_
_
_
_
_

El Govern fia l’última milla de la fibra òptica desplegada d’urgència als municipis

Les obres per connectar la xarxa pròpia de la Generalitat a deu capitals de comarca finalitzaran al setembre

Quim Torra i Jordi Puigneró visiten les obres de desplegament de la fibra òptica entre Súria i Solsona, a Sant Mateu de Bages.
Quim Torra i Jordi Puigneró visiten les obres de desplegament de la fibra òptica entre Súria i Solsona, a Sant Mateu de Bages.GENCAT

La Generalitat té en marxa les obres per sumar 51 municipis més a la seva xarxa pròpia de fibra òptica. Els treballs, iniciats a mitjans de maig, han estat tramitats com la construcció d'una infraestructura urgent perquè “el coronavirus ha permès comprovar la importància de la connectivitat”, explica el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. Adjudicades per 9,9 milions, les obres acabaran a finals de setembre. No obstant això, els nous trams de la xarxa –concesionada a Cellnex (filial d’Abertis)– encara no arribaran a cap llar. El Govern adjudica la responsabilitat de l'última milla, és a dir, connectar les llars a la fibra, als operadors locals i ajuntaments.

Malgrat la urgència del desplegament actual, el Govern no prendrà cap mesura excepcional en l'última milla i, en aquest aspecte, seguirà la via ordinària. “Quan els trams s'acabin es posaran a disposició dels operadors locals”, detalla Puigneró, que reconeix que l'arribada dels nous nodes de connexió a les cases no serà immediata, sinó que en alguns casos “podria ser operativa a finals d’any”. “Si l'ajuntament no fa res, passarà el que vulgui el mercat”, apunta el conseller amb referència a la necessitat d'un estímul local en zones on les grans com Movistar, Orange o Vodafone no inverteixen per la poca densitat de població.

El director i gerent de la Federació Catalana d'Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions (Feceminte), Guillermo Canal, veu fonamental la col·laboració entre ajuntaments i operadors per desplegar les ramificacions finals de la xarxa. “De vegades pacten no pagar res per les canalitzacions al municipi”, exemplifica. Una altra opció és poder col·locar antenes en instal·lacions municipals, com en dipòsits d'aigua elevats. Amb ell coincideix el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús, que conclou: “Som un matrimoni necessari”.

Puigneró celebra que la Xarxa Ooberta de Catalunya (XOC) ha propiciat la creació de 70 nous operadors locals en els últims quatre anys. Wicat.net dona cobertura al Pallars connectant els troncals de fibra de la XOC ja existents a antenes de radioenllaç, que fan arribar internet per aire a velocitats més baixes que un cablatge de fibra. Aquest sistema resulta més rendible. "Soterrar cable és caríssim per l'obra civil que comporta”, apunta Isús. “Un municipi del Pallars té una capital i vuit o deu nuclis més. És impensable a curt o mig termini cablar-los tots”, reflexiona el cofundador de Wicat.net, Arnau Orriols. Amb el sistema aeri la companyia pot oferir avui 30 MB a tots els pobles. Un desavantatge és que les antenes són susceptibles a la meteorologia. “En tenim una al pic de l'Orri i el clima extrem allà fa que augmenti l'índex d'incidències”, reflexiona.

“Als nuclis de menys de 50 habitants és evident que la fibra no arribarà ni ara ni d'aquí a cinc anys”, apunta Puigneró, que esmenta les alternatives sense fil. “Però com més a prop tinguis la fibra, més fàcil és trobar-ne la solució”. És el cas del Pallars, on passaran dos trams nous que connectaran Llavorsí amb Vielha i Sort, respectivament. Isús explica que el Consell Comarcal està treballant al costat dels operadors –es van reunir dimecres– per utilitzar aquests nous troncals i ampliar la connexió sense fil de 30 a 100 MB en un any.

La XOC cobreix, sota l'asfalt de les carreteres de la Generalitat, de manera extensa, les províncies de Girona i Barcelona i arribarà aquest 2020 a 39 de les 42 capitals de comarca. Tanmateix, presenta encara grans buits a Lleida i Tarragona, on es concentren la major part de les obres en marxa. La xarxa, que un cop acabades les obres arribarà al 37,69% dels municipis (un 84% de la població i un total de 386 polígons industrials), suscita crítiques en l'àmbit local perquè redunda el desplegament de fibra en llocs que ja compten amb oferta privada i continua deixant desconnectats pobles sense cap opció al mercat.

Crítiques al preu fix

Per proporcionar fibra òptica a velocitat d’1GB, la línia de la XOC costa al majorista 1.162 euros d'alta més 890 euros mensuals. A més, segons estima la fundació Guifi.net, fan falta 1.000 euros més per a la instal·lació inicial. El preu és fix en tots els troncals de Catalunya. “Els operadors petits voldran que, com a màxim, la inversió tingui un retorn als 5 anys”, exposa Canal. “En comparació amb els preus de mercat és molt més barat. Però en zones de baixa població, els costos continuen sent importants”, opina Orriols.

Ascó (1.160 habitants) té un node de la XOC a 17 km (Móra d'Ebre), massa lluny. Però el municipi ha estrenat la fibra òptica aquesta setmana. Fins ara només tenien ADSL. L'Ajuntament va assumir el cablatge de l'última milla. “Com que tenim les nuclears, el pressupost ens permet fer aquestes coses”, explica el regidor d'Ascó de Noves Tecnologies, Joan Martínez. La xarxa interna l'han connectat a un troncal de la xarxa de l'empresa Lynthia (1 GB) per 1.600 euros al mes. El servei el prestaran dos operadors locals, ja que cap administració (i tampoc el Govern) no pot oferir el servei finalista per raons de competència. Martínez lamenta no haver pogut connectar-se a un troncal que la Generalitat va portar al municipi al 2014 i va acabar adquirint Telefónica.

Els nous trams de Xarxa Oberta

Bagà-Puigcerdà. Es tracta d'una obra dividida en dos trams que finalitzarà a l'agost. La inversió prevista és d'1,4 milions d'euros.

Castellterçol-Moià. Els treballs acabaran al juliol després d'una inversió prevista inicialment de 298.791 euros.

El Vendrell-Valls. La Generalitat ha compromès 615.378 euroa per a la construcció, que acaba a l'agost.

Súria-Solsona. Una altra obra dividida en dos i que costarà 1,5 milions d'euros. La finalització està prevista per a l'agost.

Mollerussa-Les Borges Blanques. Prevista per a finals d'agost, costarà 620.495 euros.

Valls-Montblanc. Costarà 650.654 euros i estarà llesta a l'agost.

Móra la Nova-Falset. Dos trams per un import d'1,1 milions d'euros. Previst per al juny.

Tortosa-Gandesa. Construcció en tres trams per un import d'1,3 milions d'euros. Hauria de concloure's a l'agost.

Llavorsí-Vielha. Es fa en dos trams. L'últim s'acabarà al setembre d'aquest any. 1,75 milions d'euros.

Llavorsí-Sort. Agost de 2020, per 606.964 euros.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jordi Pueyo Busquets
Es periodista en la redacción de Cataluña y escribe sobre economía, innovación y tecnología. Antes de llegar a EL PAÍS, pasó por ACN, TV3, 324.cat, Bloomberg TV y Cadena Ser. Ha dado clases de redacción en inglés en la UPF y de redes sociales en la UOC. Es licenciado en Periodismo, Ingeniería Informática y máster en Innovación y Calidad Televisivas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_