Selecciona Edició
Connecta’t

No hi ha treva per col·locar làpides

El pic de mortalitat ha quedat enrere, però hi ha més feina que mai als cementiris de Barcelona

La fàbrica de làpides del cementiri de Montjuïc.
La fàbrica de làpides del cementiri de Montjuïc.

“Pare, et portem al cor”. Així comença l'epitafi gravat al costat dret d'una creu sense detalls que acabaven d'esculpir sobre una làpida de granit Diego i Fermín, dos operaris de Cementiris de Barcelona. La pandèmia ha incrementat el treball dins dels nou cementiris locals. Mai no s'havien realitzat tantes incineracions i inhumacions en tan poques setmanes. El pic de mortalitat de la malaltia ha quedat enrere, però la feina és, paradoxalment, més frenètica que mai. Una vegada inhumats desenes de cossos, és hora de col·locar les làpides. Amb l'arribada de la fase 1 de la desescalada, el 25 de maig, els familiars dels difunts necessiten visitar nínxols i tombes dels seus éssers estimats. Tancar el duel.

Al març, abril i maig del 2019, un any que va ser “normal” pel que fa a la mortalitat –segons Eduard Fernández, director d'operacions de Cementiris de Barcelona– es van realitzar 3.667 incineracions i inhumacions als nou cementiris barcelonins. En aquells mesos del 2020, atacats per la covid, han estat 6.904. El més letal va ser l’abril, quan es van realitzar 3.522 serveis fúnebres (l'abril del 2019 se’n van fer 1.241). El 7 d'abril es va registrar el rècord d'enterraments i incineracions a Barcelona: 144. “L’habitual és no superar els 40 en un dia”, manté Fernández. De fet, va ser llavors quan l'Ajuntament va anunciar que si la corba no baixava ordenaria un equip de Bombers de Barcelona que ajudés en les tasques d'inhumació. No va ser necessari. Durant aquelles setmanes, Diego i Fermín van tancar el taller de làpides i es van dedicar a incinerar i inhumar difunts. Els morts –per coronavirus, vellesa, malaltia o accident– es van anar dipositant en nínxols segellats amb ciment i guix en espera de col·locar-hi les làpides.

El confinament i la lluita sanitària van fer que al maig la corba comencés a donar treva als serveis funeraris. N’hi va haver 1.460 a Barcelona; el maig anterior, 1.144. Diego i Fermín van tornar al taller en una petita nau del cementiri de Montjuïc. Fernández recorda que el servei de làpides estava externalitzat fins fa uns anys. “Ara, més del 70% de les que col·loquem surten d'aquest taller. La resta són marbristes privats”, afirma el director d'operacions d'aquesta empresa pública municipal.

Símbol del Barça

Els preus depenen del material: 300 euros les làpides de granit; 1.300 les de marbre i les que cobreixen la tomba sobrepassen els 3.000. “Per a monuments fúnebres, escultures i dissenys més concrets has de recórrer a artistes i només és apte per a gent amb la butxaca molt plena”, apunta Fernández.

En un dels passadissos exteriors del cementiri s'acumulen metres de pedra de diferent color material i mida. Els operaris trien, tallen i dissenyen, amb l'ajuda d'un programa informàtic, un epitafi i un dibuix, imprimeixen un vinil, el col·loquen sobre la pedra i buiden –moltes vegades manualment– lletres i símbols. “La creu és el que més dibuixem”, assegura Diego mentre Fermín s'aplica amb un martell i un cisell. “Fèiem vuit làpides al dia; avui en fem més de 15”, informa Diego.

“La feina que més ha augmentat és la de les tires dels laterals dels nínxols”, manté Fernández. És on es graven els noms dels difunts. Molts familiars comparteixen nínxol i als laterals apareixen els noms i dates de naixement i mort de tots. “Un any normal podem fer més de 1.500 làpides i més de 5.000 laterals. Aquest any no soc capaç de calcular fins on arribarem”, adverteix Fernández. “Abans, des que s'efectuava l'encàrrec fins que col·locàvem els laterals i les làpides passaven 25 dies, però ara en tardem 35 i continuem treballant sense pausa”, manté el cap d'operacions. A més, els operaris s'han trobat amb un repunt molt significatiu de persones que van haver d’incinerar els seus familiars però ara que estan permesos els funerals aprofiten per fer una petita cerimònia i inhumar les cendres en nínxols o tombes. Uns actes que es concentren, sobretot, els caps de setmana.

És estrany veure alguna làpida que destaqui. “Mira, aquí hi ha una d'un senyor del Barça”, assenyala Fernández assenyalant-ne una amb l'escut blaugrana. Abunda la sobrietat. Ja no es veuen epitafis com el que hi ha esculpit en una antiga làpida del segle XIX del cementiri del Poblenou en la qual es pot llegir, en català: “Em dic Josep Verneda / Jo, que sense mals ni danys / passats els 79 anys / robust i vital vaig viure / un metge... no li diré qui / només un dia em va visitar / un vomitiu em va prescriure. / Li vaig dir que no el volia. / Em va dir que em curaria / i l'endemà moria”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >