Selecciona Edició
Connecta’t
LLIBRES

Natural i còmode

Al 'Mal bon pare', de Pons Codina, l’heroi del submon ha esdevingut un gris representant d’una classe mitjana sacsejada per la crisi

La veu de Pons Codina és antiintel·lectual, partidari de la marginalitat i orgullosament nihilista.
La veu de Pons Codina és antiintel·lectual, partidari de la marginalitat i orgullosament nihilista.

En una carta dels anys seixanta, quan ja començava a publicar regularment, Charles Bukowski deia que només obeïa les seves ordres, que detestava la policia, que no entenia ni la música clàssica ni els escriptors russos, i acceptava les opinions d’un sector de la crítica sobre la seva obra: es limitava a enumerar els entrebancs de la vida, no explicava gaire res, i arreu hi havia el domini d’una forta subjectivitat. I concloïa d’aquesta manera: “A l’agost faré quaranta anys, i, potser, encara continuo vivint com un jove, i escrivint com a tal, i això seguirà així mentre em resulti natural i còmode”.

MAL BON PARE

Sergi Pons Codina

Amsterdam Llibres

240 pàgines

18,90 / @ 9,99 euros

És una declaració de principis de l’autor de Contes de la bogeria quotidiana que, sens dubte, també podria firmar el català Sergi Pons Codina (Barcelona, 1979) —com Bukowski, també s’estima més descriure el bar de la cantonada que la vastitud del món—, una de les veus més singulars que corren pel panorama literari actual, antiintel·lectual, partidari de la marginalitat i orgullosament nihilista, encara que Mal bon pare, la novel·la que tanca el cicle del recorregut vital de l’alter ego de l’autor, sigui una comèdia sobre la integració i el conformisme.

A Mars del Carib —als vint anys—, Blai Roca vivia la feliç irresponsabilitat d’estar el màxim de temps possible a la barra d’un bar; a Dies de ratafia —als trenta—, en Morell experimentava el que se sol experimentar quan es viu a la deriva de la picaresca: inventar-se un món propi, usurpar personalitats, conèixer gent estranya; a Mal bon pare —als quaranta anys—, la passió, la intensitat i l’entusiasme vital de Carles Vila, però, han fet un tomb desconcertant: “Dia de merda. Perdut. Convertit en un autòmat. Per inèrcia vaig aconseguir fer tot el que se suposava que havia de fer: nenes escola, coses casa, nenes dinar, feina oficina, feina clients... amb la inestimable ajuda del cafè i el whisky; cigalons de whisky a dojo. L’estómac bé, esclar. Tot el que entrava tornava a sortir a una velocitat insòlita”.

El protagonista treballa com a assessor de prevenció de riscos laborals, té una pancreatitis, està casat, els sogres són una ombra de molèstia constant i és pare de tres criatures. A més a més, en començar la novel·la, la seva dona li anuncia que torna a estar embarassada. L’heroi del submon ha esdevingut, així, un gris representant d’una classe mitjana sacsejada, per descomptat, per la crisi econòmica global: és un animal salvatge que ha d’aprendre a sobreviure a la pista d’un circ.

Mal bon pare és la crònica demolidora dels entrebancs diaris que apareixen espontàniament, i dels maldecaps que sorgeixen —també espontàniament— quan es cau en la temptació de buscar solucions: el sentit de l’humor pot ser un mètode de coneixement de la realitat.

Plena de vida, més enllà de l’àlbum familiar, a Mal bon pare Pons Codina narra anècdotes ordinàries que provenen de la vida quotidiana, prou anodines per permetre que, frase rere frase, la literatura faci la seva feina. El narrador dibuixa caràcters i descriu costums, els batecs mínims de la vida de barri, un cúmul d’aventures insignificants molt eficaces gràcies a la convicció narrativa que s’assoleix.

Pons Codina construeix sovint escenes d’una comicitat delirant. La sentència càustica sempre encerta el blanc —“La bronca permanent: una altra forma de paternitat”—, i al lector li agrada molt llegir un text que sembla escrit per algú que segurament s’hauria estimat més no ser escriptor, per algú que devia entrar de jove en una biblioteca i la lectura el va convertir en un crític de la realitat i li va fomentar una manera de ser.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >