Selecciona Edició
Connecta’t

El soroll sísmic revela una aturada desigual a Catalunya durant el confinament

Els mesuraments de l’Institut Cartogràfic i Geològic recullen una disminució d’activitat a les ciutats més poblades, que gairebé no es nota a les zones rurals

L'autopista C-32 a l'altura de Montgat, pràcticament buida.
L'autopista C-32 a l'altura de Montgat, pràcticament buida.

Amb el confinament va arribar la quietud. Però no va ser igual de silenciosa a totes les comarques. Les estacions de la xarxa sísmica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) han registrat en les últimes setmanes una reducció del soroll sísmic per les vibracions del sòl que produeixen les rutines humanes. Les dades reforcen la idea d'una Catalunya de dues intensitats. D'una banda, Barcelona i les zones urbanes més poblades, i, de l'altra, la resta del territori.

L'atenuació de les vibracions és una conseqüència directa de "la disminució de l'activitat antròpica durant la pandèmia", detalla l'Institut. Els sensors revelen que, a les grans àrees urbanes, els dies van semblar nits. A Barcelona es van reduir un 30% les vibracions sísmiques imputables a l'activitat humana, a Reus i Tarragona la caiguda va ser del 25%. Mentrestant, als punts de mesurament situats al delta de l'Ebre o al Pirineu, el descens del soroll sísmic gairebé no va arribar al 5%.

José Antonio Jara, cap de la unitat de sismologia de l'ICGC, apunta que reduccions de fins al 30% del soroll sísmic diürn "és moltíssim". Afegeix que "es va decretar un confinament total però no és correcte dir que es va aturar tot. Amb menys freqüència, els autobusos, el tren i el metro van continuar circulant i l'activitat industrial tampoc es va paralitzar".

La xarxa d'estacions sísmiques i acceleromètriques de l'ICGC té una quarantena de bases de registre a Catalunya. Només a Barcelona consten quatre punts de control: a més de l'Observatori Fabra hi ha sensors a la plaça Tetuan, a Ciutat Vella i a Montjuïc. La distribució de les estacions esquitxa totes les comarques, excepte un buit que apareix en blanc a la plana compresa entre la Segarra, la Conca de Barberà, les Garrigues i la Terra Alta. Hi ha dos tipus d'estacions d'inspecció de les vibracions terrestres: les que actuen per accelerament i les que s'activen per velocitat. Mentre que les darreres són molt fiables a l'hora de detectar terratrèmols i altres escomeses del sòl, les d'accelerament "registren molt bé l'activitat humana", indica José Antonio Jara.

Per posar alguns exemples assenyala que els sensors salten pel rum-rum del metro o per l'estrèpit eufòric d'"un gol del Barça". És el que es coneix com el "soroll antròpic", directament relacionat amb el grau d'activitat de les persones. El cap de la unitat de sismologia de l'ICGC manifesta que durant el confinament el soroll sísmic al llarg del dia a Barcelona i altres àrees urbanes era "molt semblant al que es registra durant una nit sense confinament". Qualsevol moviment suma, afegeix. "Tenir la gent tancada a casa no vol dir que tothom estigui dormint". explica. Les dades demostren que allà on sol haver-hi més moviment, el confinament va reduir les palpitacions del sòl. A les zones poc poblades i menys industrialitzades, el silenci sempre hi ha estat.

A Barcelona es van reduir un 30% les vibracions sísmiques imputables a l'activitat humana

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >