_
_
_
_
_

La por al contagi llastra la xarxa de transport públic en la desescalada

La circulació ha crescut i ja està només a un 28% per sota del nivell d'abans del confinament

Marc Rovira
Trànsit durant l'estat d'alarma a Barcelona.
Trànsit durant l'estat d'alarma a Barcelona.JOAN SÁNCHEZ

Sense estrenar encara la fase 2, Barcelona nota un apreciable increment de la mobilitat. En un dia feiner ja entren a la ciutat poc més de 277.000 vehicles i en surten 277.500 més aproximadament. Són dades del Servei Català del Trànsit que confirmen que el volum circulatori ha crescut progressivament i que ara amb prou feines és un 28% inferior al que es registrava la setmana abans del confinament, quan es comptabilitzaven gairebé 390.000 vehicles en les franges horàries punta. En els dies més estrictes de l'estat d'alarma, la caiguda de trànsit va superar el 70%. Mentrestant, busos, trens i metro segueixen mig buits.

Les dades presenten el cotxe com el gran guanyador de la recuperació de la mobilitat, a diferència dels percentatges d'ús del transport públic, que estan molt allunyats dels registres del preconfinament. “És terrible el missatge que s'ha donat presentant el transport públic com a perillós”, critica Ricard Riol, portaveu de l'associació per la Promoció del Transport Públic. Destaca que autobusos i vagons van ser pioners a l'hora d'instaurar l'obligatorietat de l'ús de la mascareta, “però farà falta recuperar la confiança, perquè la por és irracional”.

Elena, veïna del Guinardó, ho ratifica. “És una mica paranoia perquè, en realitat, no hi ha cap prova que hi hagi hagut un focus al metro o al bus”. Viatgera habitual del transport públic per desplaçar-se a la feina, a prop de l'Hospital Clínic, admet que no l’ha tornat a utilitzar des que va esclatar el virus. “Sempre anava amb metro i bus, fins i tot el nocturn, però ara em moc amb moto elèctrica, tot i que no és la solució perquè surt molt car.” D'origen italià i motociclista quan vivia a Roma, desitja “no sentir la necessitat” d'haver de tornar a comprar-se una moto, però admet que li fa respecte el transport públic, i més encara quan s’ha de desplaçar amb la seva filla de nou anys. “Tenia la targeta mensual i em vaig alegrar molt per la rebaixa, però ara no m’hi sento còmoda”, explica.

La por de compartir espais tancats, menys embussos i més llocs per aparcar han suposat una combinació triomfant per al vehicle privat, en detriment del transport col·lectiu. Segons les dades de Renfe, els passatgers de Rodalies dijous passat van ser un 71% menys dels que van pujar al tren el mateix dia de l'any anterior. A la xarxa de ferrocarrils de la Generalitat la demanda és un 72,5% inferior al que es registrava fa un any i l'afluència al metro i als busos de TMB continua molt allunyada dels dies de normalitat anteriors a la covid-19. Dilluns, dia festiu a Barcelona, el descens de bitllets validats per TMB va ser del 69% amb relació al dia festiu equivalent del 2019.

La companyia del transport metropolità va tancar el maig amb un comunicat en el qual celebrava que havia registrat el nombre més alt d'usuaris “des del començament de la crisi”. Malgrat això, els clients del metro continuaven sent un 74,4% menys respecte a un dia equiparable de l'any anterior i, en el cas del bus, el descens era d'un 75,8%. El dia que el metro va registrar el nombre més baix de passatgers durant la pandèmia va ser el 2 d'abril, amb 105.918 validacions (-92,5% respecte a l'any anterior), i els autobusos, el 3 d'abril, amb 36.548 viatges (-95% comparat amb un dia similar del 2019). Per a Renfe, que abans de la covid-19 registrava uns 450.000 usuaris en un dia feiner, les jornades més baixes van ser el 4, el 5 i el 19 d'abril, amb caigudes del 95% de passatgers.

“El tren és un lloc segur per viatjar”, manifesta un portaveu de la companyia. S'han reforçat les mesures de neteja i desinfecció de l'interior dels vagons i d'elements comuns com baranes, botons o recolzabraços. També TMB defensa la idoneïtat del transport públic malgrat les restriccions que imposa el virus. Des que es va entrar en la fase 1, TMB va activar entre el 98% i el 100% dels seus vagons de metro habituals en dia feiner i entre el 72% i el 78% dels busos.

La meitat de seients

La companyia apunta que, malgrat la baixa demanda, treu a les vies tot el material “per complir les indicacions de les autoritats sanitàries que estableixen com a referència l'ocupació d'un de cada dos seients i de dues persones per metre quadrat”. Per la seva part, Ferrocarrils de la Generalitat ha anunciat que la frenada d'usuaris no obstaculitza els seus plans de creixement. La companyia manté la seva estratègia per elevar fins als 170 milions els actuals 120 milions de viatges a l'any que registren les seves línies.

“El virus es propaga en l'àmbit domèstic, als centres de treball o en els ambients lúdics, pel simple fet que, entre persones, parlem. Però quan anem en tren no solem parlar amb altra gent”, manifesta Ricard Riol, disconforme amb la situació creada. “S'ha generat un estat d'ànim que ha penalitzat el transport públic”, insisteix.

La necessitat de no eixamplar la bretxa social

Un informe dels departaments de Geografia i Economia de la Universitat Rovira i Virgili ratifica que la covid-19 obliga a replanificar la mobilitat. Adverteixen que cal apostar pel transport públic amb els canvis necessaris per mitigar el risc de contagi i promoure els espais per als vianants per no eixamplar la bretxa social, de gènere i d'edat per habitar en ciutats més sostenibles i saludables. L'anàlisi indica que les ciutats que mantenen o incrementen l'espai dedicat als vehicles o que redueixen l'oferta de transport públic podrien “incrementar l'efecte asimètric de la pandèmia sobre la societat”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_