Selecciona Edició
Connecta’t
OBITUARI

Mor Joan Vehí, l’home que ‘va emmarcar’ Dalí

El fotògraf i fuster va mantenir una relació d’amistat de 35 anys amb el pintor, va crear molts mobles de Portlligat, els bastidors dels seus quadres i el va fotografiar centenars de vegades

Joan Vehí, amb la seva càmera, a Cadaqués.
Joan Vehí, amb la seva càmera, a Cadaqués.

“El 1952, l'any següent d'obrir la meva fusteria, va venir el mestre d'obres de Dalí a Portlligat, i em va dir si volia treballar allà. Em va fer una mena d'examen i em va contractar. Després vaig acabar fent-li centenars de bastidors dels quadres que pintava cada any. Van ser 35 anys de relació que van acabar quan es va cremar a Púbol i se'l van emportar primer a l'hospital i després a Figueres”. Així resumia, fa uns anys, Joan Vehí i Serinyana la seva dilatada relació amb el pintor surrealista Salvador Dalí. Vehí, fuster ebenista de professió, va donar forma als mobles que Dalí dissenyava i que encara es poden veure a la casa de Portlligat, tots creats amb la dura fusta d'olivera; dels arbres que van acabar morts després de la gelada del 1956. Però també va ser l'autor de centenars de fotografies del pintor i amic al seu entorn domèstic, en què Dalí era un més de Cadaqués i no el famós pintor surrealista. Joan Vehí, nascut a Cadaqués el 29 de maig del 1929, ha mort aquest dilluns als 90 anys, i s'ha emportat moltes de les històries viscudes durant anys amb el pintor i que aquest home discret no va explicar mai.

“Amb el pas dels anys la relació no era professional, sinó molt normal. Dalí era un home amb una ment privilegiada que sempre estava per davant de qualsevol altre”, explicava Vehí a la seva fusteria convertida des del 1996 en sala d'exposicions on es podien veure algunes de les 80.000 fotografies que va fer de Dalí i, sobretot, de Cadaqués, a més de la seva col·lecció de 600 càmeres fotogràfiques i d'altres plaques de vidre fotogràfic.

Salvador Dalí fotografiat per Vehí assegut a la cadira de sis potes que el fotògraf-fuster havia fet.
Salvador Dalí fotografiat per Vehí assegut a la cadira de sis potes que el fotògraf-fuster havia fet.

Vehí gaudia mostrant imatges de tot el que havia relacionat amb Dalí durant dècades, sobretot quan no hi havia els secretaris del pintor, com Robert Descharnes. També de mobles com escriptoris, taules i tamborets. De totes les peces, tenia especial predilecció per dues creacions seves: la cadira de sis potes amb la qual Dalí li agradava fotografiar-se, reclinat, a la terrassa de casa seva. “Després de la reobertura al públic se n'han fet 10, però cinc s'han trencat perquè no estaven ben equilibrades”. I sobretot la creu de fusta que va fer perquè Dalí pintés el seu Crist Hipercúbic el 1954. “Dalí va tenir la idea, Isidre Bea, el seu ajudant, va calcular la proporció i jo la vaig fer. Bé, en vaig fer dues creus, una és a la Fundació de Figueres i l'altra és aquesta. És com una joia per a mi”, explicava orgullós.

Salvador Dalí amb la creu realitzada per Joan Vehí en una fotografia feta per Català-Roca el 1953.
Salvador Dalí amb la creu realitzada per Joan Vehí en una fotografia feta per Català-Roca el 1953.

Vehí, que va ser regidor de Cadaqués en dues ocasions, va impulsar el centre d'iniciatives turístiques i va presidir l'associació de vela llatina de la localitat. Quan se li preguntava si venia les fotos o alguna cosa del que exposava a la seva antiga fusteria situada als baixos de casa seva, al costat de l'església de Santa Maria de Cadaqués, deia rotundament que no.

Els seus últims anys, això sí, va dedicar tots els seus esforços a fer les seves imatges formessin part d'una fundació. Ho va aconseguir el 2014 amb ajuda de l'Ajuntament de Cadaqués i de la Diputació de Girona.

Si se li preguntava per aspectes no gaire coneguts de Dalí no li agradava respondre. Sí que era categòric quan se li esmentava Ana Maria Dalí, la germana del pintor amb la qual va mantenir una mala relació durant dècades malgrat que els dos germans vivien tot just a un quilòmetre de distància durant gairebé sis mesos l'any. “Dalí no anava a veure-la perquè Gala hi estava en contra, però a nosaltres quan acabàvem de treballar ens assèiem a parlar amb ell i ens preguntava per les coses que passaven al poble i per com estava ella. Sempre s'interessava per la seva germana”.

Vehí assegurava que eren tan amics que “només em faltaria tenir les claus de casa seva, però no les vull”, explicava. També que “quan vaig a Portlligat soc l'únic que puc afirmar el que va passar allà, perquè soc l'únic que queda viu”. Fins aquest dilluns, que ha mort, però quedaran les seves fotografies que Cadaqués ja ha pogut veure en diverses exposicions organitzades al museu local el 2004 i el 2017. Aquest estiu estava prevista una nova mostra que tornarà a unir Vehí i el seu amic Dalí.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >