Selecciona Edició
Connecta’t

El golf comença a sortir del forat

Alguns clubs aprofiten la desescalada per reobrir amb menys serveis i més mesures de seguretat

Dos jugadors amb mascareta, aquest dilluns al camp de golf del Club d'Aro.
Dos jugadors amb mascareta, aquest dilluns al camp de golf del Club d'Aro.

Andreu Bayés remena el cul abans de colpejar la bola i treure-la d'un búnquer prop del forat. Fora d'aquest parany de sorra, sobre una herba ben cuidada, la seva dona, la Pilar, observa l'escena. “Jo només l’acompanyo. Tenia unes ganes boges de sortir”, constata somrient. Tots dos, jubilats de 64 anys, van ser aquest dilluns uns dels primers a accedir al Club Golf d’Aro. Després de dos mesos tancat, és un dels camps de golf que ha aprofitat la fase 1 del desconfinament a Girona per tornar a obrir les portes.

Una mascareta quirúrgica penja d'una de les orelles de la Pilar, com si fos una arracada. “Eh, eh, que jo la porto aquí”, s'afanya el seu marit cap a la bossa on viatgen els pals per mostrar que ell també en té una. Al club el restaurant i els vestidors estan tancats. Les fonts per netejar les boles estan cobertes per bosses negres d'escombraries. Els bancs per descansar estan precintats. Els grups no poden superar les quatre persones. I “ara cadascú s'agafa la seva bola”, descriu Josep Balcells —un altre jugador— com la pandèmia ha variat les formes sobre el camp de joc. La nova normalitat en el golf és, de moment, tot això.

I una altra cosa: són gairebé les 11 del matí i a l'aparcament tot just hi ha 17 cotxes. Buit. “Habitualment, un matí podríem tenir-hi unes 150 persones jugant; avui en seran unes 30”, explica la gerent del club, Rocío Aranda. L'entitat ha limitat l'aforament a un 30% de la capacitat que és habitual. El coronavirus ha deixat un altre forat al club, que, com el turisme a tot el món, ha vist com desapareixien de caixa els ingressos dels mesos de març i abril. No hi ha previsió que els mesos que venen siguin molt millors. El 70% dels seus socis són estrangers, molts amb segones residències al voltant de Platja d’Aro. “El cop ha estat horrorós, la plantilla ha estat en ERTO i donem l'any per perdut. Serà pitjor si no s'obren les fronteres”, apunta.

A uns pocs metres, un veterà entrenador prepara uns pals com si la temporada comencés de zero. “Nosaltres som autònoms. Rien de rien”, descriu, sense gaires ganes, sobre el còctel de ser autoempleat i veure com s'esfumen més de dos mesos d'una curta campanya. Més lluny, el suís Igor Oirzhieelskyi escolta a dos metres de distància els consells d'un altre professor. El jubilat suís és un dels membres d'aquesta majoria forana del Club Golf d’Aro. Jubilat, des de fa sis anys passa mig any a Girona i mig a Suïssa. I quan és a Catalunya, on ha passat la crisi sanitària, dos o tres dies a la setmana es deixa caure pel camp. Aquest dilluns dibuixava un somriure immens a l'aparcament. “No venia des del març!”, deia mentre ordenava pacientment els pals a la bossa per transportar-los.

“El confinament a Espanya ha estat molt més dur que a França. Es nota que el Govern s’ho pren seriosament”, afirma, gens queixós amb la situació, Joan Tarrarde, un jove francès que diu que viu a Caldes de Malavella. És soci del club des de fa dos anys i juga habitualment sol. “Avui estic cansat de caminar, m'està costant una mica més”, confessa sobre l'estat de forma.

Obert o no obert

“Això és un gran vici”, afirma David Gómez, director d'exportacions d'un fabricant de suro que aquest any ha decidit fer-se soci del club. Té intenció de passar-se unes quatre hores jugant. Assegura que ha superat la seva “addicció” durant el confinament gràcies a una xarxa col·locada al jardí de casa, on —com altres jugadors expliquen— anava estampant boles per practicar el drive (el més fort dels cops). I es queixa que els camps de golf hagin estat tancats tant de temps: “No sé per què això no s'ha obert, aquí estàs en obert, estàs allunyat de la resta de la gent, estàs enmig de la natura, has de tenir civisme, saber estar… Ara mateix és ideal”, defensa, mentre nega que es tracti d'un esport elitista.

“Qui en sap de mesures sanitàries és Sanitat i amb ells serem solidaris”, el contradiu sense saber-ho Ramon Noguer, president de la Federació Catalana de Golf, que assumeix que el sector no passarà aquest 2020 pel seu millor any. L'entitat ha preguntat als 41 camps de golf que hi ha a Catalunya quines pèrdues s’esperen per a tota la temporada, però encara no tenen resposta. Considera una bona notícia l'arribada de la desescalada però avisa que el 60% dels jugadors amb llicència són a la província de Barcelona. “El golf està esperant que Barcelona es desperti”, diu.

“És tot tan irreal”, exclamava Marisol Sánchez (56 anys) sobre la nova situació que ha deixat el coronavirus dins i fora del camp de golf. A dins el seu estat de forma havia empitjorat. “Estem notant que no jugàvem des de fa temps, i tant”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >