Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

El futur passa per la universitat

Només la ciència responsable i compromesa ens pot ajudar a plantejar les preguntes correctes per trobar les solucions adequades. La nova era postcovid-19 necessitarà nous referents i els campus, com sempre, hi estaran a l’altura

Investigadors amb mostres de covid-19 al laboratori de l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.
Investigadors amb mostres de covid-19 al laboratori de l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. efe

Durant aquestes darreres setmanes, s’ha recordat en alguns textos i mitjans de comunicació que, amb motiu de l’última gran plaga de pesta bubònica, la Universitat de Cambridge va tancar les portes; i que això va permetre que Sir Isaac Newton trobés a casa el temps i la tranquil·litat necessaris per desenvolupar bona part de la teoria del càlcul diferencial, així com la teoria de la gravitació. Aquesta anècdota ens recorda el paper fonamental de la universitat en la creació de la ciència i la construcció de pensament, una tasca que no pot substituir cap altra institució i que no s’atura ni tan sols quan les universitats tanquen els campus. Tornaré a aquest aspecte més endavant.

Des de temps immemorials fins a l’última epidèmia del SARS-CoV-2, la humanitat ha patit moltes plagues i infeccions, per esmentar-ne algunes, hi ha les successives plagues de pesta negra, els diversos brots de còlera als segles XIX i XX o l’epidèmia de grip del 1918. Totes han generat pànic entre la població, també entre els governants, que s’han preguntat com salvar vides i què fer davant de la irracionalitat, l’engany o l’atac a col·lectius que no en tenen cap culpa. La reacció a la covid-19, en forma de confinament i distanciament social, no ha estat tan diferent de la d’altres temps. Així, per exemple, des de l’inici de la plaga del 1665 es va establir a Anglaterra una estricta quarantena de les persones infectades, van tancar els comerços i moltes persones van marxar de les seves ciutats i pobles. I també van aparèixer tota mena de mentides i falòrnies, el que ara anomenem fake news.

No obstant això, hi ha una clara diferència respecte a episodis passats. La velocitat amb la qual els científics han pogut identificar i seqüenciar el virus, han compartit la informació i han intercanviat experiències sobre possibles tractaments i vacunes en tot just tres o quatre mesos no té precedents. Podem dir que la universitat està encapçalant aquesta lluita. A tall d’exemple, entre molts altres que es podrien citar: a l’Institut Jenner de Virologia de la Universitat d’Oxford, després d’haver superat els assajos amb primats, ja s’està fent una prova a 6.000 persones de la que molts científics creuen que és l’aposta més prometedora per desenvolupar una vacuna contra la covid-19. I, en l’ordre epidemiològic, la Universitat Johns Hopkins és ara la font de referència més citada.

En relació amb les universitats espanyoles, i amb la Universitat de Barcelona en particular, ha estat impressionant la mobilització del nostre professorat, estudiants i personal d’administració i serveis. I no em refereixo només a la solidaritat que hem demostrat donant material sanitari, produint milers de litres de solució desinfectant, dissenyant respiradors o produint EPI, sinó a un dels pilars fonamentals de la universitat: la recerca. Certament, és un orgull disposar d’excel·lents facultats de diversos àmbits de coneixement, amb viròlegs i experts en zoonosi de referència internacional, reconeguts investigadors en models de l’epidèmia, meteoròlegs de qualitat contrastada que ens adverteixen de la relació entre clima i propagació del coronavirus, i filòsofs i humanistes amb profunditat de pensament que ens presenten les possibles realitats que ens esperen. A cap lloc que no sigui la universitat poden coexistir, intercanviar opinions o col·laborar experts en camps tan diversos i diferents.

Les idees sobre les maneres de combatre els efectes i les causes de la pandèmia que molts investigadors m’han transmès aquestes últimes setmanes representen una altíssima competència intel·lectual unida a una ètica de la responsabilitat i del civisme allunyada d’interessos particulars. De mil idees que hagin pogut sorgir, potser només deu acaben fructificant, potser només una pot arribar a resoldre el problema. Tanmateix, segur que moltes contribuiran a allunyar una futura pandèmia o ens prepararan per combatre futures amenaces. Sí, el futur es troba en la ciència i l’ètica que s’hi inscriu, així que només la ciència responsable i compromesa ens pot ajudar a plantejar les preguntes correctes per trobar les solucions adequades. La nova era postcovid-19 necessitarà nous referents i la universitat, com sempre, hi estarà a l’altura.

Joan Elias és rector de la Universitat de Barcelona.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >