_
_
_
_
_
TV3

El procés hiberna la democratització de TV3

La llei que exigeix majories qualificades per triar el govern dels mitjans de comunicació públics catalans es va aprovar fa set mesos, però espera la convocatòria electoral

El director de TV3, Vicent Sanchis.
El director de TV3, Vicent Sanchis.Carles Ribas

La polarització generada pel procés ha congelat la democratització de TV3. Hi ha una llei aprovada des de fa exactament set mesos –es van complir dissabte 23 de maig– que no s’aplica perquè els partits ni es posen d’acord ni amb prou feines ho intenten. El text legislatiu proposa un retorn a les majories qualificades i al consens per escollir el govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El sobiranisme català hegemònic, que assegurava tenir la BBC històrica com a referent, practica des de fa anys la vella doctrina de la lottizzazione italiana, però en aquest cas restringida al Govern nacionalista. Junts per Catalunya i Esquerra Republicana s’han distribuït sense rubor els càrrecs a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA): per a ERC, Catalunya Ràdio, i per a JxCat, TV3. Mentre des de l’esquerra es propugna la democratització amb diversos matisos, Ciutadans parla obertament de privatitzar el servei i retallar-ne el pressupost en un 50%. L’oposició –des de C’s fins a la CUP, passant per socialistes, populars i comuns– exhibeix una notable incapacitat perquè entri en vigor una llei que l’independentisme majoritari no vol que s’apliqui, malgrat que va aprovar-se per unanimitat al Parlament. En espera de la pròxima convocatòria electoral, TV3 i Catalunya Ràdio intensifiquen el seu valor propagandístic en l’ecosistema polític independentista.

Más información
El virus aguditza el biaix de TV3
Els professionals de TV3 demanen treure dels informatius els missatges institucionals
TV3 i la informació com a ansiolític

“És gràcies a la bondat de Déu que al nostre país tenim aquestes tres coses infinitament precioses: la llibertat d’expressió, la llibertat de consciència i la prudència per no exercir mai cap de les dues”. Aquesta frase que Mark Twain aplicava als Estats Units de fa més de cent anys serveix per a la Catalunya del segle XXI. Els camins pels quals s’ha arribat a aquesta situació de lottizzazione intergovernamental arrenquen del desig pujolista de tenir uns mitjans de comunicació propis i nacionalistes. Amb el procés, TV3 i Catalunya Ràdio han convertit en realitat el vell somni del líder de Convergència. Hi va haver breus parèntesis. Pasqual Maragall va intentar introduir la pluralitat en els mitjans públics catalans. Només en dos moments, el pas del convergent Miquel Puig (2000-2002) per TV3 i el de l’exministre socialista Joan Majó (2004-2008) per la presidència de la CCMA, es va intentar honrar la idea de servei públic plural. Durant aquells mandats es van aprovar els únics contractes programes. Puig era militant de Convergència, però l’Artur Mas preindependentista no li va tolerar tanta independència. Majó va viure la primavera del primer Tripartit, quan l’esquerra va entrar com a rellogada al Palau de la Generalitat i el Parlament va aprovar la despolitització dels mitjans públics i que fossin majories parlamentàries qualificades (de dos terços i no la simple pujolista a l’ús) les que triessin qui havia de governar els mitjans públics catalans. La primavera va durar poc.

La situació d’excepcionalitat ordinària arrenca de quan la vella CiU va pactar amb el PP per tirar endavant les retallades

Des d’aleshores i fins ara ha tornat a la trista normalitat de les majories simples fàcila de manejar. Tots menys un dels vocals dels organismes de control i govern han superat amb escreix el seu mandat. La situació d’excepcionalitat ordinària arrenca de quan la vella CiU va pactar amb el PP per tirar endavant les retallades. Per això no sorprèn que entre quatre dels sis vocals que resisteixen al Consell de Govern de la ràdio i televisió públiques catalanes un fos proposat per l’actualment delmat PP català –Armand Querol–, un altre per l’extinta Unió Democràtica –Antoni Pemán–, la presidenta en funcions –Núria Llorach– catapultada per Junts per Catalunya i l’única amb mandat vigent és Rita Marzoa, proposada pels republicans. Els tres primers haurien d’haver estat substituïts fa dos anys i els dos socialistes –amb qui en sumaven sis– van dimitir fa anys. En aquesta estranya correlació de forces, sense res a veure amb l’actual mapa del Parlament, és el vot de qualitat de la presidenta en funcions el que dirimeix en cas d’empat. Sempre es juga a casa.

Passa el mateix al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), amb tots els mandats caducats excepte un que s'acaba aquest estiu. Dos vocals de la majoria sobiranista, un popular i una socialista, componen aquest fresc en què és freqüent que es diagnostiqui –gràcies al vot de qualitat del president– que TV3 és la cadena més plural d’Espanya. Són valoracions quantitatives –per temps d’aparició en pantalla– i afecten els informatius, no altres programes tipus magazín –com Preguntes freqüents o Tot es mou–, que s’han convertit en eines de difusió ideològica del sobiranisme, segons els partits de l’oposició.

Vicent Sanchis, director de TV3, mana amb pols ferm malgrat haver estat reprovat pel Parlament el 2017. Home de confiança politicomediàtica de Jordi Pujol i Lluís Prenafeta –exsecretari general de Presidència condemnat pel cas Pretòria de corrupció urbanística–, Sanchis esquiva les comissions de control parlamentària amb l’habilitat pròpia d’un tertulià i la comoditat de qui té el suport del poder. El pujolisme ha tornat a TV3, assenyalen des de l’oposició.

Vicent Sanchis, director de TV3, mana amb pols ferm malgrat haver estat reprovat pel Parlament el 2017

En la sessió parlamentària de la comissió de control dels mitjans públics celebrada telemàticament divendres passat, el senyal de vídeo es va perdre quan el director de TV3 abordava el cas de per què el canal havia mutilat la menció a Mediapro en un programa guardat durant mesos en un calaix sobre el cas de l’expresident del Barça Sandro Rosell. A la nit l’informatiu de TV3 no va fer cap referència a la polèmica parlamentària. A l’informatiu del migdia es va dir que Sanchis havia manifestat que ell ni tan sols hauria emès el documental perquè no recollia “la pluralitat de veus, en contra del que afirma el llibre d’estil de TV3”. El cert és que el llibre d’estil diu que en aquest tipus de formats cal adoptar “el punt de vista d’un autor que defensa una tesi i l’argumenta amb proves documentals”. La metàfora no estaria completa si l’informatiu nocturn del mateix dia no hagués obviat esmentar la xifra de 635 morts a causa del coronavirus apareguts de cop a Catalunya justament quan el Govern central havia anunciat el canvi de fase.

El mateix divendres en què passava tot això, els comitès d’empresa i els consells professionals de la CCMA tornaven a demanar que s’apliqués la llei que regula la democratització dels mitjans públics catalans, aquesta que des de fa set mesos dorm el son del just en espera que es convoquin eleccions autonòmiques.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_