Selecciona Edició
Connecta’t

La mort del Cachou, primer secret de sumari judicial per un os a Espanya

El jutjat de Viella investiga un delicte contra la fauna després de les sospites d'enverinament

L'os Cachou al Pirineu.
L'os Cachou al Pirineu.

Les polèmiques circumstàncies que envolten la mort de l'os Cachou han acabat propiciant l'obertura d'un procés penal per un presumpte delicte contra la fauna. El jutjat de Viella (Vall d'Aran) investiga què va matar l'animal, el cos del qual va aparèixer el 9 d'abril en un barranc prop del municipi de Les, a tocar de la frontera amb França, i ha decretat el secret de sumari perquè cap filtració perjudiqui les investigacions. És la primera vegada a Espanya que un jutjat recorre al secret judicial per aclarir la mort d'un os.

"Queda clar que hi ha indicis penals i que la jutgessa protegeix la investigació perquè no es puguin alterar les proves", assenyala Guillermo Palomero, president de la Fundació Os Bru. "Si la necròpsia conclogués que la mort va ser per causes naturals, com es va afanyar a avançar la Sindicatura d'Aran, no hi hauria cap investigació judicial, i encara menys estaria sota secret", puntualitza Joan Vázquez, portaveu d'Ipcena, el col·lectiu ecologista que més crítiques ha llançat contra el comunicat oficial del govern d'Aran que va atribuir la defunció de Cachou a una baralla contra un altre os. Ipcena fins i tot va impulsar un moviment de protesta perquè no s'arxivés el cas, i ha rebut el suport de l'organització internacional WWF i de més d'una dotzena d'entitats ecologistes espanyoles i franceses. "El govern d'Aran va intentar generar en l'opinió social la idea que no hi havia cap responsabilitat humana", afegeix Vázquez.

A l'os Cahou se'l va trobar al fons d'un barranc d'uns 40 metres, "un lloc molt abrupte i de difícil accés", segons van informar els agents de Medi Ambient. El seu cos va ser traslladat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) perquè els tècnics del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge en fessin la necròpsia. Tot just uns dies després, el govern d'Aran informava que s'havia pogut "verificar" que el Cachou havia mort per "una agressió produïda molt probablement per un altre os", que després el va fer caure pel barranc. "En tractar-se d'un mascle adult, es dedueix que només un altre os li pot haver causat aquestes lesions", concloïa.

El Cachou tenia sis anys i el perseguia la mala fama, per culpa d'una successió d'atacs a ramats de poltres i ovelles. Per dissuadir-lo de la seva actitud depredadora, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va decidir aplicar a la tardor un fungicida (un producte químic, que ja s'ha fet servir amb llops) a les restes d'una egua que el Cachou havia matat. El producte provoca vòmits i es buscava aconseguir així que aquest tipus de carn li generés rebuig.

Col·lectius ecologistes mantenen que intoxicar deliberadament un os suposa una pràctica de risc i estan a l'espera de conèixer els resultats de les anàlisis que s'han fet al cadàver del Cachou per determinar responsabilitats. La Fundació Ós Bru ja ha avançat la seva voluntat de presentar-se com a acusació en la investigació per aclarir si, darrere de la mort del Cachou, hi ha un culpable que no sigui la ferocitat d'un altre os.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >