Selecciona Edició
Connecta’t

Connexió malaia

Mentre Miquel Montoro deixa el mallorquí, altres youtubers munten una plataforma de continguts en català

Maria Bouabdellah Shaimi participa a la plataforma Malaia.
Maria Bouabdellah Shaimi participa a la plataforma Malaia.

En dos dies l’espai mediàtic virtual en català n’ha viscut una de freda i una de calenta. Sacsejava les xarxes socials el vídeo de Miquel Montoro sobre la seva decisió de fer servir el castellà en els enregistraments, la qual ha generat brames a favor i en contra i laments sobre el que significa això de diagnosi respecte de l’equilibri sociolingüístic actual i de mals auguris de cara al futur. Montoro hipoteca el seu principal valor comunicatiu, que és la genuïnitat, en benefici de l’audiència, que ja veurem si aprecia o li penalitza l’esforç de fer anar una llengua que ell mateix diu que ha après a l’escola. Però no som ningú per jutjar el camí que fa el jove youtuber ni els seus motius, abans l’han fet d’altres com Joan Manuel Serrat o Andreu Buenafuente, bé ha de poder triar lliurement la llengua amb què s’expressa a les xarxes. Altra cosa és el cinisme dels que ara defensen que faci servir la lengua que quiera quan s’han passat setmanes interpel·lant-lo i esperonant-lo a fer ús del castellà.

Si suposem que aquesta ha estat la freda, dèiem, la calenta ha sigut l’aparició de Malaia, un petit gran esdeveniment que té transcendència pròpia més enllà de la decisió de Montoro. Es tracta d’una plataforma de difusió per a continguts específicament en català que han llançat Clàudia Rius, Bru Esteve, Juliana Canet i Arnau Rius, i que expressa el seu objectiu sense ambigüitats amb un missatge que t’omple tota la pantalla només entrar al web Malaia.cat: “Impulsem la creació de contingut a YouTube i Instagram”, sense afegir-hi, atenció, allò de “en català”. I fan ben fet, no necessitem tampoc aquestes postil·les quan llegim una novel·la o escoltem un disc.

El nom és un encert. Prescindint de referents nostrats o de jocs de paraules amb la síl·laba cat per reafirmar-se en la ceba, Malaia evoca amb facilitat allò de la gota malaia, aquell estrany híbrid entre tortures (la gota xinesa i la bota malaia) que Felipe González va aplicar al Pasqual Maragall que maldava pels Jocs. Ells mateixos confirmen aquesta intenció per correu electrònic: “Ens diem Malaia perquè volem ser insistents i constants tant en l’ús del català en el dia a dia com en la modernització de la nostra cultura a través de la creació de nous continguts digitals”. Com diu Clàudia Rius en el vídeo de presentació, es tracta de generar la infraestructura necessària, i tan sovint reclamada, per donar sortida a tot de projectes digitals que altrament caurien en la invisibilitat.

No es tracta només de construir una plataforma, sinó també de servir-se dels automatismes de les xarxes per fer que aquesta plataforma esdevingui a la vegada tota una comunitat. Així, si bé un espai com YouTube premia el volum de seguidors i, per tant, beneficia les llengües potents, la interconnexió dels diversos emissors en català a través de Malaia permet construir una xarxa que es retroalimenta, en recomanar vídeos d’altres membres de Malaia que, al seu torn, estenen la xarxa. És cert que una sola persona, des de la seva habitació o des del tros, es pot fer mundialment famosa mercès a les noves tecnologies, però aquestes mateixes tecnologies també permeten fomentar una cooperació que garanteixi les difusions a priori més difícils. Els joves sempre són suspectes de posar la llengua catalana en perill, i es diu que la parlen poc i malament, però cal admetre que entre els boomers del món de la literatura o de la música no s’hi troba aquest instint cooperatiu, ni tampoc la consciència que el català se’n pugui sortir gràcies a la implantació de xarxes més que no pas de mesures dirigides i jeràrquiques.

De moment hi ha pocs vídeos penjats, ja diu Juliana Canet que “calen molts més perfils amb contingut divers perquè ens puguem sentir identificats”. Marc Lesan parla de futbol català, les Copdesort canten Els Amics de les Arts, i Maria Bouabdellah narra les seves vicissituds amb els cabells afro. Hi escauria i tot un noi mallorquí que parlés de les seves taronges. Sempre hi ha el perill que la cooperació porti l’èxit, i que de l’èxit vinguin els cants de sirena per emprar llengües més poderoses. Caldrà doncs que els fem costat, perquè els joves hi són, i tenen ganes de fer coses.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ