_
_
_
_
_

Bonaventura Clotet: “Cal continuar sent exigents durant uns mesos. Llavors hi haurà menys risc de mort”

Conegut per les seves investigacions en la lluita contra la sida, el doctor s’ha centrar ara a aconseguir en un any una vacuna contra la covid-19

El doctor Clotet fotografiat al seu laboratori de Barcelona.
El doctor Clotet fotografiat al seu laboratori de Barcelona.Albert Jodar

En el moment d'escriure aquestes línies, la iniciativa #joemcorono, el micromecenatge per finançar la recerca de l'equip de metges i investigadors de la Fundació Lluita contra la Sida, IrsiCaixa i l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, ja ha recpatat 2.138.400 euros. “Crec que és el que més ha aconseguit en la història a Espanya”, diu el doctor Bonaventura Clotet. És al capdavant d'aquests equips mèdics que intenten trobar una vacuna contra la covid-19. Conegut per la seva llarga lluita contra la sida, ara la seva feina se centra a trobar al més aviat possible un remei per a la pandèmia.

“L’Administració hauria d’invertir en recerca deu vegades més. Tenir idees no és gaire complicat. El més difícil és poder-les dur a terme”

P. Ara que s'ha iniciat la desescalada, com creu que estarem d'aquí a 15 dies?

R. Espero i confio que la corba de casos estarà caient, que no tingui repercussió el desconfinament i que puguem anar recuperant gradualment la normalitat, que no serà completament normal fins d'aquí a molts mesos. Una pseudonormalitat, diguem-ne. Això dependrà molt de la responsabilitat que tinguem els ciutadans, de si seguim adoptant les importantíssimes mesures de seguretat: mascaretes, mans, distància, i que no hi hagi acumulacions de persones.

P. Què pot fer que la situació empitjori?

R. El problema és que la immunitat col·lectiva és baixa. I hi ha moltes zones susceptibles de tenir nous brots que es poden estendre. Cal continuar sent exigents uns mesos. Perquè jo crec que és qüestió de mesos. Llavors, la gestió de la malaltia serà molt més òptima i hi haurà molt menys risc de mort.

“És hora de contemplar la salut animal i l’ambiental com una prioritat i que puguem dissenyar vacunes que s’anticipin a noves malalties”

P. Com s'aconsegueix, això?

R. Cal portar la gestió d'aquesta malaltia a etapes molt més precoces, que evitin la destrucció dels pulmons per la inflamació. És la reacció del sistema immunitari contra el virus el que provoca la mort. Si aconseguim desenvolupar molts assajos clínics en etapes molt inicials, però molt inicials, de la infecció, podríem evitar-ho. Fins avui, els dissenys encara s'han centrat a quan ja hi ha algun trastorn del sistema pulmonar. Així que és mandatori portar la investigació a les etapes en què la inflamació és mínima i no hi ha impacte als pulmons.

P. I hi haurà medicaments?

R. Espero que en els propers mesos quedi clara la utilitat de certes teràpies d'exposició. Hi ha un símil amb el cas de la sida, encara que no vol dir que hagi de funcionar en el cas de la covid-19. En la sida hi ha un fàrmac, el truvada, amb dos components, que si s'administren cada dia a persones que tenen relacions sexuals de risc, les protegeixen en més d'un 90% dels casos de contreure la malaltia. El mateix medicament amb persones infectades no la frena. És un problema de quantitat de virus. Podria ser que per a la covid-19 hi hagi medicaments que tinguin un efecte semblant. S'està provant la hidroxicloroquina, però ja veurem si serveix per prevenir la infecció o per reduir-ne la força. Amb això ja estaríem aconseguint alguna cosa. Fins ara s'ha descartat com a actiu quan havia evolucionat a una pneumònia avançada. Aquí ha fracassat, com altres tractaments que inhibeixen la proteasa del VIH i fàrmacs com el remdesivir, que són molt eficaços in vitro, però que en etapes molt evolucionades, en les quals hi ha poc virus però molta inflamació, no té gaire sentit. És un problema de traslladar els tractaments a etapes molt inicials.

P. La hidroxicloroquina era el medicament que recomanava Donald Trump.

“Amb el zika vam tenir sort que quedés acorralat, hi ha el dengue, l’ebola, la febre hemorràgica de Crimea… Hi ha molts virus que venen d’animals que no serien tan perillosos si s’estudiessin i es preparessin vacunes de possibles mutacions”

R. A Trump li han venut idees que després ell ha traslladat. Ell va advocar per això per controlar la infecció i d'aquesta manera evitar el col·lapse econòmic perquè la malaltia ja no seria un problema. Comparteixo molts pocs punts de vista amb Trump, però en aquest cas li van vendre el concepte, una teràpia que pot prevenir i evitar contagis. Té la seva lògica. El que passa és que ell va advocar per prendre-se'l ja infectat i jo parlo d'evitar el contagi. Vull que quedi clar que les coses cal demostrar-les, han de tenir una base racional científica i això es demostra in vitro. Si no, no passarem a assajos en viu. En els nostres assajos no funciona, però a vegades hi ha sorpreses. En la sida la quantitat de virus que infecta la persona no és gaire alta, en la covid-19 sí que ho és, i pot ser que el fàrmac no aconsegueixi contenir-los. Però conceptualment cal seguir investigant aquests fàrmacs.

P. Es tractaria llavors de convertir una malaltia mortal en una de greu però no mortal.

R. Si es fan tractaments molt aviat, s'eviten les entrades a la UCI, el col·lapse sanitari i la mortalitat. I sense mortalitat ja no hi ha aquesta por escènica i social. La grip mata cada any moltes persones, però això no fa que s'aturi l'economia. El que crea l'alarma és una malaltia que té deu vegades més morts que la grip i que és molt més contagiosa. Si li treiem mortalitat perquè mèdicament hem après a tractar-la millor, li estarem traient el pes.

P. Per què ens va agafar tan desprevinguts?

R. Perquè no s'inverteix gens a investigar mutacions de famílies de virus que puguin tornar i ser més contagioses i agressives. Amb el zika vam tenir sort que quedés acorralat, hi ha el dengue, l'ebola, la febre hemorràgica de Crimea… Hi ha molts virus que venen d'animals que no serien tan perillosos si s'estudiessin i es preparessin vacunes de possibles mutacions i per a animals que continguin aquests virus. Els coronavirus ens ho estan dient molt clar. Més clar ja no ho poden dir, perquè ja han aparegut tres vegades. És hora que es destinin diners a la recerca de la salut global, s'incloguin la salut animal i l'ambiental com una prioritat i puguem dissenyar vacunes que s'anticipin a noves malalties.

“Fàrmacs com el remdesivir, són molt eficaços in vitro, però en etapes molt evolucionades, en les quals hi ha poc virus però molta inflamació, no té gaire sentit”

P. La campanya #joemcorono existiria si la inversió pública en salut fos més alta? L'Administració hauria d'invertir en recerca deu vegades més, com es fa a la resta d'Europa. Hi ha grups molt capaços d'investigadors a Espanya, amb molt de talent. Tenir idees no és gaire complicat. El més difícil és poder-les dur a terme i això requereix capacitat de lideratge, un grup, i sobretot diners que permetin desenvolupar ràpidament la reacció davant d'un desafiament. I sempre farà falta solidaritat per respondre immediatament i donar suport a grups de recerca mentre l'Admistració es redirigeix. La solidaritat dels ciutadans en un moment en què tots els poders, del polític al sanitari, es desconcerten és lògica i és de molta ajuda. Un projecte de recerca per poder dur a terme una vacuna d'aquí a un any té un cost, com a mínim, de 5 milions d'euros. Nosaltres vam tenir la sort de disposar d'un consorci amb el qual ja havíem treballat anteriorment en vacunes terapèutiques contra el càncer. Però no tots tenen la mateixa sort.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_