La Generalitat rectifica i proposa llibertat de moviment entre Barcelona i la seva àrea metropolitana

La Generalitat de Catalunya ha rectificat i ha demanat al Ministeri de Sanitat unificar les regions sanitàries de Barcelona ciutat, la Metropolitana Nord i la Metropolitana Sud perquè hi hagi llibertat de moviment entre la capital catalana i els municipis del voltant, un conglomerat d'ajuntaments que suma uns cinc milions d'habitants. Com que el Govern va insistir a iniciar la desescalada per regions sanitàries —en lloc de per províncies, com recomanava el ministeri—, la ciutat de Barcelona, que és una regió sanitària per si sola, s'ha quedat tancada en els seus propis límits municipals. Malgrat entrar a la fase 1, els barcelonins no poden sortir de la capital catalana excepte per motius laborals. El Departament de Salut ha anunciat que sol·licitarà a Sanitat que les tres regions sanitàries que conformen la capital catalana i la seva àrea metropolitana siguin, a partir de dilluns vinent, una única unitat territorial a l'efecte d'aplicar les fases de la desescalada.

A diferència de Madrid, que és una única unitat territorial i els madrilenys es poden moure per tota la comunitat sense restriccions en entrar a la fase 1, l'inici de la desescalada a Barcelona ha resultat descafeïnat pels problemes de mobilitat que ha generat pertànyer a regions sanitàries diferents. Una trentena d'alcaldes socialistes de la província de Barcelona ja havien enviat una carta divendres al president de la Generalitat, Quim Torra, mostrant la seva disconformitat amb aquesta situació i reclamant que sol·licités al ministeri la flexibilització de la mobilitat entre les tres regions sanitàries.

El Departament de Salut ha claudicat i, malgrat que en el seu moment va defensar les regions sanitàries com les unitats territorials adequades per a la desescalada (són els termes territorials que es fan servir per a la gestió dels equipaments sanitaris), ara ha decidit desdir-se'n i reclamar una unificació de les tres regions sanitàries. Això ajudarà, ha justificat Salut en un comunicat, a "esponjar l'alta densitat de població de Barcelona".

El Procicat, el comitè tècnic de la Generalitat encarregat de pilotar la pandèmia, també ha aprovat sol·licitar al Ministeri de Sanitat que la setmana vinent les regions sanitàries de Girona i la Catalunya Central i les comarques del Garraf i l'Alt Penedès passin a la fase 2. Si Sanitat dona el vistiplau a la proposta, aquestes zones se sumarien a les altres unitats territorials que dilluns van estrenar la nova fase: les dues regions sanitàries que engloben la província de Tarragona i el Pirineu de Lleida.

En l'aire queda, no obstant això, la zona de Lleida, que ja es troba en fase 1 i que, previsiblement, romandrà, almenys aquesta i una altra setmana més, en aquest esglaó del procés de desconfinament. “Les dades d'incidència de nous casos de covid-19 a la regió han augmentat des que es va fer efectiu el pas a la fase 1”, ha justificat un portaveu de Salut. Quan es va aprovar el pas de Lleida a la fase 1, l'11 de maig, la taxa d'incidència acumulada a cap de set dies era de 12,1 casos per 100.000 habitants. El 22 de maig, no obstant això, aquest valor havia ascendit a 42,7 casos per 100.000 habitants. “Segons informacions dels serveis territorials de l'Agència de Salut Pública, s'han detectat cadenes de transmissió en empreses agroalimentàries que han mantingut treballs mínims. El Departament de Salut ha decidit esperar uns dies per veure l'evolució d'aquestes incidències”, ha concretat aquest portaveu.

Salut ha apuntat que l'evolució dels factors de risc epidemiològic —la incidència de nous casos i la taxa reproductiva efectiva— continua sent baixa. A més, ha assenyalat, “l'impuls que s'ha donat a l'atenció primària per tenir capacitat de diagnòstic i seguiment de casos amb la disposició de proves PCR també contribueix a considerar que és moment per fer aquest nou canvi de fase”. Catalunya ha notificat prop de 292.000 casos confirmats de covid-19 o amb sospita clínica de la malaltia. D'aquests, 11.848 han mort, segons el còmput de la Generalitat a través dels certificats de defunció que comuniquen les funeràries.