Selecciona Edició
Connecta’t

El poble amb una vorera francesa i l’altra espanyola on es confonen les normes de la desescalada

El coronavirus ha retornat les barreres a les fronteres, però al Pertús és impossible impedir el pas d’un país a l’altre

Cua de francesos per comprar tabac a la vorera espanyola del poble.
Cua de francesos per comprar tabac a la vorera espanyola del poble.
El Pertús / La Jonquera

Les lletres dels rètols de Policia estan mig esborrades. En una inscripció hi falta la ela i en una altra, la ce i la i. Els agents no havien tornat a aquest lloc transfronterer des d'abans del 1995 per controlar diàriament tothom que entra i surt d'Espanya. Però la crisi del coronavirus ha tornat a aixecar les barreres a la frontera, de manera que només els treballadors amb autorització o els transportistes poden creuar a l'altra banda. És el cas d'Aziz Essadek, de 39 anys i resident a Figueres (Alt Empordà), que gestiona una botiga a la vorera espanyola del municipi francès del Pertús. Des que va començar l'estat d'alarma, ensenyar la seva documentació i el seu certificat de treball s'ha convertit en una més de les seves rutines. “Faig uns 50 quilòmetres d'anada i tornada. Aquí a la frontera treballem amb clients francesos i a l'estiu una mica amb turistes també”, explica des de dins del cotxe, darrere d'una llarga cua de vehicles. Uns metres més enrere d'on Essadek espera el seu torn per passar pel control policial és impossible evitar el pas a peu dels ciutadans d'un país a l'altre.

El Pertús és un dels primers pobles després de creuar la frontera amb França, a uns sis quilòmetres de la Jonquera (Alt Empordà), al límit amb Catalunya. Però la divisió territorial va fer que tant una de les voreres de l'avinguda Catalunya del Pertús, com alguns altres carrers del municipi, quedessin sota jurisdicció espanyola. Però la calçada, l'altra vorera i la resta del poble estan sota mandat francès. A la part catalana se la coneix com el Pertús i la seva gestió local és a càrrec de l'Ajuntament de la Jonquera. Cada dia, centenars de francesos fan fins a una hora de trajecte amb cotxe per comprar tabac i alcohol a la zona espanyola, perquè els impostos especials són més baixos que a França. I de passada, omplen el carro amb altres productes als supermercats.

“Eh, senyor, a la cua!”, se sent dir en francès al final de l'avinguda Catalunya. Al darrere, un panell en què es llegeix en castellà “Mantengan la distancia de seguridad”. En tot just 700 metres conflueixen fins a tres estancs d'on no paren d'entrar i sortir ciutadans carregats de bosses amb cartrons. Als establiments de tabac s'hi sumen a la mateixa vorera un parell de supermercats, una merceria, diverses perfumeries i un local de records de merchandising espanyol, com navalles o tiradors amb la bandera d'Espanya, en què la música de Manolo Escobar es barreja amb els cartells escrits en francès, com el d'“Office de Turisme”. Aquests negocis, entre els quals hi ha la botiga de roba d'Essadek, aprofiten l'èxit dels estancs per donar sortida al seu gènere. Però la imatge del Pertús ha canviat aquests últims dies, no només per les mascaretes, sinó perquè la Policia Local de la Jonquera i els Mossos d'Esquadra han hagut d'acordonar la zona perquè els francesos facin cua respectant les mesures de seguretat i la distància de dos metres.

La sortida de Le Perthus i El Pertús. Al fons, la frontera.
La sortida de Le Perthus i El Pertús. Al fons, la frontera.

Fins ara, l'afluència de compradors francesos al territori espanyol del poble no havia suposat cap problema, però el diferent grau de desescalada que han seguit Espanya i França ha provocat que una i altra banda del carrer segueixin unes normes diferents davant de la covid-19. Els establiments de menys de 400 metres quadrats de la vorera catalana, per exemple, no van poder obrir sense cita prèvia fins que va començar la fase 1 a Girona, el 18 de maig. I no obstant això, ja hi havia francesos caminant lliurement davant dels aparadors perquè ells sí que es podien moure des d'una setmana abans a 100 quilòmetres a vista d'ocell o dins del seu departament, demarcació similar a la província. Des de llavors, van fins al Pertús a comprar tabac de dilluns a diumenge sense interrupció, ja que els estancs no han hagut mai de tancar durant l'estat d'alarma. El que passa és que el control de duanes és uns metres més avall de l'avinguda Catalunya, per la qual cosa és impossible evitar que els francesos posin un peu en territori espanyol tot i que les fronteres estan tancades per frenar l'avanç del coronavirus.

“Quan França va començar la desescalada, ens vam trobar amb una allau de persones amb què no comptàvem. I va ser tot molt precipitat, molt caòtic, perquè hi havia entre unes 1.500 i 2.000 persones en un carrer de 700 metres”, explica Alonso Caballero, cap de la Policia Local de la Jonquera, dins de la comissaria del municipi, d'uns 3.200 habitants. Des de les pantalles de les dependències policials vigilen tant la localitat gironina com els carrers del Pertús, on ara, a més, hauran de fer complir la norma que obliga a portar mascareta a les persones de més de sis anys si no es poden guardar els dos metres de distància. És el que va passar, per exemple, en les aglomeracions que hi va haver l'11 de maig. A França, la mascareta encara no és obligatòria als espais públics oberts, només és recomanable. Però sí que és preceptiva als transports públics i en aquells comerços en què els gestors ho estableixin.

A l'avinguda de Catalunya es pot veure la solució a la qual van arribar i que s'ha mantingut des de llavors: un perímetre de seguretat, senyalitzat pels agents de la Policia Local i l'autonòmica, amb tanques i cordons de plàstic. Les instruccions per respectar les normes es poden llegir en francès i es mantindran “fins que calgui”. En tot just uns metres coincideixen cinc cossos de forces de seguretat: la Gendarmeria francesa, que controla els qui entren des d'Espanya per la duana francesa; la Policia Local francesa, que té com a jurisdicció el territori francès del poble; la Policia Nacional, que vigila la garita espanyola de la frontera, i els Mossos d'Esquadra i la Policia Local espanyola, que fan que les normes de la desescalada espanyola es compleixin al Pertús. “De vegades som més agents que ciutadans”, fa broma Caballero, que capitaneja un equip de 18 efectius.

Un monòlit marca l'inici de la vorera espanyola a l'avinguda Catalunya. Al costat, diversos maniquís i el supermercat Biurrun, obert des del 1945. "Veurem si la pandèmia ens deixa anar més enllà o jo què sé. No sabem com quedarà la frontera. Això no és com tenir un negoci a Madrid o a Barcelona. La frontera és un negoci que ha tingut fluctuacions, depenem molt de la diferència impositiva que hi pot haver entre els Estats”, subratlla Josep Biurrun, de 53 anys, nascut al Pertús català i que va heretar la botiga del seu pare i aquest, al seu torn, del seu avi. Alguns dels residents francesos de la localitat ultimen la seva compra a la parada de fruita, sense mascareta ni guants.

Laurence Bonenfant beu cafè en una de les terrasses de la vorera catalana d'El Pertús.
Laurence Bonenfant beu cafè en una de les terrasses de la vorera catalana d'El Pertús.

El poble francès viu pràcticament del negoci que fan els locals en territori espanyol i del pàrquing que es cobra als qui hi arriben amb vehicle des d'altres ciutats, segons explica en castellà amb un estrany accent francès un dels regidors de l'Ajuntament, Fernando Santos, de 65 anys, emigrant espanyol nascut a Màlaga. “Amb les tanques ens han tret espai per als aparcaments”, es queixa Santos mentre surt del supermercat. Pràcticament a tots els carrers cal pagar per estacionar-hi els vehicles, 1,5 euros l'hora. Situat als Pirineus orientals, al minúscul municipi s'hi arriba per una sinuosa carretera de corbes per la part francesa i per una sortida de l'AP-7 si s'hi accedeix des d'Espanya, per on ens topem amb el control de duanes.

Uns 500 metres més avall del supermercat, Laurence Bonenfant, de 51 anys, assaboreix triomfant el seu cafè en una terrassa mentre es fuma un cigarret. Hi ha tres taules amb clients francesos mentre pels altaveus se sent la cantant malaguenya Vanesa Martín. “És el primer cafè que em prenc en una terrassa des de fa dos mesos”, exclama Bonenfant. Perquè a diferència de la fase 1 a Espanya, a França els bars i restaurants encara no poden obrir els establiments més que per portar menjar a domicili. I igual que ella, Jules Bolz, de 70 anys, ha vingut al Pertús preferentment a comprar tabac. Al carro d'aquest resident de Perpinyà (França), a una mitja hora en cotxe, hi ha una compra de 170 euros en caixes de cervesa, cartrons de cigarrets o oli. “Abans anava a la Jonquera, que és encara més barat que aquí, però ara no es pot creuar perquè les fronteres estan tancades”, conclou Bolz.

Controls a les fronteres

Al control de duanes del Pertús, un ciutadà francès intenta entrar a Espanya per comprar carn a Figueres (Alt Empordà). “I la seva autorització o justificant de desplaçament?”, li pregunta en francès un dels agents de la Policia Nacional espanyola. Davant de la negativa del conductor, li demana que giri cua i torni a territori francès. En un matí de feina, a uns sis turismes no se'ls ha permès l'entrada. A diferència del que passa a l'autopista, a la sortida del Pertús es conserven en tot just cinc metres les antigues garitas de duanes francesa i espanyola que donen entrada i sortida a cada país i que s'utilitzaven fins al 1995, quan va entrar en vigor l'acord Schengen de lliure circulació. Amb el tancament de fronteres, durant l'estat d'alarma només hi han pogut creuar els transportistes, els treballadors transfronterers amb certificat acreditatiu o altres ciutadans amb una autorització especial.

Fora de la carretera secundària que porta al Pertús, el sistema que s'ha aplicat per controlar els viatgers és el següent: el límit geogràfic entre els dos països es pot creuar lliurement, és en passar el control de peatge quan cal mostrar els papers acreditatius. Quan s'accedeix a França, és la Gendarmeria la que controla l'entrada, i en intentar passar a Espanya, la Policia Nacional. Només els turismes s'han d'aturar, els transportistes circulen per un carril a banda perquè la matrícula està registrada i en general no han d'ensenyar la identificació. Aquest és el cas de José Moreno, de 53 anys, que ha canviat el transport d'hortalisses i fruites pel de caixes d'Amazon des que va començar la crisi: “He carregat a Alemanya, a l'Amazon de Dortmund, i les porto [les caixes] a l'Amazon de Sabadell [Vallès Occidental]. No he parat de treballar i no acostumo a tenir problemes”.

Dilluns França va començar a aplicar la quarantena de 14 dies obligatòria a les persones procedents d'Espanya, en resposta a la decisió anterior del Govern de Pedro Sánchez d'imposar la mateixa mesura als nouvinguts de la Unió Europea (UE) i la resta del món. Una quarantena que l'Executiu aixecarà l'1 de juliol i que va provocar la reacció recíproca del Palau de l'Elisi, però que no afecta el trànsit terrestre. La ministra d'Indústria, Turisme i Comerç, Reyes Maroto, va anunciar dimarts que Espanya demanarà a la UE que l'obertura de fronteres entre els països membres es faci per regions que tinguin nivells similars d'incidència de la pandèmia. A partir de llavors, es tornarà a la situació anterior, sense barreres i controls només aleatoris, per investigacions antidroga o altres tipus de delictes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >