Selecciona Edició
Connecta’t

Fase 1: la soprano canta per últim cop a la seva finestra de l’Eixample

Amb l'entrada d'una nova fase de la desescalada, Begoña Alberdi deixa les actuacions que oferia des del 14 de març a l'interior d’una illa de Barcelona

Begoña Alberdi en una de les actuacions que feia des de la finestra de casa.
Begoña Alberdi en una de les actuacions que feia des de la finestra de casa.

“L'Albert, el meu marit, em va dir: ‘I per què no?’ Vaig treure el cap per la finestra i vaig fer el que sé fer millor: cantar”. Així va començar el 14 de març la soprano Begoña Alberdi, des de casa seva al carrer Calàbria de Barcelona, un conjunt d'actuacions improvisades per als seus veïns de l'interior d’una illa de l'Eixample. Algú dels pisos del davant va gravar amb el mòbil una part de la interpretació i la va penjar a les xarxes. La soprano va obtenir molta més repercussió entre el públic general per aquesta acció que pels 30 anys de carrera professional actuant a teatres de mig món.

Des d'aquell dia, Alberdi no ha faltat cap dia a la cita de les 20.00 a la seva finestra. El que era una cançó improvisada es va anar professionalitzant. Però aquest dilluns, per primera vegada des que es va decretar l'estat d'alarma, no sortirà a cantar. La soprano assegura que una vegada entrada la fase 1 ja no té sentit. El confinament li ha donat moltes idees per continuar transmetent la seva passió: l'òpera. Però ara d'una altra manera.

“Hem fet més de 70 actuacions des de la finestra de casa. Al principi cantava sense música. Perquè tothom em pogués veure, vam emetre en directe per Instagram i l'Albert em gravava amb un pal de selfi. He hagut de comprar un altaveu per afegir música a la interpretació i per parlar amb els veïns, perquè cantar sí que puc, però per parlar necessito un micròfon”, destaca l'artista. “Em van començar a arribar a les xarxes peticions dels veïns. Cada dia felicitem i cantem a aquells que fan anys durant el confinament. Després, sempre acabo amb el brindis de La Traviata: ‘Libiamo ne'lieti calici’”, afegeix la soprano.

“Tot plegat va sorgir com una cosa espontània i, al final, el meu marit i jo estem gairebé tot el dia responent a persones a les xarxes socials”. A més, li ha servit per donar-se a conèixer entre els veïns. “Vam entrar en aquesta casa el 18 de gener. No feia ni dos mesos que érem aquí quan es va decretar el confinament. No coneixia ningú i ara tinc moltes invitacions i sopars pendents”. Un dels moments en què es va divertir més en aquests dos mesos va ser quan, el 29 de març, es va avançar l'hora. "De sobte sortia a cantar i era de dia”.

L'experiència l'ha fet reflexionar: “Els cantants d'òpera no som youtubers. Al meu compte d'Instagram no arribava als 100 seguidors i ara en tinc més de 3.000. Crec que és el moment d'apropar l'òpera al gran públic i hi vull contribuir”. La soprano està programant una sèrie de concerts, de petit aforament, per a aquest estiu. “L'òpera no pot ser el món tancat en què s'ha convertit. Les elits podran pagar la millor cadira, però la música ha de ser per al poble”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >