Selecciona Edició
Connecta’t

Els ingressos per ictus al Clínic cauen un 23% durant la pandèmia

Els experts demanen mantenir la cadena d'atenció als accidents cerebrovasculars, mantenint els llits i els professionals d'aquestes unitats intactes durant eventuals rebrots

Juan Martinez Cebrian a casa seva després de patir un ictus.
Juan Martinez Cebrian a casa seva després de patir un ictus. EL PAÍS

La pandèmia provocada pel coronavirus ha deixat els ictus a casa. Segons un estudi publicat per neuròlegs de l'Hospital Clínic a la revista científica Stroke, els ingressos per accidents cerebrovasculars a l'hospital barceloní es van reduir un 23% durant el mes de març, en ple auge de la crisi sanitària. Els experts assenyalen que els afectats es van quedar a casa per temor de la covid-19, sobretot les persones més grans, i temen que torni a ocórrer davant d'un eventual rebrot. El retard en el tractament de l'ictus n’empitjora el pronòstic.

L'ictus és un accident cerebrovascular provocat pel taponament o ruptura d'una artèria, la qual cosa fa que no arribi correctament la sang al cervell. Els símptomes habituals són la debilitat o pèrdua de força en una part del cos, paràlisi o dificultat de visió i parla o desequilibri. És la primera causa de discapacitat i el motiu de mort més comú entre les dones. Segons la Societat Espanyola de Neurologia, es produeixen entre 110.000 i 120.000 casos a l'any i el 50% queden amb seqüeles o moren.

A l'Hospital Clínic de Barcelona se solen atendre un miler de casos a l'any aproximadament, però la pandèmia ha modificat les xifres. Segons un estudi liderat pel doctor Ángel Chamorro, cap de la Unitat de Patologia Vascular Cerebral del centre, molts malalts no han arribat a l'hospital. “Hi ha hagut una enorme part de la població que ha patit l'ictus a casa seva. Sobretot la gent més gran. L'edat dels casos atesos ha baixat set anys. S'han quedat a casa per por de la covid-19, a la mortalitat,” explica Chamorro.

La investigació revela que, durant el mes de març –sobretot a partir del dia 15, amb l'estat d'alarma ja en marxa–, les admissions de pacients amb ictus van caure un 23% i les trombectomies –una tècnica que s'utilitza per desobstruir les artèries– van baixar un 24%. Les xifres coincideixen amb les estimacions de la SEN, que després de realitzar una enquesta a 18 hospitals d'11 comunitats autònomes va advertir que al març es podria haver reduït fins i tot en un terç el nombre total d'ingressos per ictus respecte al mes de febrer.

L'estudi del Clínic també va analitzar les trucades d'alerta al Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i l'activació del Codi Ictus, un sistema d'alerta que posa sobre avís a tota la cadena d'atenció a l'ictus –des de l'ambulància fins a l'hospital– per atendre el pacient com més aviat millor. La investigació mostra que el SEM va rebre 41.000 trucades d'emergència al març (un 330% més que el mateix mes de l'any anterior). Tanmateix, es va registrar un 18% menys de codis ictus activats.

“Estic preocupat que torni a passar”, admet Chamorro. El neuròleg assenyala que, a més del temor del virus, també ha influït l'aïllament de la gent gran per l'estat d'alarma. Sols a casa, sense visites, poden patir l'ictus sense que ningú se n'adoni. Chamorro tampoc no descarta que la covid-19 n’hagi amagat alguns casos: pacients infectats que han patit un ictus però que, per la seva situació basal greu, no se n'han adonat.

El metge del Clínic adverteix de la necessitat “estratègica de protegir la cadena d'ictus”. Això és, que en les reestructuracions dels hospitals per atendre rebrots eventuals es mantinguin els llits i els equips humans de les unitats d'ictus. O això o identificar centres de referència “que protegeixin les cadenes d'atenció de l'ictus”, insisteix. “Nosaltres estem en pandèmia crònica. La covid-19 s’ha cobrat 370.000 vides al món en aquests mesos, però l'ictus deixa sis milions de víctimes cada any”, exemplifica.

Chamorro calma els temors ciutadans. “La gent no ha de tenir por. Poden estar tranquils que els tractarem com si no hi hagués pandèmia. De fet, no hem empitjorat ni un minut els temps de resposta, encara que els professionals ara s’haguessin de vestir d'astronautes”, assegura.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >