_
_
_
_
_
A la graella
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Teve.cat, en proves

Ara per ara, aquesta nova emissora sembla una modesta ràdio

Tomàs Delclós
Un fotograma del programa Catalunya Opina de Teve.cat.
Un fotograma del programa Catalunya Opina de Teve.cat.

Obrir un canal de televisió en plena pandèmia té el seu què. Per un cantó, s’aprofita un moment d’alt consum televisiu, el confinament ha portat un notable increment d’hores dedicades a aquesta pantalla. Però, alhora, les condicions de treball són més limitades, una precarietat que en el cas de Teve.cat sembla afegir-se a una modesta inversió. El canal està en proves, així ho indica constantment un rètol, i haurà de tenir els cent dies de benevolència, com abans s’estilava amb els nous governs. De totes maneres, aquests primers dies permeten fer-hi unes aproximacions indiciàries. Teve.cat és, bàsicament, una televisió radiofònica on la tertúlia, l’entrevista i, per dir-ho planerament, la xerrameca insubstancial o rància emplenen les hores de programació pròpia que no es dediquen a l’emissió de vídeos musicals, a l’actuació casolana de dj o a la connexió... amb un estudi de ràdio. No hi ha informatius i no hi ha ficció (films o sèries). N’hi haurà? Ara per ara, no sembla que n’hi hagi d’haver. El web de l’emissora no exposa plans de futur.

Teve.cat ocupa la freqüència que havia estat de Canal Català i que El Punt Avui va arrendar per fer una televisió que va tancar aquest principi d’any. A Teve.cat fan anar el català i el castellà indistintament. Això sí, el català que s’hi escolta està molt lesionat, cosa que es pot retreure sense ser un llepafils de la llengua.

La programació pròpia –on es pot consultar la graella horària?– té un espai matinal per dir bon dia i entretenir. També anuncien un espai de crossfit domèstic, que no he vist, per poder-lo practicar a casa amb maletes i garrafes. A les tres de la tarda, fan Zippi Zapping amb Albert Lesan i Manel Ferrer, un programa cada cop més fàcil a l’època del Tik Tok, subministrador per antonomàsia i que té una secció dedicada. Una riallera Ares Teixidó ocupa la nit amb un talk show –mai millor dit, això de talk–, confinada des de casa i on pot explicar, amb tots els pèls i tots els senyals, una insignificant anècdota domèstica. Entre els col·laboradors.... Sandro Rey, que dilluns va exposar una peculiar teoria conspiratòria, amb illuminati pel mig, a propòsit d’uns llums que es van veure a Granollers!!! Rey ha estat un habitual de l’APM. Sortir a l’APM sembla una gran cosa a Teve.cat. Carlos Fuentes al seu programa Catalunya Opina, l’estrella del canal, n’ha repescat alguns on van aparèixer moments de gresca d’aquesta tertúlia que ja ha dirigit en altres emissores. Aquesta setmana va tornar a reunir dos personatges que havien protagonitzat una d’aquestes cridòries, aquesta vegada molt calmats i respectant-se.

Carlos Fuentes acostuma a recordar, sense acritud, que el seu programa ha passat per més d’una televisió. Pel Canal Català, per la televisió badalonina de l’època Albiol o, amb el nom d’Ara i aquí, pel circuit català de TVE fins al desembre passat, que va ser fulminat amb un 6% d’audiència. El fa, bàsicament, amb els seus amics de sempre, que permeten una policromia política no exempta de pintoresquisme. Hi ha sortit Mercedes Milà, que, explicà Fuentes, li va donar l’oportunitat de ser en un plató. El franciscà Fuentes, presentador jovial i amb bonhomia, va donar la primera setmana força protagonisme a persones de l’Església, des d’un monjo de Montserrat a sor Lucía Caram o el rector d’Andratx. També dona entrada a trucades d’espectadors. Fuentes insisteix molt que al seu programa se sentiran totes les veus.

Aquest programa té una versió jove (Catalunya opina youth). Ara per ara, solament hi he vist convidar representants de les joventuts dels partits. Suposo que el criteri és tenir representació al Parlament o al Congrés espanyol perquè hi va Vox. Superada la fase d’intervenció per videoconferència, la fórmula del programa va acostant-se a la d’un debat electoral. De moment, de dos en dos. Una emulació poc pràctica. Dedicar un espai a l’opinió juvenil és una bona pensada, però que els convidats siguin solament dels aparells dels partits deixa fora una colla de jovent organitzat amb altra mena de militàncies.

Ares Teixidó, un dia que fallava una teletrucada, va dir: “Això anirà millorant”. Que sigui en tot.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_