Selecciona Edició
Connecta’t

El Palau de la Música es posa en solfa per reobrir

L'equipament cultural restaura les escultures del prosceni aprofitant el tancament per la pandèmia i espera poder reprendre les visites a l'edifici al juny i els concerts al juliol

Un operari treballa al Palau de la Música durant la restauració del conjunt escultòric de l'escenari.
Un operari treballa al Palau de la Música durant la restauració del conjunt escultòric de l'escenari. Europa Press

Quan el 9 de febrer del 1908 es va inaugurar el Palau de la Música de Barcelona, després de tot just dos anys i mig d'obres, estava sense acabar. Per això les fotografies que es conserven d'aquell moment només mostren la part de la sala de música, però no l'escenari. Al prosceni estava a mig fer l'enorme grup escultòric realitzat de pedra i formigó que va encarregar l'arquitecte de l'edifici, Lluís Domènech i Montaner, a Dídac Massana i Majó. I no el va poder acabar, entre altres coses, perquè l'havia de fer en només dos mesos; 60 dies en els quals també havia de materialitzar altres encàrrecs, com la decoració de l'escala d'honor que comunica la platea amb el pis superior.

També per la complexitat del que es volia representar: l'enfrontament entre la música popular, simbolitzada per un salze en què destaca el bust d'Anselm Clavé, fundador del moviment coral català i un grup de nimfes de Les flors de maig, al costat esquerre, i la música culta i internacional al costat dret, representada per un bust de Beethoven, entre dues columnes dòriques, i les valquíries a cavall de Wagner, figures de gran grandària esculpides com si volguessin sortir de les parets, envair l'arc central de l'escenari i, en definitiva, adquirir vida pròpia.

“Domènech i Montaner va pressionar Massana perquè a ell el pressionava Joaquim Cabot, president de l'Orfeó Català, promotor de l'edifici”, explica Joan Oller, director general del Palau, que ha aprofitat el tancament de la sala durant la pandèmia per netejar i supervisar aquest enorme grup escultòric que aconsegueix cridar l'atenció dels visitants a aquest edifici, Patrimoni de la Humanitat des del 1997, tot i que per fora i per dins és una mena de paradís de les arts aplicades en què tots els artistes-artesans van buscar l'excel·lència en els seus treballs.

Massana va començar la seva obra a finals del 1907, fent els seus models de guix seguint les indicacions de Domènech, que controlava els artistes, que treballaven a preu fet. Quan l'edifici es va obrir només s'havien acabat el salze, les columnes i el bust de Beethoven, però res més. A sobre, a principis del 1908 un robatori al taller va destruir els guixos preparatoris que havia fet Massana per completar el conjunt. Massana es va desvincular del projecte i el conjunt el va acabar Pau Gargallo.

Un milió de pèrdues

“Deu ser de les poques virtuts que ha tingut aquest virus”, continua Oller a l'altra banda del telèfon. Es refereix al fet que els treballs estaven previstos per a l'estiu del 2021. “Havíem de tancar durant sis setmanes l'estiu de l'any que ve per poder fer-los i per canviar també la maquinària de l'escena, però ara només farem la neteja de les escultures i la resta ho deixarem per més endavant, perquè necessitem recuperar tot el que s'ha perdut econòmicament aquests mesos”, unes pèrdues que s'han calculat en prop d'un milió d'euros. “Cada mes que està tancat el Palau deixa d'ingressar un milió d'euros, però és veritat que s'han suprimit moltes despeses”. Entre aquestes, les de personal. La direcció de l'equipament va presentar un ERTO per als 106 treballadors una setmana després de decretar-se l'estat d'alarma, que va fer que els ingressos, un 71% dels 15 milions de pressupost, es reduïssin a zero bruscament en no poder vendre entrades, oferir visites i llogar els espais. “Tots tornaran als seus llocs de treball de manera progressiva una vegada se superi aquesta situació”, explica qui porta les regnes del Palau des del 2011.

Els treballs, que s'allargaran durant unes sis setmanes, consisteixen en l'eliminació de la pols acumulada des de l'última intervenció el 2008, que ha anat ennegrint la superfície, i esmenar algunes esquerdes (com en una de les potes d'un cavall). S'han pogut veure amb l'anàlisi de prop que permet el fet d'haver col·locat una enorme bastida de 13 metres d'amplada i 14 d'altura on quatre operaris fan una neteja mecànica i amb aspiradors que treuen la pols, a més de solucions hidroalcohòliques, uns elements que s'han convertit en quotidians aquests dies i que retornaran al conjunt un aspecte més blanc que l'actual.

“Aprofitant la bastida també es netejaran els Pegassos, els dos cavalls alats que flanquegen les butaques del segon pis i que es consideren que sempre han protegit el Palau, com a la Guerra Civil, que van impedir que les bombes que van caure per la zona afectessin l'edifici”, explica Oller, que apunta que en aquestes tasques compten amb la col·laboració del besnet de l'arquitecte, Lluís Domènech i Girbau. Els treballs, amb un cost d'uns 60.000 euros, es preveu tenir-los acabats a mitjans de juny. Serà en aquest moment, “sempre que estiguem en les fases de desconfinament que ho permetin”, que el Palau podrà reobrir.

Visites a l’edifici al juny i concerts ‘km 0’ al juliol

“A mitjans de juny començaran les visites i s'hi implementaran mesures com poder descarregar les guies al mòbil, s'establiran recorreguts per evitar que la gent es creui i s'instal·laran màquines per detectar la temperatura dels visitants i els aforaments, a més de catifetes per higienitzar les sabates i gel per a les mans”, explica el director general del Palau, Joan Oller. També assenyala que “s'han canviat els aparells d'aire condicionat, que hem dotat de rajos ultraviolats i purificadors d'ozó”.

Al juliol començaran els concerts. “N'hi haurà un parell per setmana, amb músics locals, de quilòmetre zero, però bons, en un primer moment amb l'aforament reduït a un terç, durant la fase 2 i més endavant, en la fase 3, a la meitat. No hi haurà programes de mà i es fomentarà la venda d'entrades per internet”, continua.

Per al director general la restauració del grup escultòric pot ser “un reclam per al públic local per tornar a visitar el Palau. Fins ara el 10% dels visitants [prop de 200.000 l'any]. Estem treballant en aquest sentit creant noves visites que remarquin els elements històrics, musicals o arquitectònics”.

Oller, optimista per caràcter, no ho és tant quan se li pregunta per la possibilitat de recuperar els 17 milions que han de retornar (ja n'havien pagat 6 dels 23 que han de retornar) els tres condemnats pel cas Palau, després que el Suprem els ratifiqués la sentència a finals d'abril i confirmés la condemna a CDC per haver cobrat comissions il·legals. “Segons els advocats, l'execució de la sentència no serà ni fàcil ni ràpida; cal embargar béns i subhastar-los. A curt termini no podem disposar d'aquests diners”, assenyala Oller, que dirigeix la nova etapa del Palau amb Mariona Carulla, presidenta de la Fundació Orfeó-Palau de la Música.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >