‘Bàlsam’, músiques i vides diverses a Catalunya

L’estrena de Bàlsam –i de Correspondències, que ja tractarem– és una de les millors notícies que ha donat el canal 33 en molt de temps. Bàlsam explora la música d’una comunitat, unes músiques que fan comunitat. Com s’explica en la presentació del programa, persones de diverses procedències, inclosa la catalana, han portat instruments i melodies que, molt sovint, desconeixem. Músiques molt diferents que es fan en una Catalunya de la qual es mostra una diversitat sense teories ni prèdiques. De fet, són els músics els que expliquen la seva música, per què la toquen i, mentre ho fan, també expliquen la seva vida i les circumstàncies viscudes. Tot això com si no hi haguessin autors de la peça, amb una falsa aparença de narració transparent.

El primer capítol de Bàlsam, espai dirigit per Marta Ferrer, va estar dedicat a la comunitat fandanguera de Barcelona. Una colla d’amics que es troben per tocar i ballar son jarocho, una música tradicional de Veracruz (Mèxic). El programa ens ho mostra a través de la Lupe, que no se separa de la seva jarana (de la família de les guitarres) i del Panxito, fill de l’exili republicà, que ha impulsat l’ús del violí en la música popular. Lupe explica que aquesta música parla d’ella i “és la manera més forta de dir que soc aquí”. El jarocho barreja influències indígenes, africanes i espanyoles. Tot això s’aprèn sense necessitat que un narrador et doni la tabarra. N’hi ha prou seguint les trobades, animades i molt alegres, particularment a l’aire lliure, dels seus practicants i dels qui s’ha escollit amb intel·ligència les explicacions que donen sobre una música que els torna a la terra i que “segur que cura alguna cosa”. D’una manera planera, sense que ningú vulgui lluir-se, el programa es refia que l’espectador gaudirà de la música i, més d’un, com jo, d’una descoberta.

El segon capítol va tractar del projecte Orpheus XXI, fundat per Jordi Savall, amb el propòsit d’integrar refugiats i immigrants mitjançant la música, la seva música. Els dos protagonistes del programa són un noi i una noia de Síria que ara viuen a Barcelona. Khaled estudia Treball Social, fa pràctiques en un centre de menors estrangers no acompanyats (MENA) on porta un taller de percussió, una activitat amb bona acollida. Amb la música es pot mostrar com a persona en una societat que no el coneix. La integració, com explica d’una manera molt entenedora, és poder sentir-se còmode amb els altres.

Shahd, estudiant d’audiovisuals, canta amb la gent d’Orpheus. Són un grup on cadascú “és d’un país, cada un té una cultura, una història [...], però ens entenem, que és la màgia de la música”. El programa ens els mostra assajant una preciosa cançó que canten en català en un recital a la presó de dones. La lletra és àrab, però el ritme engresca a ballar al públic.

Aquests dos programes han sortit d’una finestra que la Corporació va obrir l’any 2019 als joves creadors perquè fessin propostes. En van arribar 300. Finalment se’n van triar cinc. Aquestes dues son un encert total.