Selecciona Edició
Connecta’t

El coronavirus condemna la botiga de Miriam Ponsa, Josep Abril i Txell Miras

NU#02 no tornarà a obrir al carrer València de Barcelona

La botiga NU#02 al carrer València de Barcelona.
La botiga NU#02 al carrer València de Barcelona.

La botiga NU#02, el projecte en comú dels dissenyadors Miriam Ponsa, Josep Abril i Txell Miras al carrer València, no tornarà a obrir. La pandèmia de coronavirus ha posat les finances d’aquest negoci contra les cordes i els seus socis han decidit tancar definitivament la botiga, després de quatre anys aportant una alenada de disseny independent al centre de Barcelona. Josep Abril ha explicat a aquest diari que han negociat amb el propietari del local una rebaixa del lloguer, però malgrat algunes cessions, els costos continuen sent inassumibles per a tantes setmanes sense vendes i les perspectives actuals. Així que donen per acabada la seva tercera iniciativa comuna, però aventuren que en podrien venir altres.

“Les vendes havien frenat i no volíem exposar les dependentes”, explica Josep Abril per justificar que la botiga tanqués una setmana abans de l’inici de l’estat d’alarma. Encara ara, a la persiana hi penja un cartell que diu “tancat per sentit comú”. I aquest mateix sentit comú és el que ha portat el trio de dissenyadors a prendre la decisió de no tornar a obrir. Després d’una mica més de quatre anys, el tercer projecte d’aquests creatius passa a la història de les seves firmes. Abril, però, no tanca la porta al naixement d'alguna altra cosa més endavant.

Ivan Caparrós, part de Txell Miras, assegura que és “una decisió reflexionada i racional”, que es pren ara perquè el tancament es podrà fer “en bones condicions”. La perspectiva per a la botiga no és bona, amb les mesures de distanciament i higiene imposades pel coronavirus, i han optat per no arriscar-se. “És una decisió trista però alhora ens hem de reinventar”, reconeix Caparrós. La botiga tenia una majoria de públic local, però els turistes gastaven molt més i li donaven un plus de benefici, que ara per ara queda lluny.

“No veiem clar que una botiga pugui funcionar amb les mesures que s’han d’aplicar ara”, reconeix Abril, que ha aprofitat el confinament per muntar la seva pròpia botiga en línia, ja que fins ara no en tenia. No obstant això, tampoc creu que el seu client es decanti gaire per aquesta opció, són molt més de veure i tocar, fins i tot de fer-se la roba a mida. De fet, Abril explica que ell ha potenciat les visites al seu taller de Gràcia, on té un showroom i atén personalment la seva clientela, molt fidel i disposada a fer-se la roba gairebé a mida. No només treballa amb roba de carrer, sinó que també fa moltes peces per a vestuaris de teatre i altres muntatges. “Estic oferint una venda molt més personalitzada, faig molta roba a mida”, explica.

La samarreta amb una sanitària de Txell Miras.
La samarreta amb una sanitària de Txell Miras.

A més de seguir amb les seves col·leccions, Abril i Ponsa estan bolcats en la confecció de material sanitari de protecció, com bates i mascaretes, un projecte que els ha servit per posar el seu granet de sorra per ajudar en aquests moments. Miras també hi està contribuint amb la reedició de la seva icònica samarreta d’un retrat de dona, que ara és una sanitària amb mascareta com a homenatge al col·lectiu. Una part del preu que paguen els consumidors es destina directament a Metges sense Fronteres. A més, la dissenyadora també està elaborant mascaretes de carrer, una línia que també han obert Abril i Ponsa.

Una aliança amb recorregut

NU#02 era el tercer projecte en comú dels tres dissenyadors, que fa temps que es van aliar per vendre les seves creacions. El primer NU va ser el del REC Stores, a Igualada, que també va haver d’anul·lar l’edició d’estiu per la pandèmia, i no està gens clar què passarà amb la següent edició, perquè és una fira molt massificada. El segon va ser una aposta per situar-se a París, en una petita botiga al barri de Le Marais, que va estar oberta quatre anys. I el tercer era la botiga del carrer València, que ja forma part de la història d’apostes creatives i independents de la ciutat que no han pogut sobreviure enmig de la moda més comercial i, encara menys, a l'estocada de la pandèmia.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ