Selecciona Edició
Connecta’t

A la ‘biblio’, amb mascareta

Els equipaments culturals més populars comencen a desconfinar-se tímidament amb moltes precaucions

Treballadors a la Biblioteca de Catalunya divendres passat.
Treballadors a la Biblioteca de Catalunya divendres passat. EL PAÍS

El lloc més important per a la vida cultural del seu barri és, per a gairebé la meitat dels barcelonins (un 45%, majorment els de zones de rendes més baixes), la biblioteca. Deu ser una dada extrapolable a tot Catalunya. Amb la mateixa discreció amb què desenvolupen el seu paper fonamental, a partir de demà aquests equipaments comencen a sortir de la hibernació a què els ha forçat el coronavirus. I aquest desconfinament cultural afectarà tant al palau </CF>del sector, la Biblioteca de Catalunya (BC), com a les cabanes de 10 de les 40 biblioteques municipals de la capital catalana. També ho faran entre avui i demà la Biblioteca Pública de Lleida i la Carles Rahola, de Girona, afegint-se a la de Tarragona, que va obrir el 25 de maig. Totes, excepte la BC, només per a préstecs per emportar. Aquest inici és, ara per ara, una història de mascaretes, gel desinfectant i caixes per a la quarantena. Però també sorgeixen idees de futur.

Demanar abans d'anar-hi. La BC i les municipals coincideixen que cal sol·licitar amb temps (telèfon o web) el document abans d'acudir a la biblioteca. A les segones es necessita cita prèvia per recollir-lo perquè no es pot accedir a l'interior. Rere la mampara del taulell hi haurà un bibliotecari amb guants i mascareta (i visera si és a l'accés). A la BC sí es podrà entrar, però hi ha numerus clausus: només 50 dels 229 punts de lectura. Serà un búnquer antivíric: fitxes sense devolució per a les taquilles, bosses d'un sol ús per al material personal, gel abans d'entrar, circuit d'entrada i sortida, una persona per taula (no hi haurà més cadires), fonts d'aigua tancades, desinfecció de serveis cada hora i fins i tot a les zones sense finestres s'ha regulat al màxim l'entrada d'aire de l'exterior del sistema de climatització. Fins i tot els sagrats documents de reserva sortiran de la sala especial, tancada per delimitar riscos. Així serà, almenys, fins al 28 de juny. Això sí: mascareta per passejar-s’hi, però no es prendrà la temperatura.

Desinfecció en caixes. També hi ha unanimitat en la quarantena que s’hi aplicarà: tot llibre o document utilitzat es guardarà en una capsa durant 14 dies, la data més generosa que van fixar els experts, abans de tornar al circuit de préstec. Com que el virus té més permanència al plàstic que al paper, a les biblioteques municipals “traurem progressivament els folres de plàstic dels llibres i a les novetats ja no els els posarem; quedarà com a norma perquè, a més, és més sostenible ecològicament”, avança Ferran Burguillos, gerent de Biblioteques de Barcelona. Malgrat el protocol i la reducció de personal als centres (només un 39% dels 153 empleats de la BC treballen presencialment), “en una hora es podrà servir la petició”, assegura Eugènia Serra, directora de la BC, que recorda que els usuaris “hauran d'assegurar-se que ja no necessitaran més aquests documents perquè aniran a quarantena”. Per aquesta raó “és possible que alguns títols no es puguin servir per falta d'exemplars, però serien pocs”, creu Burguillos.

Sense allau de retorns. El tancament de les biblioteques des del 13 de març ha comportat la paralització de moltes de les dinàmiques dels centres, entre les quals hi ha les devolucions de material. En totes les biblioteques de Barcelona hi ha en préstec actualment 349.213 exemplars, un 17,3% dels 2.014.383 disponibles en aquest servei. Dominen els de coneixements (filosofia, ciències, història, idiomes: 112.903) i els llibres infantils (78.324); després, les obres literàries (65.092). “No és gaire més que en un període normal perquè durant aquest temps el servei no estava actiu”, contraposa Burguillos. Tampoc no hi haurà una allau de devolucions: el termini s'ha prorrogat fins al 31 de juliol. “Tenim 259 documents prestats i uns 1.100 més a universitats”, quantifica Serra des de la BC, res inquietant perquè “ja els deixem per molt temps”. El que sí que s'hi ha reprès és la gestió del dipòsit legal a més del processament d'adquisicions, perquè “hi ha molt material que en aquest temps ja ha passat la quarantena i, per tant, el desfasament serà petit”. En bona mesura perquè s'ha realitzat molt teletreball, per a la qual cosa s'ha invertit en la compra de portàtils. Un increment de costos que s’han d’afegir a les inversions que està requerint la pandèmia, unes xifres que els responsables no volen comentar, tots dos amb estretors comptables. “És un moment excepcional, cal tirar endavant dos mesos més; al setembre, ja ho veurem”, diu Burguillos.

Material tecnològic.“El coronavirus tindrà un impacte tecnològic: accelerarà la implementació de serveis i sistemes de treball i s'haurà de calibrar el seu impacte en els pressupostos”, vaticina Serra. “No es tracta de tenir més oferta de llibres digitals, de lleure o formatius, sinó d'avançar en projectes educatius propis, desenvolupant plataformes digitals que donin suport a l'ensenyament, o fent continguts digitals amb els usuaris”, apunta Burguillos. Forma part de la prioritat de les seves biblioteques per reduir la fractura digital (3.012 activitats el 2019). Per això, Biblioteques de Barcelona es planteja el préstec domiciliari de tauletes (ara només s'ofereixen als centres), que podria començar en dos anys, en el marc del pla estratègic fins a 2030. L’auge digital allunyarà la gent de les biblioteques físiques? “La biblioteca no és l'edifici, és la gent”, rasa Burguillos. Amb i sense pandèmies.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ