_
_
_
_
_

La Generalitat confia que el teletreball es consolidi després de la pandèmia de covid-19

Un estudi afirma que treballar des de casa ha passat del 4% abans de la pandèmia al 88%

Mar Rocabert Maltas
Una dona treballa des de casa.
Una dona treballa des de casa.Joan Sánchez

Un estudi elaborat per EAE Business School afirma que el teletreball ha passat de representar el 4% abans de la pandèmia a arribar al 88% dels llocs de treball durant el confinament. Els experts consideren que treballar des de casa es consolidarà més enllà de la pandèmia. “Pensem que pot quedar-se i implantar-se d'una manera més majoritària”, afirma el director de l'Oficina per a la Reforma Horària, Alexis Serra.

El vaticini de Serra el comparteixen l'impulsor de la reforma horària a Catalunya, Fabián Mohedano, i Itziar Ruedas, responsable de Polítiques d'Igualtat de Pimec. Segons Serra, amb la pandèmia teletreballar “sens dubte s'ha vist més factible del que semblava”. Els treballadors han hagut d'aplicar la feina a distància per necessitat i, encara que no s'està fent en les condicions idònies perquè en una situació de normalitat es treballaria des de casa sense fills, per exemple, sí que s'està veient que “hi haurà un abans i un després”, perquè és un sistema que beneficia totes les parts. Serra destaca la flexibilitat horària, l'estalvi de temps de desplaçament, la disminució de la despesa d'energia, la reducció de la contaminació i també del trànsit i els embussos. “Tant administracions públiques com empreses faran valoracions positives i tindran en compte progressivament aquesta forma de treball”, diu Serra. La Generalitat ja estava elaborant un decret per potenciar el teletreball, sobretot a partir del trasllat de diferents departaments a la Zona Franca.

Más información
El codi per als nous sistemes horaris
Fabián Mohedano: “Podem estar davant d’un dels últims canvis d’hora”
Com assolir la reforma horària?

Des de Pimec, Ruedas és més prudent i afirma que suposarà “una empenta per a empreses que ja estaven implementant el teletreball”. Tot i així, apunta que no és viable en tots els sectors i que “cal trobar l'equilibri entre les necessitats de les empreses i dels treballadors”. En qualsevol cas, quan es parla de teletreball ningú no el defensa a jornada completa, sinó com una combinació de jornades laborals des de casa i dies presencials a les oficines.

Un altre element que valora Ruedas són les reunions virtuals, que, segons la seva opinió, s'ha demostrat que són igual d'efectives que les presencials. De manera que defensa que “no calen tantes reunions presencials” i veu probable que augmentin “les videoconferències per agilitar trobades i evitar desplaçaments”. També ho veu així Mohedano, que creu que es reduiran les reunions “excessives en durada i que impliquen el desplaçament de molta gent”. A més, destaca que un mètode de treball que no arribava al 10% dels treballadors s'ha estès en poques setmanes. I hi veu molts avantatges, ja que “la teoria diu que els horaris flexibles i el teletreball donen més llibertat i confiança a l'hora d'organitzar-se i les empreses que ho fan milloren la productivitat un 15%”.

Mohedano remarca que “els punts forts d'aquesta crisi poden afavorir la reforma horària” i es mostra convençut que és una “oportunitat per canviar la confiança entre el treballador i l'empresa”, que fins ara “no existia o existia amb condicionants”.

De fet, l'impulsor de la reforma horària apunta que les mesures excepcionals d'aquest període podrien passar a ser habituals. A més del teletreball, que alhora té la virtut d'evitar desplaçaments i, amb això, accidents de trànsit, també aposta per flexibilitzar els horaris, sobretot d'entrada i sortida, per evitar les aglomeracions en els transports públics i les carreteres.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Mar Rocabert Maltas
Es periodista de tendencias y cultura en la redacción de Cataluña y se encarga de la edición digital del Quadern. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la Agència Catalana de Notícies. Vive en Barcelona y es licenciada en Periodismo por la Universitat Pompeu Fabra.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_