Selecciona Edició
Connecta’t

“La situació ha empitjorat molt. Tenim por”

Tres catalans atrapats a Nicaragua per la pandèmia demanen tornar a Espanya

La parella (que prefereix no dir els seus noms) és des de principis de març a Nicaragua.
La parella (que prefereix no dir els seus noms) és des de principis de març a Nicaragua.

L’Ana i el Thomas van arribar a Managua (Nicaragua) a començaments de març. Aquesta parella de 24 anys —ella és de Lliçà de Munt (Vallès Oriental) i ell, de Hasselt (Bèlgica)— tenien pensat fer un viatge per l’Amèrica Central quan la pandèmia del coronavirus va començar a estendre’s a l’Amèrica llatina. Davant de la complicada situació per la qual passava Espanya llavors, van decidir quedar-se en una de les illes del turístic arxipèlag de Corn Island. Tres mesos després, la parella es troba atrapada, amb més d’un centenar d’europeus —tres d’ells, catalans—, en un país que es prepara per encarar la fase més dura de la crisi sanitària: “La situació ha empitjorat molt. Tenim por”. Els noms utilitzats en aquest reportatge són ficticis, per petició expressa dels protagonistes.

En un comunicat que han fet arribar a les ambaixades 158 ciutadans europeus de 14 nacionalitats demanen poder tornar als seus països i denuncien la falta transparència que, segons el seu parer, el Govern de Daniel Ortega està mostrant respecte al nombre de casos i de morts per coronavirus. Les últimes dades facilitades el 19 de maig pel Ministeri de Salut de Nicaragua situen el nombre de contagis en 254.

El Pau i el seu pare són els altres dos catalans l’estada dels quals al país centreamericà s’ha acabat allargant més de l’esperat. “El meu pare ja feia un mes que era aquí quan jo vaig arribar a principis de març. Havíem de tornar a finals de mes, però ens van cancel·lar el vol i encara no ens han donat una data nova”, explica per telèfon aquest jove gironí de 28 anys. Després de diversos intents amb l’ambaixada, el Pau va aconseguir contactar amb l’Ana i tant ell com el seu pare es van afegir a la iniciativa.

“Amb tanta desinformació tenim por fins i tot d’anar a comprar. Si a Espanya ja s’ha notat la falta de material, imagina’t aquí”, explica el Julián. Aquest terolès de 42 anys està casat amb una nicaragüenca i tenia pensat tornar a Europa a l’agost amb la seva filla de cinc anys. “Al principi la cosa era tranquil·la i semblava que hi havia pocs casos confirmats. Quan ens vam adonar de la situació real, els aeroports ja havien tancat”, lamenta. En aquest temps, el Julián ha estat testimoni de com en pocs dies dos familiars de la seva dona morien oficialment per una “pneumònia atípica”. Mitjans locals i internacionals informen de saturacions en alguns hospitals, on creixen els ingressos amb quadres respiratoris greus.

Per a Esme van Veen, l’estada a Nicaragua havia de ser una oportunitat per emprendre una nova feina com a instructora de submarinisme. “Vaig travessar la frontera amb Costa Rica a mitjans de març, dos dies abans que la tanquessin. Una vegada aquí, em van informar que la plaça de monitora havia estat cancel·lada i pocs dies més tard es va confirmar el primer positiu”, relata aquesta holandesa de 35 anys. L'Esme es va registrar a la pàgina web del consolat del seu país a Nicaragua per explicar la seva situació. Encara espera una resposta. “Només demanem als països que col·laborin per habilitar un vol de repatriació a un preu raonable”, assegura l'Esme, que confia a retornar abans del juliol, quan es preveuen els primers vols internacionals des de Managua.

Des de l’ambaixada espanyola a Nicaragua assenyalen que la Unió Europea va organitzar entre el març i l'abril fins a tres vols humanitaris de repatriació a França i Alemanya i que, en el seu moment, ja es va recomanar a tots els espanyols inscrits en la base de dades que abandonessin el país. Aquestes fonts confirmen que s’ha organitzat via agència un vol comercial per al 9 de juny entre Managua i Madrid, el preu del qual seria de 1.300 euros.

El govern espanyol ha llogat des de l'inici de la pandèmia prop de 50 vols comercials, que han permès la tornada a casa d'unes 8.000 persones. També s'ha col·laborat amb diferents estats i administracions per garantir el retorn d'altres 27.000 espanyols de països com Filipines o l’Uruguai. Fonts del Ministeri d’Exteriors apunten que s'ha intentat “negociar preus assequibles” per a tots aquests desplaçaments, però que gran part dels avions han hagut de fer el viatge d'anada buits perquè molts països no permeten el retorn dels seus ciutadans, la qual cosa fa augmentar el cost dels bitllets.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >