_
_
_
_
_

La fantàstica muntanya d’Irene Solà guanya el Premi de Literatura de la Unió Europea

“M'ho vaig passar exageradament bé escrivint-la”, confessa l'autora de 'Canto jo i la muntanya balla', que ha rebut quatre guardons gairebé en un any

Irene Solà, el juny de l'any passat a Barcelona.
Irene Solà, el juny de l'any passat a Barcelona.Massimiliano Minocri
Carles Geli

“No sé, m'ho vaig passar exageradament bé escrivint-la, me la vaig prendre com un joc, una experimentació i potser això és el que transpira i el que capta el lector”, planteja Irene Solà sobre el seu Canto jo i la muntanya balla per explicar-se que hagi rebut aquest dimarts el Premi de Literatura de la Unió Europea per Espanya, el quart que obté la seva segona novel·la, després del Llibres Anagrama, el Núvol i el Cálamo en tot just un any.

L'acta del guardó, convocat per la Comissió Europea per promoure autors emergents i facilitar la promoció de la literatura europea entre els seus estats, destaca “la riquesa, naturalitat i expressivitat” del llenguatge, així com “la forma poètica i imaginativa d'explicar unes històries a través de diversos narradors, alguns d'inesperats. Una novel·la que combina bellesa i duresa (…), sorprenent”. I no s'equivoca, perquè només començar, aquesta novel·la (sis edicions ja en català i tres en castellà), arrenca donant veu a uns núvols, narradors inopinats, com ho seran també un cabirol, uns bolets o unes nimfes, registres amb els quals l'escriptora catalana (Malla, 1990) volia experimentar amb altres subjectivitats narratives, fugint d'oferir només la veu humana, en la vida en un poble de muntanya. O sigui, que exigeix una predisposició del lector. “Des del primer moment li diu que ha de voler jugar a veure el món de manera diferent, ha de voler estar aquí i entrar, sí”, admet.

Más información
Irene Solà: “L’art m’ha donat irreverència, un punt de bogeria literària”
Irene Solà guanya el Llibres Anagrama de novel·la amb una fantasia rural

El joc proposat per l'autora, llicenciada en Belles Arts, ha funcionat perquè la novel·la, a més de ser celebrada per la crítica i amb vendes significatives (va ser de les més venudes en el confinat i virtual 23 d'abril) ja s'està traduint a l'anglès, al francès, a l'italià, al basc i al gallec. I des que es va saber que era a la llista de finalistes del guardó per Espanya (amb Temporada de avispas, d'Elisa Ferrer, Serem Atlàntida, de Joan Benessiu, i Noche y océano, de Raquel Taranilla) s'hi han afegit el croat, l'hongarès i el macedoni. En realitat, aquesta és una de les raons de ser del Premi de Literatura de la Unió Europea, que, si bé té una dotació força minsa (5.000 euros), sí que destaca per posar en circulació autors i obres, per partida doble: amb una gala literària a Brussel·les (enguany prevista per al 29 de setembre) i amb una edició en una antologia de textos, a més de la traducció de 50 pàgines de l'obra guanyadora que es fan arribar als 41 països participants en aquestes ja 12 edicions del guardó, que inclou tants països de la Unió Euroepa com els que conformen el programa cultural d'Europa Creativa.

D'alguna manera, per a Solà Canto jo i la muntanya balla és ja una mica una etapa superada. Confinada al seu Malla natal, ha anat treballant en els seus nous projectes, tot i que reconeix que li ha costat concentrar-se davant de la situació generada per la pandèmia del coronavirus. “Soc treballadora, però admeto que les circumstàncies han estat dures i m'ha costat, però he intentat mantenir certa dinàmica de treball”. I ho ha fet en els seus dos registres, que “es retroalimenten”. Així, un tindrà amb tota probabilitat una plasmació artística, mentre que l'altre serà una novel·la que, reconeix, “ja havia començat abans de Canto jo…, que ja sabia que volia fer i que vaig aparcar una mica per protegir-la, perquè fos independent del que pogués passar amb l'altra”, diu qui no sent cap mena de pressió malgrat que compta els seus llibres per guardons: el poemari Bèstia (Premi Amadeu Oller, 2012) i la novel·la Els dics (Premi Documenta, 2017). “La faré amb tanta llibertat i experimentació com l'anterior, conscient que cada cosa té una entitat pròpia; serà un altre joc… i sense cap pressa”.

Un altre reconeixement ‘català’

L'ecosistema literari català s'ha vist també reconegut indirectament en aquesta convocatòria del Premi de Literatura de la Unió Europea amb Lana Bastašić (Zagreb, 1986), que ha obtingut el mateix guardó que Solà, però representant Bòsnia i Hercegovina, amb la seva primera novel·la, Atrapa la llebre (Edicions del Periscopi; Navona, en castellà). Proušić, que ha viscut a Barcelona, és cofundadora de l'Escola Bloom d'escriptura de la capital catalana i una de les ànimes de la seva revista Carn de cap. El seu debut literari és un particular viatge al més pur estil Thelma i Louise de dues joves bosnianes, escenari que "ajuda a il·luminar la fosca herència que les guerres van deixar després de la dissolució de Iugoslàvia", segons el jurat d'un guardó que obtenen cada any una desena d'autors de 10 països europeus diferents. En passades convocatòries, van ser reconeguts per Espanya Jesús Carrasco (2016, amb La tierra que pisamos), Cristian Crusat (2013, Breve teoría del viaje y el desierto), i Raquel Martínez-Gómez (2010, Sombras de unicornio).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_