Cinc claus per sortir del cau

Molts van iniciar el confinament amb l'alegria d'unes vacances a casa. Els mems que corrien aquelles primeres setmanes eren un baròmetre que la lleugeresa i els bons ànims prevalien a bona part de les llars. Transcorregut el primer mes de tancament, els psicòlegs que atenen des de la pantalla del seu ordinador adverteixen d'un deteriorament de l'estat anímic de la població. Segons la psicòloga i escriptora Nika Vázquez, “els pacients tenen cada vegada més problemes per agafar el son i es desperten molt d'hora, activats pel circuit de les preocupacions i l'ansietat, a més d'un sentiment d'apatia i abatiment al llarg de la jornada”. A tot plegat s'hi suma el nerviosisme, que provoca discussions familiars o de parella. La indefinició sobre la fi del desconfinament no facilita l'equilibri mental. Tampoc les fosques previsions sobre el món que trobarem a fora quan la normalitat es recuperi definitivament.

Més enllà de la incertesa econòmica i sanitària, amb l'amenaça de noves onades de la pandèmia, la psiquiatra Marian Rojas, autora de Cómo hacer que te pasen cosas buenas, em parlava en una entrevista recent de l'estrès posttraumàtic que s'instal·la en la societat després d'una època de gran dificultat: “El que has viscut fa que quedis en estat d'alerta constant i revisquis escenes davant de qualsevol estímul mínim. A mi em preocupen especialment les persones que han perdut un familiar en situacions terribles, sense poder acomiadar-se'n (…). Hi haurà por que això torni a passar i moltes persones es replantejaran com viuen, el tipus de casa que tenen…”. Ara que comencem a tornar per etapes a la nostra existència anterior, vegem cinc claus per adaptar-nos a la nostra vida fora del cau.

Assumir la desconfiança inicial. Aquest serà el primer repte després d'una llarga reclusió. Després de mesos de prevenció i de notícies alarmants, serà normal experimentar intranquil·litat quan entrem en llocs on hi hagi gent. No obstant això, ens anirem adaptant a mesura que repetim aquestes accions quotidianes. No ens hem de sentir malament si encara tenim aprensió.

Recuperar gradualment les relacions personals. Al principi ens resultarà estrany no fer una abraçada a l'amic que fa tant de temps que no veiem, però tot i així serà agradable xerrar mantenint la distància social sense pantalles pel mig. El que hem perdut en contacte físic, i que es recuperarà quan vencem la covid-19, ho podem compensar amb més qualitat i intimitat en les converses, una cosa que ja hem comprovat virtualment.

Rebaixar les expectatives. El llarg tancament ha fet que idealitzem certs aspectes del món exterior que no sempre es correspondran amb el que visquem sobre el terreny. No tothom ens tractarà amb la gentilesa d'una humanitat amorosa, ni els llocs seran tan idíl·lics com els recordàvem. Renunciar a les expectatives ens ajudarà a gaudir de la nostra llibertat recuperada.

Mantenir els bons hàbits adquirits. No tot el que hem viscut en el confinament és negatiu. També hem incorporat a la nostra existència coses que valen la pena no perdre en el nostre retorn al món exterior. El temps dedicat a la lectura, a acompanyar amics en dificultats, a estar amb un mateix sense presses val la pena que formi part del nostre nou equipatge per a la vida. Hi haurà reunions de feina que podrem seguir fent, de manera més eficient, per mitjans virtuals, alliberant així temps per gaudir dels plaers analògics. Finalment, hem après a prescindir de coses –i potser fins i tot de persones– que ja no necessitem en el nostre dia a dia.

Abolir el futur. Aquest és el consell que dona el periodista Gaspar Hernández, autor de La libertad interior, per espolsar-nos la por a la incertesa. Com que ningú sap com es desenvoluparà l'economia, la societat, aquesta pandèmia i les futures, deixar de pronosticar pot ser un exercici salvador. El No Future que cantaven els Sex Pistols, si ho capgirem en clau positiva, ens allibera d'haver d'angoixar-nos sobre “què passarà”. Com que ni els millors experts ho saben, renunciem al paper d'endevins. Suspès el futur, ens queda només allò del que ens podem ocupar el dia d'avui de la millor manera. Al cap i a la fi, el futur és el producte de molts ara com aquest.

Francesc Miralles és escriptor i periodista especialitzat en Psicologia.