Selecciona Edició
Connecta’t

La història de la pandèmia, en primera persona

Els arxius demanen en una campanya que els enviïn fotos i documents per explicar d'una manera plural la lluita i els efectes de la covid-19

Algunes de les fotografies de la campanya #arxivemlacovid de l'Associació d'Arxivers.
Algunes de les fotografies de la campanya #arxivemlacovid de l'Associació d'Arxivers.

Pesta, grip, veroles, xarampió, paludisme i tos ferina. Al llarg de la història hi ha hagut molts contagis massius i epidèmies que han afectat la societat abans que el coronavirus; alguns han sigut pandèmics fins a l'aparició de fàrmacs que els van mantenir a ratlla. De tots aquests episodis i de les seves conseqüències en reten compte els documents conservats en arxius que parlen de nombres d'afectats i de les mesures sanitàries i preventives adoptades pels governants. De les més actuals, com la mal anomenada “grip espanyola” del 1918, queden unes quantes fotos que permeten veure com la gent sortia al carrer, com ara, amb guants i mascaretes. Però fotos i documents parlen sempre de la versió oficial i poc o gairebé gens de com ho van viure les persones.

Però això no passarà en la crisi sanitària actual gràcies a campanyes com la que ha posat en marxa, des de finals de març, l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC), en la qual es demana que s'enviïn als arxius imatges, dibuixos, textos i vídeos que expliquin l'impacte de la covid-19 en la vida de les persones i com viuen la tancada, la malaltia, la solidaritat, l'angoixa per la situació econòmica i els espais buits, amb la intenció que en un futur es pugui conèixer aquesta situació d'una manera plural. Des que la iniciativa es va posar en marxa ha aconseguit sumar-hi més de 70 arxius municipals, comarcals i universitaris i rebre centenars d'imatges i documents carregats d'històries. Des de finals d'abril la campanya també està impulsada pels arxius municipals de Barcelona i la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat.

Són històries que queden reflectides en imatges com les dels cossos d'emergència i seguretat d'Osona, que cada dijous a les vuit del vespre s'apropen a l'Hospital Universitari de Vic i fan sonar les sirenes dels vehicles com a agraïment al personal sanitari. O com la del grup de persones que cusen bates per als sanitaris al pavelló municipal de Gurb; o la de Rosa Verdaguer cosint mascaretes de tela a la residència de gent gran de la Fundació Les Vetes de Salt, o la de Pepita Roig, que fotografia les mascaretes que han confeccionat al seu barri de Reus amb la roba de l'aixovar que ella mai no va arribar a estrenar. També és la història de la Maria, una infermera de l'Hospital d'Igualada, epicentre durant els primers dies de la pandèmia a Catalunya, que escriu un diari quan acaba la seva esgotadora jornada laboral i que ha promès entregar a l'arxiu quan tot això s’acabi.

“La gent envia, sobretot, imatges del que fa a casa amb la família, dels aplaudiments i performances i de gairebé tot el que fan per passar les hores”, explica Joan Soler, director de l'Arxiu Històric de Terrassa i president de l'AAC, que ha impulsat la campanya sota l'etiqueta #arxivemlacovid19 i que ha animat que tots els arxius facin la seva pròpia campanya. “L'AAC funciona com a catalitzador de la campanya, que volem que sigui molt participativa. Hem publicat unes instruccions amb els passos a seguir i animem que cada arxiu faci la seva pròpia campanya, perquè el confinament i la pandèmia té moltes versions i no es pot garantir que el que es grava i s’escriu a les xarxes socials perduri sempre”.

“A la gent li fa respecte enviar fotos seves o de la seva família i n’envien de les coses que fan durant el confinament”, explica Frederic Mayol, director de l'Arxiu Municipal de Salt, que fins ara ha rebut 395 fotografies, 30 vídeos i 77 documents. No és la primera campanya d'aquest arxiu. “Sempre que hi ha algun esdeveniment en recollim testimonis, com després del temporal Glòria, que va desbordar el Ter al seu pas per la localitat. Però ara han respost molt més. Totes les imatges es tracten igual que si fossin de començaments del segle XX, per exemple. Es documenten igual, perquè tenen el mateix valor”, explica Mayol.

A aquesta campanya s'han adherit els arxius universitaris de la Politècnica de Catalunya i els de les universitats de Barcelona i Vic. L'últim, un dels més actius. “La campanya no només s'adreça als estudiants, amb la idea d'enriquir la imatge de l'impacte social de la pandèmia en l'àmbit escolar, civil, empresarial i sanitari”, explica Núria Cañellas, responsable de l'Arxiu Fotogràfic d'aquesta universitat, que ha rebut unes 200 imatges. “A la universitat hi ha una Facultat de Medicina i molts professors i alumnes són voluntaris als centres sanitaris, per això tenim moltes imatges”, explica Cañellas, que defensa aquesta mena de campanyes perquè “fan la memòria més rica i mostren que hi ha més d'un punt de vista”. Totes les imatges ja es poden veure al web de l'arxiu.

Divendres, l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus va donar a l'arxiu municipal de la ciutat 2.000 documents recollits dins de la campanya “A l’hospital, la pintura i l'escriptura, cura!”, sobretot dibuixos i fotografies de personal sanitari i familiars de malalts, perquè es preservin. “És una donació important, no només pel nombre, sinó perquè mostra a la gent que els seus treballs tenen valor”, explica Elisenda Cristià, directora de l'Arxiu Municipal de Reus, que ja suma 2.300 ítems. Els temes que més predominen són dibuixos de nens amb missatges plens d'esperança, carrers buits, balcons plens de gent, professionals del món de la salut i altres col·lectius professionals que aquests dies han hagut de sortir de casa perquè la resta pogués continuar vivint. Ara el seu esforç quedarà per sempre.

Reconeixement públic

Marta Vives, la directora de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, la zona que va viure durant setmanes un doble confinament pel nombre d'afectats ha centrat la campanya en la recollida de documents escrits. “Vam fer una crida, mitjançant correu electrònic, als nostres seguidors. Volia, sobretot, que la gent expliqués el que sent i el que ha viscut tot aquest temps, que compartissin la seva angoixa, les seves pors i incerteses. Són unes 14 persones que han viscut moltes coses i agraeixen poder explicar-les”. Per Vives això és el més important, “perquè les fotografies, al final, són carrers buits i no expressen tot el que està passant”.

Soler destaca com la donació d'aquests documents “permet donar visibilitat als arxius i comprovar que es veuen com llocs amb capacitat per conservar la veritat, com centres de referència que garanteixen la conservació d'aquests fets. Al final, la donació d'aquest material és un acte de generositat”. La campanya durarà fins a l'estiu. “Després, els arxius estan pensant dur a terme un reconeixement públic als donants mitjançant exposicions i activitats”.

L’atemptat de Barcelona, el referèndum i l’1-O

No és la primera campanya de recollida d'informació que encapçala l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya. És la quarta. La primera va ser després dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona. Van reunir, a banda d'altres tipus de materials, 2,5 milions de tuits sota l'etiqueta #notincpor. La segona va ser la de l'1 d'octubre del 2017, en què van participar 53 arxius catalans recollint documents i imatges amb totes les etiquetes relacionades amb el referèndum i que va aconseguir 8,4 milions de tuits, no retuits. La tercera va ser amb motiu de la sentència del Suprem, tot i que no va arribar a funcionar tant com les anteriors. Tots aquests tuits estan dipositats sota l'etiqueta #arxivemelmoment en un servidor del col·lectiu nord-americà Documenting the Now, de la Universitat de Maryland dels Estats Units.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >