“S’ha fet molt llarg no poder sortir de Barcelona”
Alguns barcelonins s’apropen a municipis de platja de l’entorn de la capital el primer dia que s’ha pogut sortir de la ciutat
Per fi. Per fi els veïns de Barcelona han pogut sortir de la seva ciutat, aïllada durant tota la crisi del coronavirus i el que va de desescalada perquè el terme municipal delimitava una sola regió sanitària. Des d’aquest dilluns, i després de la unificació de la capital amb les regions metropolitanes nord i sud, els barcelonins han pogut sortir de la seva ciutat. Una circumstància que ha facilitat el fet que a Barcelona fos festiu, la segona Pasqua o Pasqua granada. No hi ha hagut una estampida com la que és més que probable que es produeixi el primer cap de setmana que es permeti sortir de la província, però sí moviment. S’ha vist veïns carregar el cotxe per anar a segones residències al Maresme, trens mig plens camí de Gavà, embussos a les zones d’aparcament de la platja de Castelldefels i fins i tot cues als parquímetres.
I els restaurants, plens a vessar, amb cues al carrer. “S’ha fet molt llarg no poder sortir de Barcelona. Moltíssim”, sospirava Alejandra del Coto, que havia quedat amb el seu marit i quatre parelles més amb els seus fills per menjar al restaurant Casanova Beach Club. Explicava que tenen segona residència a la Costa Brava i que, habitualment, des de Setmana Santa surten cada cap de setmana. Per això les ganes d’aprofitar el primer dia de permís. El responsable del restaurant, Ferran Iborra, celebrava l’afluència de públic: “Vam obrir el primer dilluns de la fase 1 i hem omplert cada dia”, explicava assenyalant com han adaptat la ubicació de taules entorn d’una piscina gairebé a primera línia de mar. Les mesures de protecció sanitàries són estrictes: control de temperatura, gel desinfectant, distància obligatòria i mascareta fins i tot a la taula, per parlar amb els cambrers.
A cada restaurant i bar del passeig, històries semblants. I entremig, cues davant dels parquímetres i trens dels quals baixaven un centenar llarg de barcelonins amb ganes de sortir de la ciutat on fa gairebé 80 dies que són. El Joaquim i el Josep Antoni, amics, també buscaven restaurant. “Paella o peix”, ho tenien clar. L’Hel·lena i el Fernando viatjaven amb tren per visitar per primera vegada la família d’ella. I el Jordi de Miguel complia aquest dilluns 25 anys: ha convidat els seus pares, xicota, germana i cunyada a menjar al Tiburón. Les dues noies, per cert, infermeres que han vist la covid-19 de prop: una a Vall d’Hebron i l’altra a Sant Pau. Una va emmalaltir; l’altra, no.
En el front institucional, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que al matí demanava a la ciutadania “prudència i responsabilitat” per moure’s per l’àrea metropolitana, s’ha reunit amb el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès. La trobada, mantinguda a l’Ajuntament, ha durat gairebé dues hores i entre altres qüestions les dues autoritats han acordat que la Generalitat i el consistori treballaran conjuntament durant la desescalada i es coordinaran per sortir de la crisi causada pel coronavirus.
Les fronteres Llobregat i Besòs
La desescalada i trencar l’aïllament de Barcelona també ha impactat en municipis limítrofs, en el costat Besòs i Llobregat, on la diferència entre ser a la capital o a Sant Adrià o l’Hospitalet és qüestió de travessar un carrer. Com el de la Riera Blanca, de deu metres d’ample i dos quilòmetres de llarg. Mirant del mar cap a la muntanya, la vorera dreta és del municipi de Barcelona i l’esquerra, de l’Hospitalet de Llobregat. Els contenidors de les escombraries són de diferent disseny, les plaques del nomenclàtor porten diferent escut i fins i tot els aparcaments d’una vorera són de pagament —els de la capital catalana— i els de l’altra no. Els veïns sempre han viscut aquesta divisió amb normalitat. Malgrat això, la segmentació per regions sanitàries imposada pel govern de la Generalitat impedia, amb la norma a la mà, passar d’una vorera a l’altra, perquè suposava canviar de regió sanitària.
La majoria de comerços, a un costat i l’altre del carrer, estaven aquest dilluns tancats ja que a bona part dels municipis catalans era festiu. Tatuatges Blow estava obert. Un dels tatuadors explicava que no ha notat cap diferència en tots aquests dies. “Com? Jo que vinc de Gràcia no podia creuar la vorera durant aquesta setmana? Doncs ho dec haver fet deu o dotze vegades”, somreia incrèdula una clienta habitual. També a la vorera barcelonina una cua de persones espera el seu torn a la farmàcia Hormigos, oberta les 24 hores. La majoria assegura que viuen a L’Hospitalet i durant tota la desescalada han continuat comprant en aquesta farmàcia de Barcelona.
L’Elena, dependenta de la fleca La Riera (també a la vorera de Barcelona), se sincerava: “Ningú ha complert res i és normal. Els clients de just davant... havien d’anar a una altra fleca més lluny?”. La divisió d’àrees sanitàries ha estat un tema de conversa recurrent l’última setmana. “Si et dic la veritat, els que més preguntaven eren paisans que no tenen papers. Pensaven que si els agafaven fora de la seva zona podrien tenir encara més problemes”, revelava l’Elena.
Daniel Ramírez va muntar fa un any una botiga d’ultramarins amb productes de quilòmetre zero a la qual va batejar La Alternativa. És just a la banda de l’Hospitalet de Llobregat. “La gent no és conscient que canvia de municipi d’una vorera a l’altra. Tampoc en són conscients els repartidors ni els meus proveïdors. Aquesta setmana aquí la vida ha continuat sense fronteres”.
