El llibre triomfa més que mai un dilluns al barri

Sobre el mostrador, un gel per a mans de color rosa. Al darrere, Carlota Freixenet, una de les dues llibreteres de la joveníssima La Carbonera, petit enclavament per a amants dels llibres que va obrir fa just tres anys en una de les artèries principals del Poble-sec, el carrer Blai. Porta màscara, guants i una pantalla protectora. Atén una trucada cada tres minuts. De vegades és algú que vol saber com pot demanar cita. “Pots enviar-nos un correu o pots entrar directament a la pàgina web i veure quines hores tenim lliures”, explica, si és el cas. Unes altres és algú que vol saber si el seu llibre ja ha arribat. “No, encara no l'hem rebut”, diu llavors, “quan arribi, t'avisem”. Perquè avui, dilluns 5 de maig, primer dia d'obertura al públic, tot el que hi ha a la llibreria és el que hi havia quan van tancar. “Estem esperant el transportista”, diu. “Pot arribar en qualsevol moment”.

Aquest matí de primavera la gent circula pel carrer amb certa despreocupació. A la carnisseria del davant no hi ha cua. A la cantonada, algú ha abandonat tres llibres vells. Els veïns porten mascareta, passegen el gos, s'aturen a tafanejar a la porta. No s'atreveixen a entrar, només travessen el llindar els qui han demanat cita. “Hem donat una cita cada 15 minuts. Encara que tenim els llibres preparats, preferim donar marge perquè la gent no s'acumuli”, diu la Carlota. Les clientes (perquè totes són dones) arriben puntuals. “No toquen res. Si volen alguna cosa més del que han demanat, jo els ho ensenyo i si volen endur-s'ho, poden fer-ho sense problema”, diu.

La clienta de les 10.15 s'ha endut un exemplar de Pequeño elogio de la huida del mundo, de Rémy Oudghiri (Alfabet), que havia demanat, i també un de Frankissstein, de Jeanette Winterson (Periscopi), pel qual ha sentit curiositat en el moment. Surt a compte obrir en aquestes condicions? “Sí, de fet, si fos un dia normal, no hauríem obert. Els dilluns no obríem. I, en general, els matins de qualsevol dia entre setmana eren complicats”, explica. Així que és un dilluns molt rendible. “Aquesta tarda vindran sobretot pares amb nens que ja s'han quedat sense res per llegir i com que les biblioteques estan tancades, estan desesperats”, diu. La fidelització, de fet, ha estat clau.

Diria que surt a compte obrir en aquestes condicions? “Sí, de fet, si fos un dia normal, no hauríem obert. Els matins de qualsevol dia entre setmana eren complicats”

Tenen l'agenda plena, i això que tenen cert desproveïment. Les coses encara milloraran de cara a “dijous o divendres” quan esperen rebre tot el material demanat. A La Calders, una altra llibreria de barri, més de pas, i propera al mercat de Sant Antoni, no s'ha tancat tant el marge de la cita prèvia, i la persiana està aixecada i els veïns s'apropen a preguntar. Molts han fet comandes, d'altres no. Entren, no toquen res, demanen i compren. Mai més d'un client per llibreter (en són dos, Isabel Sucunza i Luigi Fugaroli) i sempre respectant la distància de seguretat. Ells sí que han rebut exemplars, però no novetats. El que més venen? Boulder, d'Eva Baltasar, “i llibres de la campanya de Nadal”.

Sense la promoció de Sant Jordi, el lector sembla que té en ment, diu la Isabel, el que es va vendre per Nadal, i això és el que demana. Durant el matí, el degoteig de clients és constant. La sensació, en aquesta nova era daurada del local, és que, de la mateixa manera que els veïns necessiten un tall de cabells, necessiten llibres, i van a buscar-los prop de casa. “El més al·lucinant és això, tenir la sensació que ens esperen”, diu la Isabel.

A La Calders es plantegen obrir fins a les 23.00, ja que els passejos de la seva clientela s’inicien a les 20.00, i no té sentit tancar abans

Llibreries més grans, com La Central o Laie, encara estan tancades (Laie començarà a rebre clients amb cita prèvia avui dimarts, La Central esperarà al dilluns 11 de maig). Les petites, alhora menys depenents d'una estructura insostenible i més necessitades d'ingressos, tenen moltes ganes de reprendre el contacte perdut, sabent que els seus clients, amb els quals en molts casos es creuen diàriament, les necessiten, com apuntava la Carlota. El resultat els sorprèn per bé. I fa que no puguin evitar pensar a com readaptar-se a canvis que poden ser constants. Si quan va tocar tancar-se a casa a La Carbonera lliuraven els llibres les mateixes llibreteres desplaçant-se amb bicicleta per tota la ciutat, en el futur, des de La Calders, es plantegen obrir fins a les 23.00. Els passejos de bona part de la seva clientela s'inicien a les 20.00, i pensen que no té sentit tancar abans.