Selecciona Edició
Connecta’t

L’excés d’estoc asfixia les petites marques de moda

Les petites firmes catalanes pateixen la crisi sense poder confiar tampoc en la temporada de rebaixes

Centre de disseny de la creadora Lurdes Bergadà.
Centre de disseny de la creadora Lurdes Bergadà.

Les marques petites i mitjanes de moda, molt arrelades a Catalunya, es troben entre l'espasa i la paret amb les col·leccions de primavera-estiu a les botigues, però sense poder obrir amb normalitat encara. Les vendes en línia els han proporcionat una mica d'oxigen durant el confinament, però malgrat haver triplicat les comandes per aquests canals, això representa, a tot estirar, un 10% de la seva facturació. A hores d'ara donen per perduda la temporada, que tancaran amb acumulació d'existències. Encara així, la majoria no són partidàries d'entrar en rebaixes agressives: el marge els cauria i els comptes no sortirien.

La majoria de firmes consultades consideren que és aviat per fer previsions per la “incertesa” dominant, com diu Lurdes Bergadà. “M'he mentalitzat que aquest any, en lloc de guanyar diners, els perdré”, admet. Per això vol vendre la col·lecció que ja té feta i ha començat amb els descomptes. De fet, la seva roba té entre un 30% i un 50% de descompte, tot i que no els sol aplicar ni tan sols en període de rebaixes.

Maite Gassó, de la firma Lola Casademunt, no opina el mateix. “No soc partidària de fer rebaixes fins a l'1 d'agost perquè si no no queda marge de benefici per poder afrontar totes les despeses”, afirma. És conscient que la temporada està perduda però argumenta: “Si ens traiem el poc que ens queda, estem morts”. Amb les botigues tancades, també han triplicat les vendes en línia.

Des de System Action, Montserrat Figueras explica que el seu sistema de producció en tallers de proximitat els ha permès frenar part de la producció i les col·leccions càpsula –col·leccions de poques peces–previstes per a juliol i agost. Encara així, augura que quedaran moltes existències per vendre, a les quals hauran de donar sortida amb descomptes i a l'outlet. “Estem a l'expectativa, no som partidaris de fer rebaixes agressives, però haurem de veure què faran els altres”, afegeix.

Les firmes de moda infantil també han patit, però confien més en la reactivació de les vendes amb la reobertura de botigues. Mónica Algás, directora de Bóboli, reconeix que tenen un “problema molt important d'estocs”, però “si tothom retarda les rebaixes, millor”, apunta, i defensa que caldria posar “una mica de raonament en el món de la moda”, diu amb referència a les promocions i descomptes gairebé permanents. “Hauríem de fer com a Itàlia, que han prohibit les rebaixes fins a l'agost”, assegura.

Des de Bobo Choses, Joaquim Esperalba indica que “segurament quedarà en general una acumulació important d'inventari”, però preveuen fer les rebaixes com sempre. Reflexiona una mica sobre el tema i manté que totes les empreses estarien “millor si les rebaixes es fessin a partir de l’agost”. “El nostre preu té un sentit, està justificat”, diu, perquè considera que els descomptes “són contraproduents, ja que s'acostuma els clients a l'incentiu promocional”.

En aquest moment en què l'aturada de l'estat alarma ha afectat l'economia local, són molts els que creuen que els ciutadans respondran amb un consum que ajudi la indústria més propera. Fa temps que es parla d'una tendència del consumidor a apostar per la proximitat, com ha passat en l'alimentació, però amb la moda encara costa i la indústria del fast fashion té molt pes. Tot i així, els empresaris del sector es mostren confiats en un canvi gradual dels consumidors. Maite Gassó confia que hi hagi un canvi cap a “menys volum de compra però de més qualitat”, mentre que Lurdes Bergadà es creu la voluntat del client però veu que després no està disposat a desemborsar un preu més elevat per la roba produïda aquí. Montserrat Figueras també creu que els consumidors estaran “més conscienciats i valoraran comprar menys però d'una altra manera”.

Per la seva part, Mónica Algás creu que Bóboli com a marca sortirà reforçada de la situació “perquè sorgirà un consumidor més conscient i empàtic amb les marques i negocis locals”. Esperalba no ho té tan clar. “Soc optimista, però al final és un desig, tots esperem que el client aposti pel producte ben fet i una producció més propera”. El que sí que té clar és que la clau està en reforçar el missatge de marca, que és en el que s’han centrat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >