_
_
_
_
_

Barcelona assaja un model d’habitatge de masoveria urbana

Els veïns pagaran lloguer i amb espècies, amb la rehabilitació de les cases

Bloque de vivendas de la calle Ponsi Gallarza de Sant Andreu.
Bloque de vivendas de la calle Ponsi Gallarza de Sant Andreu. massimiliano minocri

L'Ajuntament de Barcelona ha comprat vuit cases del segle XIX al nucli antic de Sant Andreu i, amb els seus llogaters, ha impulsat el primer projecte híbrid entre el lloguer i l'anomenada masoveria urbana. Aquest sistema, previst en la Llei del Dret a l'Habitatge, consisteix que els habitants d'un habitatge alternin el pagament del lloguer a preu assequible amb treballar en la rehabilitació dels habitatges. És a dir, paguen una part en diners i una altra rehabilitant.

Les cases són al carrer de Pons i Gallarza i els seus habitants (20 persones) es van organitzar fa dos anys per impedir la pujada de lloguers que els plantejava la propietat. Entre els veïns hi ha Pepita, que va firmar el contracte el 1936. El govern de l'alcaldessa Ada Colau defensa una operació “per evitar l'expulsió de veïns i aturar, exercint el dret de tempteig [la compra preferent], un procés d'especulació i ennobliment per part d'un fons que havia comprat el conjunt residencial”.

Així, a més d'evitar l'expulsió dels veïns, se suma l’habitatge al parc públic. Tots els llogaters compleixen els requisits dels sol·licitants d'habitatge públic, assegura el Consistori. Les vuit cases sumen 550 metres quadrats (uns 70 cada una) i tenen planta i pis. L'Ajuntament ha comprat els vuit edificis a la Societat Vermonta SL per 745.000 euros i en gastarà 290.000 en reparar les cobertes.

El Consistori explica que els lloguers vigents es mantindran i els que vencen es faran per set anys, com marca la llei. El lloguer que cada veí pagarà dependrà de les obres que hagi de fer, que també marcaran quant temps paguen en euros i quant en rehabilitació. Els veïns defensen que els contractes siguin més llargs, com en la masoveria rural, explica Roger Ramírez, un dels seus habitants. Posa de relleu “dos anys de pressió i de lluita amb l'antiga propietat que ha finalitzat en el projecte”.

La regidora de Vivienda, Lucía Martín, defensa la fórmula: “Facilita la rehabilitació d'habitatge amb una fórmula que permet que els veïns es quedin a les cases pagant un lloguer que es paralitza mentre es fan les obres”. “Els llogaters milloren els seus habitatges i tenen estabilitat”, resumeix. Martín assenyala que en aquest cas hi havia una comunitat organitzada que ja ha fet obres als habitatges i que el preu de les finques estava per sota de mercat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_