_
_
_
_
_

L’Institut Cervantes impulsa un acord de col·laboració entre les quatre llengües oficials

Quatre centres signen un acord per defensar castellà, català, gallec i basc i prometen compartir iniciatives

Façana de l'Institut Cervantes a Madrid.
Façana de l'Institut Cervantes a Madrid.Álvaro García

L'Institut Cervantes, l'Institut Ramon Llull, el Consell da Cultura Galega i l'Etxepare Euskal Institutua van signar dimarts el primer acord de col·laboració entre les quatre llengües, amb la premissa de la defensa de la diversitat cultural i lingüística d'Espanya. El protocol es traduirà, segons els signants, en diverses actuacions com, per exemple, traduccions de llibres, participacions conjuntes en fires, impuls i suport entre les quatre cultures i engegada d'una comissió que analitzi el grau de cooperació i l'eficàcia dels treballs.

En l'acte, fet per videoconferència, hi van participar els directors del Cervantes, Luis García Montero; del Llull, Iolanda Batallé Prats; de l'Etxepare, Irene Larraza Aizpurua, i la presidenta del Consello, Rosario Álvarez Blanco, que van coincidir a assenyalar els aspectes positius de la diversitat lingüística. Aquest acord, que s'havia de signar inicialment a la Corunya, “serveix per consolidar un treball d'entesa i diàleg” que es va iniciar el juny del 2019 en una reunió al Ramon Llull de Barcelona, va explicar García Montero.

“Caminar pel món en solitari no té sentit”, va dir Larraza, que va destacar l'obstinació en la internacionalització i universalització de les llengües i cultures signatàries de l'acord: “Treballem amb institucions i amb agents que ens ajuden en aquesta missió, i és intel·ligent que fem part del camí plegats”, ha afirmat.

En la mateixa línia van intervenir Batallé i Álvarez, que van assenyalar, a més, el gran flux de traduccions entre les llengües i la “normalitat democràtica” dins d'una societat plurilingüe i multicultural com l'espanyola. En aquest sentit, la presidenta del Consello va definir les llengües com a “sistemes de comunicació que han de bastir ponts per al diàleg entre els pobles”, ja que les considera “formes complementàries, i mai excloents, d'explicar el món, de veure'l”.

La col·laboració és per a quatre anys i està oberta a “una possible extensió”, ja que en el protocol signat aquest dimarts “no està complet el ric mosaic espanyol”, segons Rosario Álvarez. Els representants de les institucions van voler celebrar, d'altra banda, com “un luxe” que l'acord tingui “mirada de dona”, ja que tres dels quatre signants han estat dones i també constitueixen una àmplia majoria al Consell del Cervantes, segons va precisar García Montero.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_