Selecciona Edició
Connecta’t

Albiol, alcalde: el retorn del camaleó

El nou alcalde de Badalona, que ha aparcat el seu discurs sobre immigració, es presenta com a protector dels veïns

Albiol saluda un veí després de visitar la seu de Càritas al barri de Bufalà de Badalona.
Albiol saluda un veí després de visitar la seu de Càritas al barri de Bufalà de Badalona.

El primer acte de Xavier García Albiol com a alcalde (una altra vegada) de Badalona va ser publicar-ho a Twitter. El segon, hores després d'emocionar-se mentre jurava el càrrec, va ser apropar-se a la seu de Càritas a la parròquia de Bufalà. És un dels 24 barris (d'un total de 34) on l'etern candidat del Partit Popular es va imposar folgadament en les eleccions del 2019. Albiol no en va tenir prou amb els 11 regidors que va obtenir llavors per aconseguir la vara de comandament, com li va passar quatre anys abans.

Veterà de la política municipal, però bregat també en el tauler català, Albiol (52 anys) no desaprofita cap ocasió. Que la seva primera visita oficial hagi estat a un barri de la perifèria és un gest cap al seu graner de votants, on ell creu que se l'estima i que se l'esperava com un nou messies. “Milers i milers de veïns” [la seva candidatura va obtenir 37.539 vots] sense exclusió, de totes les ideologies, m'han transmès un enorme afecte i ànims durant tot aquest temps”, va dir en el seu discurs després de la presa de possessió.

Que, a més, Albiol hagi triat Càritas és un altre gest: en aquesta segona part, l'alcalde vol mostrar que és al costat dels desfavorits, encara més ara que es preveuen temps convulsos per la crisi econòmica que provocada pel coronavirus. “Els veïns ens necessiten més que mai. Hem d'estar a l'altura en una situació tan excepcional”, va subratllar per demanar acords a les forces polítiques que, fins a dues ocasions, li han posat un cordó sanitari.

“És un camaleó. S'adapta al que toqui a cada moment. Estic segur que s'aproparà a les entitats que treballem amb els més necessitats. Encara que ho faci amb el nas tapat”, vaticina Carles Sagués, portaveu de la plataforma Sant Roc Som Badalona, que atén l'emergència habitacional en aquest barri degradat de la ciutat. Sagués no oblida els atacs de l'avui alcalde abans de les últimes eleccions, quan va amenaçar a querellar-se contra els “ocupes que punxen la llum” en un edifici que va patir un incendi en què van morir tres persones.

Però l'Albiol que va guanyar per al PP l'alcaldia de Badalona el 2011 amb un discurs intransigent en immigració –li va suposar un judici per delicte d'odi del qual va sortir absolt– ara queda lluny, admet Sagués.

"No li fa falta carregar contra els immigrants perquè ja ha arribat al poder i la gent ja el coneix”, explica el també exregidor d'Iniciativa. Després de veure's desbancat de l'alcaldia el 2015, Albiol es va posar al capdavant del PP català. Va ser diputat i senador (ho ha estat gairebé tot amb el partit), malgrat que li agrada presentar-se com un vers lliure: “Soc més militant de Badalona que del meu partit polític”, va insistir ahir. “En aquella època es va oblidar una mica de Badalona. Pot ser que fos el candidat a l'ombra, però no era al carrer”, opina un rival polític. Però els mals resultats de la formació, arrasada per Ciutadans en plena expansió del procés, van fer que es tornés a fixar en la ciutat. I es va proposar tornar a governar-la. Es va obsessionar amb aquesta idea.

En els seus inicis com a regidor a l'oposició, Albiol es va caracteritzar per la seva agressivitat (que li ha fet guanyar enemics) i per gastar sola de sabata. On hi havia un problema de convivència, ell s'hi acostava. Disposat a parlar amb els veïns, però també amb els periodistes que volguessin escoltar-lo. Va néixer així un personatge mediàtic que va fer de la inseguretat i l'incivisme bandera de les seves campanyes.

El Dimoni és un símbol de Badalona: un afecte compartit en una ciutat dividida per l'autopista. La nit de cada 10 de maig es fa cremar una gran efígie del dimoni a la platja entre focs artificials i música a tot drap. Albiol ha tingut els seus propis dimonis. El primer van ser els immigrants i, en particular, els gitanos romanesos, que va arribar a titllar “plaga”. Quan va arribar a l'alcaldia, el 2011, va moderar el seu discurs, però no oblida l'origen dels seus vots i ahir mateix va recordar que la seva prioritat és que els veïns puguin “passejar i sortir tranquils a la nit”, donant per fet que ara no poden.

El 2015, l'alcaldessa Dolors Sabater de Guanyem es va convertir en el seu nou Lucifer. La presentava com “l'alcaldessa de la CUP” que convertiria Badalona a l'heretgia independentista. Per fer-la fora, va donar suport al feble Álex Pastor (PSC), però quan va governar va carregar contra ell. De corredor de fons –va arribar a l'Ajuntament el 1991, amb 24 anys– Albiol va passar a esprintador: va concentrar la seva artilleria contra els socialistes en les últimes setmanes de la campanya de l'any passat. I ha estat actiu a Twitter en qualsevol polèmica local.

Aquesta mateixa estratègia de guerra llampec li ha servit aquestes setmanes, des de la nit en què Pastor va ser aturat per la policia saltant-se el confinament i amb símptomes d'embriaguesa. Albiol va referir-se sense proves a suposades addiccions a l'alcohol i a altres substàncies i es va tornar a bolcar a les xarxes per presentar-se com l'única opció vàlida. “Que respectin la voluntat de la majoria de veïns”.

Incisiu en campanya, quan arriba al poder (ja va passar el 2011), Albiol es presenta com a defensor del consens i la moderació. Ahir, després de donar per tancada “l'etapa més grisa i fosca” de la ciutat, va prometre “governar per a tots”. Fins i tot es va obrir a pactes amb tots els partits sobre temes de ciutat. Els seus rivals admeten que la seva popularitat, en alguns barris, està fora de dubte. El que qüestionen és el seu llegat. Albiol no es pot presentar com un outsider disposat a “netejar” la ciutat (va ser el seu eslògan el 2015), perquè té la seva pròpia història. “La famosa unitat Omega [de la Guàrdia Urbana] havia de disminuir la delinqüència. Ho va fer? Va millorar la vida de la gent com va prometre? Jo crec que no”, es pregunta, i es respon, Sagués. “Moderarà el discurs racista. Es presentarà com a alcalde de tots. Però sabem qui és”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >