‘Rockdelux’, emblema de la premsa musical espanyola, tanca després de 35 anys

"Sí, és veritat, el número de maig és l'últim de Rockdelux”, respon per telèfon a aquest diari Santi Carrilo, director d'aquesta publicació musical de referència. Fa només quatre mesos celebrava el seu 35è aniversari amb un número especial. En una entrevista amb EL PAÍS, el seu director ja assenyalava: “És un miracle que la revista hagi aguantat 35 anys”. Aquest matí el globus del miracle ha esclatat. Des de primera hora Twitter ha rebut missatges que anuncien el final de la publicació en paper. “Una pèssima notícia per començar el dia: la revista Rockdelux s'acomiada. Després de 35 anys de recorregut, la crisi actual, sumada a la que viu el sector editorial des de fa anys, ha estat el detonant definitiu. La trobaré moltíssim a faltar després de 12 anys com a col·laboradora”, escrivia la periodista Beatriz Martínez Góm.

“Com bé sabeu, les dificultats de les publicacions en paper són cada vegada més determinants. Les vendes han anat baixant d'una manera pronunciada i, d'acord amb la delicada situació dels mitjans de comunicació en general, en aquestes circumstàncies ja no podem seguir afrontant una crisi profundament dramàtica que, probablement, deixarà moltes altres víctimes pel camí. Hem intentat, amb tots els nostres mitjans, seguir durant més temps del que era aconsellable, en contra del que suggeria el sentit comú. Però la pandèmia provocada pel coronavirus ha estat el punt determinant per prendre aquesta difícil decisió. Ens veiem en l'obligació d'abaixar la persiana per poder afrontar amb dignitat un tancament que volem que sigui conforme a la línia d'actuació que sempre ha caracteritzat Rockdelux: no deixar deutes i poder atendre els compromisos amb els nostres treballadors, col·laboradors i proveïdors en aquest moment final”, diu el comunicat.

Rockdelux ha estat referent de la premsa musical des que va començar la seva marxa, pels volts del1984, amb part de l'equip de la mítica Vibraciones i de la posterior Rock Espezial. Gairebé sempre escorats en la música alternativa, durant tot aquest temps ha guiat els gustos de consum dels sectors més inquiets de la música. Encara que ells han rebutjat l'apel·latiu d'“elitistes”, sempre han deixat clar el seu compromís amb el purisme i el seu allunyament de les músiques massives.

Així defineix la seva filosofia en l'últim editorial: “Fomentant debats, provocant crítiques, educant amb un criteri molt particular i gens complaent. Fent amics i enemics sense la tebiesa de les coses neutres. Apostant pel risc des de l'actualitat, però analitzant el perquè d'aquest present amb coneixement de causa”.

Fa un any, la direcció de la revista va rebre un revés en aquesta filosofia. Va apostar per donar la portada a J Balvin, acompanyada per un informe sobre el reggaeton. Va ser el número amb pitjors vendes de la història de la publicació. “Vam fer que els nostres lectors no ens entenguessin i els destinataris naturals d'aquesta informació no es van donar per al·ludits perquè no llegeixen en paper”, va comentar el director. L'últim número està fet des del confinament: una cinquantena de col·laboradors recomanen sèries, llibres, discos i altres productes culturals. Un número per fer més suportable un aïllament que ha estat el cop de gràcia de la revista. Es tanca així un capítol rellevant dins de la soferta premsa musical espanyola. Encara queden algunes capçaleres: Ruta 66, La Heavy, This is Rock...