Selecciona Edició
Connecta’t

Per fi de llibreries, encara que sigui amb guants i mascareta

La Central de Mallorca, a Barcelona, obre amb curioses restriccions segons les seccions i els gèneres

La Central de Mallorca, a Barcelona.
La Central de Mallorca, a Barcelona.

“Narrativa, 7; filosofia, 4; clàssics, 2; cuina, 2; art, 5; infantil, 5”. No és el marcador d'un torneig entre gèneres, sinó, segons un cartell a l'entrada, la quantitat de clients que poden accedir alhora a diferents seccions a la llibreria La Central del carrer de Mallorca, a Barcelona. L'establiment ha obert aquest dilluns les portes en fase 1 i tot plegat ha significat per als qui l'han visitat un emocionant retrobament. Tornar a la llibreria, fer el tafaner, remenar els llibres, apilar-los i endur-te'n (després de passar per caixa) ha estat com tornar a casa després d'un llarg, ardu i perillós viatge. Parafrasejant Isak Dinesen, senties que per fi eres on havies de ser.

Als clients, poc nombrosos encara i respectant totes les indicacions, se'ls ha vist amb els ulls brillants i una ànsia de tornar a viure l'experiència, més encara, el ritual, de la llibreria, una cosa inexplicable per a qui no ho senti, i que no et porta a casa el missatger amb el llibre dins d'un sobre. A l'entrada de La Central cal agafar i posar-se uns guants de plàstic d'un sol ús, i també líquid desinfectant de mans. És obligatori entrar-hi amb mascareta, la qual cosa dona un aspecte de tuaregs de Beau Geste, de fremen de Dune, o d'acòlits d'alguna secta lovecraftiana. I cal respectar els contingents en les seccions. Alguna zona no permet l'accés —la secció de literatura fantàstica, precisament, i mira que els visitants emmascarats semblen sortits d'una novel·la del gènere—, però en general et pots passejar per tot arreu. Entre l'emoció, sobretot en veure algun títol, posem per cas A kestrel for a knave, de Barry Hines (Penguin, 2016), i portar la cara tapada, de vegades costa respirar.

“És aparatós tot això de les mascaretes, els guants, l'aforament, però ja tornem a ser aquí”, ha assenyalat la llibretera Marta Ramoneda, reconeixent sota les caretes els clients i amics, que molt sovint són totes dues coses. El negoci s'engega a poc a poc, però ja hi ha hits: d'A propósito de nada, les memòries de Woody Allen (Alianza), ja no els en quedaven exemplars. “No ens ho esperàvem, han volat; aquesta tarda en rebrem més”, assenyalava Ramoneda.

Laie, una altra llibreria de culte, també ha obert les portes, amb sorpresa per l'afluència de clients, que han hagut de posar-se també gel, guants i mascareta, però han gaudit igual. “Estem pendents que ens arribin novetats”, explicava Lluís Morral, amb la tensió d'un fuseller britànic de Zulú esperant les caixes de municions. Altres llibreries de la ciutat, com la Casa del Llibre, han decidit no apujar encara la persiana. I en d'altres, com Alibri, encara atenien en un mostrador a la porta a títol fix o per recollir encàrrecs.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >