_
_
_
_
_

El festival de les aus del delta de l’Ebre no alçarà el vol aquest any

La popular cita ornitològica internacional de setembre s’ajorna fins al 2021 per la pandèmia

Un agró roig captura una colobra al delta de l'Ebre durant el festival.
Un agró roig captura una colobra al delta de l'Ebre durant el festival.

El Delta Birding Festival (DBF), l'esperada cita dels amants de les aus més important de Catalunya i que havia aconseguit fer-se un lloc entre els esdeveniments ocellaires al món, no alçarà el vol aquest any. El festival, que se celebra cada setembre al sud del delta de l'Ebre, ha decidit suspendre la seva setena edició i ajornar-la fins al 2021 a causa de la crisi del coronavirus. Tanmateix, s'estudia fer algun tipus d'activitat alternativa per no perdre el contacte amb el públic.

“Ha estat una decisió molt difícil, però no podíem fer una altra cosa, era inevitable”, explica el director del festival, Francesc Kirchner, propietari de la botiga de ciències naturals Oryx, que impulsa la cita i l'organitza (i que, per cert, ja ha reobert les portes a Barcelona) juntament amb l'Institut Català d’Ornitologia (ICO) i la Fundació Catalunya La Pedrera. A les seves instal·lacions de Món Natura és on se celebra la fira. ”Ara ja hauria d'estar tot lligat, els viatges dels conferenciants estrangers, els contractes amb els expositors. Però no m'atreveixo a pagar bitllets d'avió de gent que ha de venir dels Estats Units, per exemple, amb tanta incertesa com hi ha encara ara”.

Más información
“Mirar ocells et dona ales”
Cinc espais naturals per veure volar ocells
L’encant irresistible dels ous

Kirchner considera que el setembre és molt a prop “i és molt just per preparar-ho tot, no tenim la capacitat”. Opina que, tot i que està convençut “al cent per cent” que s'hauran acabat les restriccions, no té clar que les administracions, a qui critica un cert excés de zel, no plantegin regulacions noves per a esdeveniments com el festival, que podrien fer-lo molt difícil de fer. “Si hi són permanentment, aquestes noves obligacions, fins i tot ens hauríem de plantejar si el nostre format és viable o no, no només aquest any, sinó el que ve”.

Un altre problema afegit per a l'edició d'aquest setembre és que “ja ha passat el moment per concretar els patrocinis oficials i privats” i Oryx “no podem fer sols el festival”. El director recorda que en bona part el Delta Birding es fa “per amor a l'art”, així que han decidit “ser prudents, no sotmetre'ns a una sobrepressió brutal i no arriscar-nos que ens surti un xurro i decebem el nostre públic”. Kirchner apunta que no cal dramatitzar i que la no celebració un any d'un esdeveniment com el DBF cal posar-la en el context dels centenars d'altres cites que s'estan suspenent o ajornant. “La gent està entenent bé que no el fem aquest any, hi ha altres cancel·lacions que són molt més fortes, sens dubte”.

Buscar altres activitats

No obstant això, i coneixedors que serà una desil·lusió per a molts seguidors del festival, els organitzadors es plantegen fer algun tipus d'activitat. “No tenim la capacitat de fer un festival completament virtual, però és veritat que ens preocupa que l'impuls es refredi i es perdi l'entusiasme que sempre hem tingut dels nostres seguidors. Pensem, per tant, fer alguna cosa aquests tres dies del DBF, potser una presència forta al web, demostrar que seguim existint: per exemple, demanar a gent que hi ha participat aquests anys, de l'organització, dels conferenciants i del públic, que gravin una salutació, animant a retrobar-nos l'any que ve. Estem donant voltes a diverses idees, en relació amb allò que ens motiva: el delta i els ocells. La qüestió és tenir presència aquells dies”.

Kirchner assenyala que les institucions que col·laboren en el festival “han entès la decisió d'ajornar i ens han demanat que comptem amb elles l'any que ve”. Pel que fa a la tristesa que provoca pensar que es cancel·la el festival precisament quan el Delta es troba en un moment fantàstic per als ocells, en haver-se reduït molt la presència humana, el director del DBF matisa que tampoc és tan així. “M'hi vaig escapar per fer un lliurament de material i vaig poder visitar la zona, i em va sorprendre que les coses no estan tan bé per a les aus, en no haver-se pogut inundar els camps d'arròs, la qual cosa ha repercutit negativament en els seus recursos d'alimentació”.

Kirchner també és escèptic que el confinament hagi suposat més desplegament de la fauna a llocs com les ciutats. “El que passa és que hi ha molt més avorriment i la gent, que ha passat més temps a les finestres, les terrasses i els terrats mirant l'entorn, ha percebut per primera vegada la presència d'aus que en realitat hi són sempre”. El que sí que ha notat és que hi ha hagut més interès en els ocells durant el tancament. “A la botiga hem venut molt en línia, sobretot menjar per a aus i menjadores; hi havia el client habitual, però també persones que han començat a intentar atreure ocells a casa seva, al jardí, al pati o a la terrassa. Ens ha sorprès que molt menjar l'enviàvem a adreces del nucli urbà de Barcelona”. També hi ha hagut un augment significatiu de la venda de prismàtics de preu mitjà, un clar indicador que hi ha gent que ha aprofitat per iniciar-se en el bonic món de l'observació.

Malaltia dels ocells

Curiosament, la covid-19 ha coincidit amb la irrupció a Catalunya d'una malaltia que afecta les aus, concretament els pàrids, la família dels petits ocells com les mallerengues. Es tracta d'una infecció pel bacteri Suttonella ornithocola, que provoca pneumònia a les petites aus i les mata. Inofensiva per als humans, la malaltia es va detectar al centre d'Europa, on ha matat milers d'ocells, i el primer cas a Espanya s'ha registrat a principis d'aquest mes de maig a Creixell, a Tarragona. Les aus malaltes presenten un aspecte trist i miserable, amb indiferència i una mena d'alopècia ocellenca, pèrdua de plomatge al cap. Els costa respirar i no fugen.

Mallerenga afectada per 'Suttonella ornithocola'.
Mallerenga afectada per 'Suttonella ornithocola'.

“Estem veient com podem col·laborar amb la xarxa d'alerta i detecció que han creat l'ICO, la Universitat Autònoma i la Generalitat”, explica Kirchner, que subratlla que el fet que la malaltia, que a ell li sembla que va a la baixa, s'hagi relacionat amb les menjadores és perquè és el lloc on és més fàcil veure aquestes aus. El fet que a Oryx es venguin moltes menjadores i menjar per a ocells pot convertir la botiga en un element d'informació important per detectar l'epidèmia. “Pensem a fer un flyer explicant-ne els símptomes i com informar si se'n troba un cas”, explica. Es recomana no interactuar amb l'ocell malalt i si se'n troba un de mort, guardar-lo en una bossa de plàstic a la nevera –separat del menjar– fins a poder-ne informar els estudiosos i les autoritats.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_