Selecciona Edició
Connecta’t

La rebel·lió del granger que va tirar 2.500 litres de llet

Després de perdre la producció acumulada per la falta de demanda, Valentí Roger ajuda els ramaders i productors

Valentí Roger, a la seva granja de Cardedeu.rn
Valentí Roger, a la seva granja de Cardedeu. EL PAÍS

A Valentí Roger se li escapaven la ràbia i la impotència pels ulls mentre es gravava amb el mòbil vessant pel desguàs més de 2.500 litres de llet. Davant el rugit del raig lacti apareix confessant haver comès «gairebé un delicte». La transgressió tenia una circumstància atenuant que no la feia menys dolorosa però sí que li atorgava indulgència: ningú volia aquella llet. L’esclat del coronavirus i el confinament obligatori va frenar en sec la producció de formatges i iogurts artesans, principal canal de venda de la llet de Can Roger, una granja de Cardedeu especialitzada en la producció de llet ecològica.

Amb el mercat estancat, el tanc frigorífic de Can Roger va quedar ple de producte i va fer falta obrir el desguàs per alliberar espai per a la llet nova. «Vaig buscar i rebuscar, fins i tot la regalava, però no la va voler ningú», lamenta Valentí. Està al càrrec de 60 vaques que donen 1.300 litres de llet cada dia i, el 2014, veient els baixos preus que fixava la gran indústria làctia per als productors, va fer una aposta per convertir Can Roger en una granja ecològica. «Et permet no dependre de les grans marques i tenir una clientela diferent», remarca. Petits obradors de formatges i iogurts i negocis artesans que treballen el producte de proximitat van passar a absorbir la llet que muny Valentí diàriament. El coronavirus va tallar el flux de soca-rel.

Quan se li va passar el disgust del vessament lacti deliberat, Valentí va posar fil a l’agulla per evitar un altre desaprofitament de llet. Va entaular contacte amb un distribuïdor de productes agroalimentaris que li va dir que, si aconseguia convertir la llet sobrant en formatges, ell s’encarregaria de posar-los al mercat. «Jo no elaboro, però vaig parlar amb una ramader veí meu que sí que es dedica a fer formatge i li vaig proposar la idea».

El veí és l’amo de la granja Can Bordoi, de Sant Antoni de Vilamajor, que sota la marca Mogent produeix formatges, iogurts, flams, mantega, nata i mató. «Ara faran una gamma d’ecològics amb la llet de la meva granja», apunta Valentí, satisfet d’un projecte pel qual ja s’ha interessat la cadena Condis però que, sobretot, li soluciona l’excedent de llet que patia. «Al final, es tracta que els productors i els elaboradors de proximitat ens posem d’acord».

Conscient que el seu cas no ha sigut aïllat i que hi ha molta llet empantanegada a les granges, Valentí ha impulsat una xarxa cooperativa mitjançant una campanya de crowdfunding. A través de la seva dona, Maria Isabel Gabarró, Valentí va entrar en contacte amb la comercialitzadora Robin Good, una empresa que es presenta com «la primera marca d’aliments procedents d’empreses socials». Van fixar com a objectiu recaptar 10.000 euros per crear un fons comú que, mitjançant la compra de formatges per encàrrec, ajudés a donar sortida a la llet que quedés immobilitzada a les granges per falta de demanda. Cada aportació de diners a aquest fons dona dret a obtenir un quilo de formatge i contribueix, en cas d’un altre bloqueig de mercat, a pagar la llet al productor, el treball d’elaboració i maduració al formatger i les despeses de distribució. «L’objectiu és que no s’hagi de llençar cap litre de llet».

El virus ha afectat diverses baules de la cadena alimentària i, amb la gent abocada als lineals dels supermercats, petites empreses i elaboradores que fien els seus productes

als restaurants, a les botigues especialitzades, als mercats ambulants i a les fires, s’han quedat sense vendes. Per provar de donar sortida a la provisió de producte acumulat, Marta Roger, mestra formatgera i germana de Valentí, ha redissenyat la seva pàgina web, lapaissa.cat, amb l’objectiu d’ajudar els petits productors que s’han quedat a l’estacada.

Aposta per la ramaderia

Nom. Valentí Roger

Què feia abans de la crisi. Fa anys va decidir apostar per la ramaderia i l’agricultura ecològica per revaloritzar el producte i no dependre de les grans companyies lleteres

Què farà després de la crisi. Seguir treballant per proveir els seus clients, bàsicament petits productors de formatges i iogurt, i reivindicar el producte de proximitat

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ