_
_
_
_
_
Literatura

Irene Solà: “De moment no tinc intenció d’escriure sobre el que estem vivint”

L’autora de ‘Canto jo i la muntanya balla’ ha estat guardonada amb el Premi de Literatura de la Unió Europea

Irene Solà (Malla, 1990) és una de les noves veus de les lletres catalanes. La seva segona novel·la, Canto jo i la munyanta balla (Anagrama), acaba de guanyar el Premi de Literatura de la Unió Europea per a Espanya, després d’haver guanyat el Llibres Anagrama i el Cálamo.

Ja suma uns quants premis amb aquesta novel·la. Tot plegat l’anima a escriure o li afegeix pressió?

Más información
La fantàstica muntanya d’Irene Solà guanya el Premi de Literatura de la Unió Europea
Irene Solà: “L’art m’ha donat irreverència, un punt de bogeria literària”

M'anima a continuar escribint i investigant.

En el llibre la natura hi té un paper destacat, tot i que no precisament de manera idíl·lica. Tenint en compte el que ha provocat un virus, hem de tenir més por de la natura?

El llibre vol reflexionar, fer-se preguntes, sacsejar el concepte de “natura” i imaginar maneres de pensar i relacionar-se amb el món no només antropocèntriques. Abans de tenir-ne por, crec que hauríem de repensar i replantejar-nos el concepte de natura.

Què l’ha portat a ser escriptora?

La curiositat.

Què ha estat llegint durant la quarantena?

Mi año de descanso y relajación, d'Ottessa Moshfegh; El nus la flor, d'Enric Casasses; Orlando, de Virgina Woolf; El soroll i la fúria, Llum d'agost i Mentre em moria, de Faulkner; Boulder, d'Eva Baltasar; Lectura fácil, de Cristina Morales; Saga de Nial, una saga islandesa del segle XIII d'autor desconegut, i Tardor, d'Ali Smith.

Com creu que influirà aquesta situació en la literatura? A vostè, per exemple, creu que la influirà?

Crec que tot el que una viu, veu o escolta, alimenta i deixa un pòsit que en algun moment es pot convertir en material creatiu. Però també és veritat que de moment no tinc intenció d'escriure o fer cap projecte sobre el que estem vivint.

Quin llibre aliè li agradaria haver escrit?

The Ice-shirt, de William T. Vollmann, sobretot per la investigació que va comportar.

Quin no s’ha pogut acabar?

La meva lluita, de Karl Ove Knausgård.

Quina pel·lícula ha vist més cops a la seva vida?

Probablement la trilogia d'El Senyor dels Anells, de Peter Jackson, i més recentment American Honey, d'Andrea Arnold.

Quina cançó escolliria com a autoretrat?

So de pastera, de Tarta Relena.

Si no fos escriptora, què li agradaria ser?

Doncs falcó.

Què està socialment sobrevalorat?

Suposo que depèn de la societat en què estiguem pensant.

A qui li donaria el Premi Cervantes?

M’he quedat rumiant si respondre la pregunta en broma o seriosament.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_