Selecciona Edició
Connecta’t

El rastre de l’avi milicià que va anar a Mallorca

La Generalitat busca familiars dels catalans morts en l'expedició del capità Bayo durant la Guerra Civil

Imatge del desembarcament republicà a Mallorca.
Imatge del desembarcament republicà a Mallorca.

Àngels Regàs no ha sabut mai què li va passar a l’avi Joan. “A casa deien que, durant la guerra, havia pujat a un vaixell cap a Mallorca”. El més sensat era pensar que s'havia mort, és clar. Però ningú no ho sabia del tot cert. “Com que no va tornar...", murmura. Va haver de conformar-se amb els retalls de vida que li van explicar de l'avi: que havia nascut al barri d'Horta de Barcelona, que treballava a La Maquinista (ara un centre comercial) i que va deixar una vídua i tres filles; una d'elles, la seva mare, va entrar als 11 anys a la Fabra i Coats: “Era tan baixeta que li havien de posar un calaix perquè arribés al teler”, somriu Regàs.

El destí borrós de l'avi es va convertir per a l’Àngels en una obsessió cada vegada més present. L'any passat va superar un problema de cor i es va jubilar. I es va proposar seguir el seu rastre. Ni tan sols sabia quin era el seu segon cognom quan es va plantar a la seu de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat, però bingo! “El funcionari venia tremolant per dir-me que ho havia trobat. I jo em vaig posar a plorar... Quina escena vam fer”.

L’Àngels va saber llavors que el seu avi, Joan Farrès Borràs, va ser un afiliat d'Estat Català i de la UGT. Que es va embarcar en una expedició militar que pretenia recuperar Mallorca per a la República. Que va morir en el desembarcament a Porto Cristo el 16 d'agost del 1936. I que, amb tota probabilitat, va ser enterrat en una fossa comuna. “Almenys sé que és mort. De vegades m'angoixava pensar que el seu vaixell s'havia enfonsat i que seria al fons del mar”.

Gonzalo Berger, historiador de Barcelona que ha estudiat aquesta fallida expedició de reconquesta, consulta la fitxa de l'avi Joan. “Per les dates, veig que va morir molt al principi”.

El 16 d'agost, les tropes sota el comandament del capità Alberto Bayo van desembarcar a l'est de l'illa. Amb la presa de Mallorca, els milicians pretenien “assegurar el control marítim a la Mediterrània” i desactivar l'amenaça d'un atac aeri, un temor que es va confirmar poc temps després amb els intensos bombardejos amb què l'Aviazione Legionaria de Mussolini va castigar Barcelona.

Les tropes de Bayo, que acabada la guerra es convertiria en instructor d'il·lustres guerrillers –com ara Fidel Castro–, es van desplegar en un front de 15 quilòmetres entre Porto Cristo i la serra de Son Servera. Però que ningú no s’imagini un desembarcament com el de Normandia. “Al principi hi havia poca intensitat de foc [mosquetons, una mica d'artilleria, quatre hidroavions] i les forces estaven equilibrades”.

En un d'aquests primers combats va morir, amb tota seguretat, Joan Farrès. Tenia 32 anys i era un dels integrants de la Columna Zapatero, formada, segons els estudis de Berger, per “tres centúries d'Estat Català, una d'ERC i sis del PSUC”.

Foto de Joan Farrès el dia del seu casament.
Foto de Joan Farrès el dia del seu casament.

Fracàs rotund

L'expedició va ser un fracàs rotund. Bayo i els seus milicians van rebre l'ordre de retirada del Govern de Madrid i el 3 de setembre, “en qüestió d'hores i en plena nit”, van haver de pujar als vaixells sota l'amenaça de quedar a mercè de l'enemic: 45 milicians (cinc dels quals eren dones) no van arribar a temps i van ser afusellats.

Els combats van deixar entre 200 i 300 morts, probablement enterrats en fosses comunes: en una d'elles, a peu de platja (la del Riuet de Porto Cristo) és possible que hi hagi les restes de l'avi Joan. Gonzalo Berger adverteix que la senyalització de fins a quatre fosses a la costa oriental és una conjectura que no s'ha pogut verificar perquè “encara no s'ha excavat”.

Les esperances de trobar les fosses són escasses. Però fins que no s'obrin, és difícil saber-ho”, admet Gemma Domènech, directora general de Memòria Democràtica. La Generalitat busca familiars que estiguin disposats a sotmetre's a proves d'ADN perquè, si més endavant s'executen els treballs d'excavació, sigui possible identificar les restes.

S'han trobat 13 familiars dels 192 milicians plenament identificats fins ara. Seran citats a l'Hospital Vall d'Hebron quan passi l'emergència sanitària. “Recuperar els ossos és de nota, però saber el que va passar, posar llum a les històries familiars... tranquil·litza molt”, insisteix Domènech.

L'Àngels es dona per satisfeta, però ara que ha començat a saber, vol continuar. Volia comprar un bitllet d'avió a Mallorca per trepitjar la terra on va lluitar el seu avi. El virus la va frenar. “Sento curiositat. Pot ser que més endavant...”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >