Selecciona Edició
Connecta’t

“Soc independentista de cor, però de cap encara no”

Sandro Rosell revela que s’ha trobat amb Laporta, qüestiona TV3 pel seu documental i critica la jutgessa Lamela en la presentació del seu llibre ‘Una forta abraçada’

Sandro Rosell.
Sandro Rosell.

“Jo soc independentista de formació, educació, sentiment i de cor, però de cap encara no”. Així s’ha explicat Sandro Rosell a RAC1 en l’entrevista que ha concedit aquest dijous a Jordi Basté en motiu de la presentació del seu llibre Una forta abraçada (Rosa dels Vents), en què fa un relat dels 645 dies que va estar en presó preventiva abans de quedar en llibertat el 27 de febrer del 2019. I, per explicar el seu sentiment, ha posat un exemple: “No ho soc encara perquè veig que la Televisió Nacional de Catalunya censura programes”, en referència a El cas Rosell, emès el 17 de maig, documental en què el director, Víctor Lavagnini, va treure la seva signatura perquè entenia que se n’havia tergiversat el contingut. “Hi ha coses que hem d’arreglar a casa abans de dedicar-nos a criticar els altres, i aquesta n’és una; no m’agradaria una Catalunya independent en què la televisió pública, TV3, practiqués la censura; aquest no és el meu país”, ha precisat després l’expresident del Barça en un acte telemàtic amb la premsa en què també s’ha presentat la versió en castellà del llibre: Un fuerte abrazo (Random House).

Rosell ha revelat també que Joan Laporta, expresident del Barça i company seu de junta en el mandat del 2003, el va telefonar després que sortís de la presó, i fins i tot es van arribar a veure, “cosa que jo no hauria fet”. “Em va trucar i vam parlar força estona. Va estar molt bé. Li vaig dir que seria molt difícil que tornéssim a tenir la relacio d’abans –va dimitir el 2005 juntament amb l’actual president, Josep Maria Bartomeu— perquè ens hem criticat molt l’un a l’altre”, ha explicat Rosell, que descarta presentar-se a les eleccions del club blaugrana, que es faran el 2021. “Tampoc penso formar part de cap junta perquè no li correspon a un expresident”, ha precisat. “Em reservo, en qualsevol cas, donar la meva opinió en funció de les candidatures que es presentin perquè el Barça no ha de caure en mans de cap grup mediàtic ni polític; ha de ser independent dels grups de pressió”.

Rosell ha qüestionat durament la justícia espanyola i especialment la jutgessa Carmen Lamela. “Fa un mes i mig que vam posar una querella per prevaricació contra Lamela i ara esperem que sigui admesa a tràmit perque tinc ganes de saber què va passar i aquesta és la manera de saber qui hi ha al darrere de tot plegat, com ha anat aquest muntatge. No donaré noms de moment perquè no tinc proves”, ha dit Rosell després de sentir-se perjudicat perquè “en la mateixa causa” entén que hi ha hagut una diferència de tracte entre la seva empresa i Mediapro. “No tinc rancor però no perdono qui ha fet plorar la meva mare”, ha continuat en referència a Lamela. “Calculo que la nostra persecució ha costat dos milions a l’Estat”. I, després de qüestionar la presó preventiva pels delictes econòmics, encara ha explicitat: “No es vertitat que hi hagi presunció d’innocència, sinó que has de demostrar que no ets culpable. Penses en qui et vol mal perquè li has fet aquell cosa o aquella altra o no li ha anat bé alguna decisió que has pres”.

L’expresident del Barça, que ha demanat als periodistes que promocionin el llibre, els beneficis del qual aniran a parar a la Fundació Padre Paulinho, el capellà de la presó de Soto del Real, ha assegurat, d’altra banda, que “jo no hauria acceptat el delicte fiscal com va fer el Barça pel cas Neymar [el president aleshores ja era Bartomeu]. Al final, els diners de l’aval eren gairebé iguals als de la multa; estàvem atrapats i era pitjor el remei que la malaltia”. “Tot és una qüestió d’interpretació fiscal: nosaltres dèiem que els 40 milions que vam pagar al pare del jugador eren pel transfer i Hisenda va dir que eren salari, o sigui que segons els seus comptes Neymar va costar 17,1 milions i no 57,1”.

I, finalment, preguntat per l’acció de responsabilitat que la seva junta va iniciar contra exdirectius de la directiva de Laporta, ha respost: “Jo no la vaig impulsar, sinó que ens hi va obligar la Llei de l’Esport del 2010 perquè hi havia un fons negatiu al Barça. Jo vaig votar en blanc i va ser l’assemblea la que va dir que endavant”, ha conclòs Rosell.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >