Selecciona Edició
Connecta’t

“Els CaixaForum obriran l’1 de juny perquè la cultura formi part de la nova quotidianitat”

Elisa Durán, directora dels centres de la Fundació La Caixa, assegura que ho fan per responsabilitat i anuncia que es prorroguen totes les exposicions tancades per la covid-19

Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, a l'edifici modernista que acull el CaixaForum Barcelona.
Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, a l'edifici modernista que acull el CaixaForum Barcelona.

“Reprenem la nostra vida quotidiana, hem fet un esforç enorme per poder obrir els centres l'1 de juny, perquè considerem que és important poder oferir aquests espais a la ciutat, buscant que no hi hagi només bars i platges i perquè la cultura formi part de la nostra quotidianitat, com ja passava abans”, explica Elisa Durán Montolío (Barcelona, 1958), directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa i responsable de les àrees de Cultura, Educació i Divulgació Científica de la Fundació, així com dels vuit CaixaForum d'Espanya: Barcelona, Madrid, Sevilla, Saragossa, Palma, Girona, Lleida i Tarragona, a més de CosmoCaixa, dedicat a la ciència a Barcelona; uns centres que van sumar més de set milions de visitants el 2019.

I obren ja, assegura, “perquè al principi la nostra posició era de fer-ho en consens amb els grans museus, però aviat ens vam adonar que cada ciutat obriria en una data diferent i com que les dates que hi ha sobre la taula eren molt tardanes, al voltant del dia 20, quan des del 18 de maig es podria obrir, hem decidit que dilluns que ve obrint tots els centres. La feina ja està feta, s'han adoptat totes les mesures higièniques i de seguretat i si les exposicions ja estan muntades, és un acte d'irresponsabilitat no obrir. Una altra cosa seria que s'hagués consensuat obrir el dia 5 de juny, però el 15 o el 20 ens sembla excessiu”.

Segons la responsable d'aquests centres, el principal maldecap no ha estat implementar aquestes mesures, sinó “tornar a planificar totes les exposicions al calendari; parlant amb tots els museus i prestadors per prorrogar-les”. I cita com a exemples les dedicades al món dels vampirs a Madrid i al surrealisme en el disseny a Barcelona, que tancaven aquest mes de maig i que es prorrogaran fins al 7 i 27 de setembre respectivament. Càmera i ciutat, realitzada després de l'acord amb el Pompidou, que es va quedar a mig trasllat el 13 de març des de Barcelona, es podrà veure a Madrid de l'1 de juny al 12 d'octubre. El centre de Girona obrirà amb l'exposició sobre l'Apol·lo XI amb mòduls automatitzats; Tarragona, amb la mostra Faraó, i Lleida, amb la mostra sobre avantguardes històriques amb peces de l'IVAM.

Aquesta adaptació del calendari fa saltar exposicions com Art i mite. Els déus del Prado, prevista entre el maig i l'agost a Barcelona, amb obres de la primera pinacoteca espanyola. “S'ha hagut de reprogramar per a l'any que ve o el següent. Completar el puzle és molt complicat”.

Reproducció de 'Plaça d'Itàlia metafísica', de De Chirico, ull de Man Ray i 'Capitell', de Studio65, a la mostra sobre surrealisme del CaixaForum.
Reproducció de 'Plaça d'Itàlia metafísica', de De Chirico, ull de Man Ray i 'Capitell', de Studio65, a la mostra sobre surrealisme del CaixaForum.

Per als centres de Barcelona i Madrid, assegura, la implementació de mesures com limitar l'aforament a un terç “no serà un problema, ja que tenim sales amb una capacitat per a 395 i 336 persones respectivament; de manera que un terç vol dir 131 i 112 alhora, que en aquesta situació ja ens agradaria tenir-les a tothora”. I assegura que aquestes mesures de control ja es van adoptar en mostres com les dedicades a Andy Warhol i Disney, dues de les més visitades dels últims anys.

Durán explica que la feina s'ha desenvolupat en tres línies: “Garantir la seguretat, la confortabilitat, perquè la gent s'oblidi d'aquesta seguretat, i la qualitat, que ja donàvem, però incrementant-la amb la presència de més educadors a les sales, per atendre els dubtes dels visitants”.

Al seu parer, no hi ha dubte que “a mitjans de març vam entrar en una situació diferent i hem de veure com afecta a partir d'ara el públic l'efecte por. Encara que veient les terrasses crec que menys del que pensava fa uns dies; a més del fet que fins al setembre no tornaran les activitats”. Però afegeix: “Tenim un avantatge pel que fa a altres museus i és que ens dediquem al públic nacional i local, per raó de la nostra activitat social; i ens visiten per sobre del 90% a tots els centres, excepte el de Palma, on el 35% són turistes, a causa, entre altres coses, de la poca oferta cultural de grans museus a l'illa, més enllà d'Es Baluard”.

Una visitant observa una fotografia de Patrick Faigenbaum a la mostra 'Càmera i ciutat', que després de Barcelona es podrà veure a Madrid.
Una visitant observa una fotografia de Patrick Faigenbaum a la mostra 'Càmera i ciutat', que després de Barcelona es podrà veure a Madrid.

Per això, manté, “la visita espontània del turista en la qual no hi ha recurrència no ens preocupa. Als nostres centres els visitants venen una mitjana de 2,8 vegades l'any, així que en aquest sentit ho tenim a favor. No canviarem la manera que tenim de fer les nostres exposicions, sempre amb un relat i molt pedagògiques i sense buscar grans cues. El que farem és intensificar la nostra experiència”. Una altra de les diferències respecte a altres museus és “haver aconseguit que ens visitin pensant que sempre hi ha alguna cosa que els pot interessar i no per veure una mostra en concret, mentre que la majoria de museus amb col·leccions permanents s'associen amb la idea que si s'han vist una vegada ja no cal tornar-hi”.

La responsabilitat de Durán la porta a administrar una xifra astronòmica. La Fundació Bancària La Caixa disposa de 565 milions d'euros aquest any (el pressupost de Cultura de la Generalitat d'aquest any és de 314 milions), que es reparteix en un 60% –339 milions– per a l'àmbit social, un 20% per a recerca i un altre 20% per a cultura i educació, a raó de 113 milions cadascuna. “No es recalcularan aquestes xifres per augmentar la despesa social per la situació actual; per a nosaltres la cultura contribueix al benestar de les persones i al progrés de la societat. Estem pendents dels dividends del grup Criteria per poder créixer en els tres àmbits, però cap ho farà a costa dels altres”, aclareix.

Un dels principals reptes de Durán i el seu equip és preparar per a la reobertura el CosmoCaixa, el gran centre dedicat a la ciència a Barcelona. “Com que aquests museus no obren fins a la fase 2 tenim uns dies més, però per a un centre immersiu que té com a lema ‘prohibit no tocar’ canviar la visita és tot un repte. S'han analitzat els 20 espais en què es divideixen els 6.000 metres quadrats d'exposició on hi ha 150 mòduls visuals i 100 interactius. Molts s'han automatitzat i s'activaran quan hi passin els visitants. A la resta un educador ho farà manualment. Al final, el 65% del museu es podrà visitar mitjançant un recorregut establert d'unes dues hores de durada. Una vegada que passem a la fase 2 no trigarem gaire a obrir-lo perquè ho tenim molt treballat”, explica.

Sobre si els museus s'han de replantejar el seu futur, assegura que “s'han de centrar no en els turistes que els visiten de manera estranya, tot i que segurament són els que aporten els ingressos i, per tant, no els podem menysprear”, perquè, per Durán, l'important són "els públics locals i que es promogui el consum cultural amb exposicions pedagògiques. És el que fem nosaltres per responsabilitat social i és per això que continuarem treballant, intensificant-ho i millorant-ho, per descomptat. No canviarem de carril”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >