Selecciona Edició
Connecta’t

Un crit des del camp de treball més infame de la Xina obre el DocsBarcelona

El festival de cinema documental s'estrena aquest dimarts, després d'una cerimònia 'online', amb ‘Carta des de Masanjia’, un retrat dels abusos del govern xinès

Un dels dibuixos de Sun Yi que s'han animat al documental.
Un dels dibuixos de Sun Yi que s'han animat al documental.

De vegades, la realitat supera la ficció. Llavors, un documental, un testimoni de vida, té la difícil tasca de plasmar una història tremenda, gairebé increïble, com el que és, una realitat. És el cas de Carta des de Masanjia, del xinès resident al Canadà Leon Lee, que aquest dimarts a la nit, a les 22.00, obre la 23a edició del festival Docs Barcelona (fins al 31 de maig) a l'espai de TV3 Sense ficció, just després de la cerimònia virtual de presentació, que es podrà veure al web del festival i per les xarxes socials mitja hora abans. La primera pel·lícula del certamen es podrà veure a Filmin des de les 22.00 i durant les següents 24 hores.

El tema de Carta des de Masanjia és la història romàntica del missatge en una ampolla llançada a l'oceà. Però amb altres components: una dona d'Oregon (Estats Units) descobreix, a la caixa d'una peça de decoració de Halloween (made in China, esclar) que ha comprat, un missatge de socors. Quan el cineasta Leon Lee es va assabentar de la història en un telenotícies, el 2012, es va posar a investigar: “El missatge provenia d'algú detingut al camp de treball de Masanjia”, explica Lee. “Vaig saber llavors que aquest era un dels camps de treball més infames de la Xina”. I la curiositat va fer que anés investigant fins a descobrir el que hi havia al darrere d'aquesta nota d'auxili. Tres anys després, gràcies a la col·laboració de col·legues i periodistes dissidents xinesos, el director va aconseguir trobar Sun Yi, l'autor del missatge.

Sun Yi mostra la carta de socors que va escriure.
Sun Yi mostra la carta de socors que va escriure.

En aquell moment l'emissor del missatge ja no era al camp de treball, però continuava patint tota mena d'abusos i vexacions. La història ja tenia pràcticament tots els ingredients. Ara faltava filmar-la. Per les seves pel·lícules anteriors, Leon Lee no era benvingut a la Xina. És autor de documentals com Human Harvest (2014), sobre el tràfic d'òrgans humans, que va guanyar el premi Peabody, o Avenues of Escape (2016), que critica la persecució espiritual al país asiàtic. Així, doncs, les filmacions havia de fer-les el mateix Sun Yi. El primer que va aconseguir Lee va ser fer-li un curs en línia sobre filmació. A partir d'aquí, Yi va filmar els abusos que seguia patint.

Per reflectir les condicions de vida al camp de Masanjia, Lee ha pogut comptar amb el talent artístic del seu protagonista. Sun Yi ha plasmat la seva vida en aquell camp en dibuixos que han cobrat vida en el documental, que retrata els mètodes repressius que les autoritats xineses dispensen, fonamentalment, a dissidents polítics i activistes antigovernamentals, com el mateix Sun Yi, empresonat per la seva pertinença al grup religiós Falun Gong.

L'últim pas havia de ser que tota aquesta documentació arribés al Canadà. Des de la Xina, Yi va comprimir els enregistraments i els va encriptar. Els va copiar en discos durs, que va anar passant a un amic, aquest a un altre i a un tercer, ja al Canadà, que els va anar lliurant a Lee. Totes les mesures de seguretat eren poques. “Només tenia una oportunitat d'escriure la contrasenya correcta per obrir el disc, i només quan el tenia ja a les meves mans Sun Yi em deia la contrasenya. Teníem quatre discos durs però no vam poder desencriptar-los tots”.

Cerimònia 'online'

La cerimònia prèvia a la projecció de la primera pel·lícula serà, per primera vegada, en línia. “Aquest format exigeix un component de ritme diferent del que oferíem en les presentacions corrents, a la sala, cada any”, especifica Joan Gonzàlez, director del Docs Barcelona, que farà de mestre de cerimònies. “Aquesta vegada, beu més de la televisió, és clar, perquè el públic la veurà a través de la seva pantalla, però l'essència de la presentació és la mateixa de sempre”. De fet, es contactarà amb Copenhaguen, on es troba el cap de programació del festival, Tue Steen Müller; amb el cap d'indústria, que és a Madrid, i amb Vancouver, des d'on intervindrà el director de Carta des de Masanjia. També es procedirà a la presentació dels membres del jurat i es lliuraran els premis Docs del mes i Pro-Docs al millor documental televisiu de l'any passat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ