Selecciona Edició
Connecta’t

El ‘Sant Jordi’ del 23 de juliol tindrà només un terç de les parades

Els organitzadors estudien limitar les cues de signatures a 30 persones alhora, en zones acotades i amb cita prèvia, però hi haurà el popular 10% de descompte

Diada de Sant Jordi del 2019.
Diada de Sant Jordi del 2019.

Darwin i Sant Jordi s'han unit perquè el 23 de juliol es pugui celebrar la part de carrer de parades i signatures de llibres que no es va poder fer el 23 d'abril pel coronavirus: el nombre de parades al carrer serà tot just un terç de les que durant la diada omplen les ciutats catalanes, especialment el centre de Barcelona, per garantir així l'esponjament i la distància de seguretat sanitària. La xifra és fruit de la selecció natural que comporta la data: en no tractar-se de la festivitat del que és el patró de Catalunya des del 1456, el 23 de juliol serà “un dia del llibre i de la rosa exclusivament professional, per la qual cosa als carrers no hi haurà les taules de partits polítics, entitats o d'estudiants de fi de curs”, constaten els organitzadors. Segons els seus càlculs, això podria significar, per exemple, la presència de només 250 parades de llibres a tot Barcelona, molt lluny del més d'un miler d'un Sant Jordi tradicional, molt per sota, doncs, del 30%.

Les xifres i mesures satisfan ara com ara el Procicat (Protecció Civil per a emergències) i també l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, institucions que inicialment van acceptar a contracor l'exclusió de les entitats cíviques, pel cost popular de la mesura. Però l'argumentari de la Cambra del Llibre de Catalunya i del Gremi de Floristes és forta i doble: és de les poques fórmules per evitar aglomeracions i garantir les mesures sanitàries i, a més, assegura uns ingressos mínims molt necessaris per a uns sectors que van estar privats del seu dia de vendes més important. Segons el sector editorial, el passat 23 d'abril, amb llibreries físiques tancades i venda majoritàriament en línia, es va facturar, com a màxim, “entre un 15 i un 20% respecte a anys anteriors”: uns 4,5 milions d'euros si es prenen de referència els 22,16 milions del 2019.

La reducció a un terç afectarà tot el procés natural de Sant Jordi. Així, tot i que cada llibreria podrà posar la seva parada, acompanyada d'un lloc oficial de flors, les signatures de llibres s'encongiran en la mateixa proporció. “No podran signar tots els escriptors que vulguin: les editorials hauran de seleccionar molt”, avancen els organitzadors. Els llibreters treballen amb la idea de tenir els autors sols i no en grups, en taules més amples i en períodes de més d'una hora perquè puguin signar els llibres d'uns lectors fidels que, gairebé amb seguretat, hauran de sol·licitar cita prèvia. Aquest numerus clausus (es pensa en una trentena alhora, com a màxim) serà especialment estricte a la zona habitual de més concentració, que a Barcelona afecta els carrers de la Rambla de Catalunya, el passeig de Gràcia i la Rambla (1,2 milions de persones passen per aquí durant la jornada, segons la Guàrdia Urbana). Allà es planteja que als passejos centrals es concentri l'oferta de les llibreries properes, en àrees delimitades amb tanques, controls d'entrada, gel hidroalcohòlic i guants. “L'autoregulació serà clau: hi cabrà el que hi càpiga”, assegura un portaveu dels organitzadors. Els càlculs apunten al fet que només a l'Eixample barceloní es concentraran unes 150 peticions de parades.

El comprador tindrà la recompensa a aquestes incomoditats amb l'aplicació del popular i tradicional 10% de descompte en les compres, que també ha generat una forta controvèrsia en el sector, especialment entre els llibreters, poc inclinats a oferir-lo aquest any de vaques magres, raó per la qual ja no es va dur a terme el 23 d'abril. Finalment, s'ha optat ara per això en considerar-se “una promoció associada històricament”; una raó no menys poderosa és que tant Amazon com les grans cadenes i superfícies amb plataformes digitals l'aplicaran, després del pacte al qual es va arribar amb elles a l'abril.

La preparació del 23 de juliol està sent tan meticulosa que, en el cas de Barcelona, s'estudia la ubicació de parades “carrer per carrer”, ja que a les mesures sanitàries (distàncies, control de fluxos de vianants…) s'hi sumen les que imposa l'estat d'alerta per alarma terrorista, que continua al nivell 4 sobre 5 des de l'atemptat a la Rambla l'agost del 2017 a tot Catalunya. Això obliga, per exemple, a buidar en determinades zones de la capital catalana fins a un 30% de la capacitat potencial o a deixar cantonades sense cap parada.

Si la pandèmia comportés algun rebrot, la Cambra del Llibre té un pla B que passaria per la creació de 10 o 15 àrees molt acotades per tota la capital catalana, un model més dificultós i car d'aplicar tant per a les institucions com per al sector. En el pitjor dels escenaris, un tercer pla preveu només la instal·lació de petites taules davant les botigues i sense signatures presencials. Sí que queda descartat el trasllat de la convocatòria a principis d'octubre, com s'havia arribat a plantejar, evocant la celebració de Sant Jordi a finals dels anys vint del segle passat. No hi ha cap alternativa al 23 de juliol. En qualsevol cas, la intenció és “poder fer alguna cosa” per intentar mitigar les pèrdues pel coronavirus. Els organitzadors confien que el 23 de juliol es puguin aconseguir de nou unes vendes d'entre un 15% i un 20% de la facturació d'un Sant Jordi de la ja vella normalitat.

Cautela davant la Setmana del Llibre

La pandèmia ha sacsat durament el sector del llibre (a finals d'abril, el càlcul per tot Espanya era d'un descens de la facturació proper al 80%), però al món de l'edició es tem que el pitjor vingui en diferit, reproduint el que va passar en la crisi de 2008, que no va arribar a les llibreries fins al 2011, quan es va iniciar una caiguda continuada de la facturació que no es va frenar fins fa amb prou feines cinc anys. “Si la gent té problemes econòmics, el llibre no és un article de primera necessitat”, coincideixen des de diversos estaments.

Reforçaria aquestes tesis una enquesta realitzada per la consultoria Open Evidence, vinculada a la Universitat Oberta de Catalunya, que constata que el 92% dels espanyols tem una imminent depressió econòmica, el 63% espera que el 2021 sigui un any pitjor que el 2020 i el 41% admet que ja ha disminuït el seu consum de productes culturals.

En aquesta mateixa línia de cautelós pessimisme es mou també una part del sector davant la convocatòria de la 38a Setmana del Llibre en Català, que la pandèmia ha obligat a traslladar excepcionalment de la seva tradicional ubicació en l'avinguda de la Catedral de Barcelona al Moll de la Fusta. La reducció dels seus clàssics 10 dies de durada a només cinc (del 9 a 13 de setembre), una 'Diada' de l'11 de setembre que es preveu menys massiva (efet que facilitaria l'èxode d'un pont perquè t la jornada reivindicativa cau en divendres) i les incomoditats de les mesures sanitàries (que poden impedir entrar en les casetes de format obert i tocar llibres en un esdeveniment que té part del seu atractiu en els llibres de fons) creen dubtes sobre la rendibilitat de l'esforç. La calor de les dates i la humitat per la proximitat del mar, amén de l'existència aquest any d'un sol escenari per a actes, incrementen les inquietuds d'alguns dels habituals participants.

Els organitzadors, per la seva banda, confien que, per a aquestes dates, el procés de desconfinament permeti ja una notable flexibilitat i que potser no sigui necessari controlar els accessos i limitar els aforaments.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >