Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Bon i mal cinisme: 9 anys de 15-M

Podem veure el 15-M com una revolta contra el cinisme. El cinisme d'uns poders polítics, econòmics, que en nom de la gent desenvolupaven polítiques contràries a les seves necessitats

Cassolada a la plaça Catalunya, el maig del 2011.
Cassolada a la plaça Catalunya, el maig del 2011.

Aquest 15 de maig, les mobilitzacions han tingut lloc al carrer Núñez de Balboa del barri de Salamanca de Madrid o a la plaça Artós, al barri de Sarrià de Barcelona. En el novè aniversari del 15-M han estat espais associats a la dreta i l'extrema dreta els que s'han manifestat contra el Govern. Tota crisi acostuma a afavorir contestacions que sorgiran del malestar davant del que està succeint, del descontentament amb la gestió. El malestar acostuma a tenir un origen previ.

Aquest 15-M Vox animava a les mobilitzacions als carrers contra el Govern i convocava un "15-M en línia amb tres persones que van participar a Sol i que ens explicaran per què els ha defraudat l'esquerra i per què segueixen indignats.". Aquesta convocatòria, que arriba nou anys després d'aquell diumenge del 2011, és una prova més de la transcendència que ha tingut i té allò que va passar aquells dies i les seves continuacions.

És el primer aniversari en què un projecte polític que es reivindica connectat, hereu, d'aquesta mobilització és al Govern d'Espanya. Les acceleracions que vivim i els interessos partidistes dificulten fer anàlisis i debats rigorosos. Però convindrà fer-los per veure les implicacions que un projecte polític sorgit de la mobilització contra les crisis del 2011, quan governava el PSOE, ara s'hagi unit a aquest partit en un govern de coalició.

Per parlar amb precisió caldria fer referència a Podem, Barcelona en Comú i altres confluències. Van arribar a governs municipals el 2015, la gran sorpresa. En alguns llocs s'hi han mantingut. El cas més significatiu, Barcelona. En les eleccions d'aquest novè any de 15-M tenien un repte majúscul. El sistema polític, econòmic, no s'ha configurat per acollir en posicions de poder aquests projectes. L'adaptació al sistema pot ajudar, però no és garantia d'acceptació. Si van arribar a governs com el de Barcelona o Madrid, i tants d'altres, va ser per una gran onada de mobilització que els va fer elevar-se des de les places i entrar per les finestres dels palaus. El 2019 no hi havia aquesta onada. A Catalunya, per exemple, li havia pres el relleu la mobilització independentista.

El 15-M va aparèixer durant la campanya electoral de les municipals del 2019, no per part dels projectes polítics que n'havien sorgits. Esquerra Republicana de Catalunya incorporava Elisenda Alamany com a número dos a l'alcaldia de Barcelona, que havia entrat al Parlament com a número dos de Catalunya en Comú-Podem el 2017. El candidat d'ERC, Ernest Maragall (que fins al 2012 havia estat al PSC), ho presentava com la suma del 15-M al seu projecte, a l'independentisme.

Abans, des del món (neo)convergent, amb Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat, ja s'havia iniciat un gir discursiu que feia propostes socials pròximes al 15-M que no tenien res a veure amb l'herència d'Artur Mas, i molt amb la construcció d'un relat aglutinador d'una àmplia majoria. La darrera fase d'aquest procés es pot veure aquests dies en la demanda insistent del president Torra d'una renda bàsica universal. Una reivindicació crescuda a l'aixopluc del 15-M i que avui té una gran acollida. Torra confon, ell es refereix a una ajuda limitada que, a més, s'uneix a una baixada d'impostos. La renda bàsica universal, el 15-M, les polítiques de justícia social, ecològica... no són patrimoni de ningú, però exigeixen coherència.

El 15-M es va presentar com una mobilització ètica, a favor de la coherència entre dir i fer. Podem veure el 15-M com una revolta contra el cinisme. El cinisme d'uns poders polítics, econòmics, que en nom de la gent desenvolupaven polítiques contràries a les seves necessitats. El nostre ús habitual del concepte cinisme s'associa al desvergonyiment a l'hora de mentir o defensar actuacions, idees, que es consideren negatives. Alhora, podem pensar el 15-M com una revolta cínica: des del cinisme de la Grècia clàssica. El cinisme que criticava les convencions de la societat de la seva època, les regles que la guiaven, la corrupció. Assenyalaven mals de la seva civilització i defensaven una vida simple i d'acord amb la natura.

L'elecció entre el camí del bon cinisme i el mal cinisme marca l'evolució del 15-M, també la del conjunt de la societat i el planeta. Necessitem pensar i repensar la política, tenir cura de les necessitats de la vida al planeta amb coherència entre dir i fer.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >