Selecciona Edició
Connecta’t

La música que emmagatzema aliments

Barbara Stegemann ha canviat la seva feina com a oboista al Liceu per un voluntariat al Banc dels Aliments

Barbara Stegemann, música del Liceu, al Banc dels Aliments.
Barbara Stegemann, música del Liceu, al Banc dels Aliments.

Barbara Stegemann és música. Des de fa dos anys treballa tocant l'oboè a l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. El decret d'alarma ha trasbalsat –encara que temporalment– la seva vida mil·limetrada i d'entrega a l'art. En qüestió de dies ha deixat de banda els assajos i les partitures i ara es dedica a revisar i preparar caixes al Banc dels Aliments de Barcelona. Tres dies a la setmana s'enfunda una armilla de l'ONG i es presenta amb una mascareta al magatzem de l'organització a la Zona Franca. Ahir etiquetava caixes de fideus i se sentia orgullosa que gràcies a un “petit esforç” famílies senceres tenen alguna cosa per menjar en plena crisi.

Stegemann va néixer a Munic (Alemanya) fa 30 anys. “Els meus pares eren músics. La meva mare, flautista, i el meu pare tocava la trompa. Des de ben petita vaig començar a relacionar-me amb la música. Primer amb la flauta, el violoncel, el piano… Als vuit anys li vaig dir a la meva mare que volia tocar l'oboè. En realitat em vaig equivocar, jo volia tocar el clarinet però pensava que l'instrument es deia oboè. La meva mare va parlar amb un oboista de l'òpera de Baviera perquè em fes classes. El primer dia ja vaig veure que no era un clarinet però el professor era molt simpàtic i fins avui”, ironitza. Amb 14 anys ja cursava estudis superiors i amb 22 era un dels membres de l'Orquestra de Zuric (Suïssa). Després van venir els premis i l'estada a l'Orquestra de Cambra de Lausana (Suïssa). El setembre del 2018 va aconseguir una plaça al Liceu i es va traslladar a viure a un pis del barri Gòtic. “Tinc molts contactes a Suïssa i Alemanya, així que quan tinc períodes de descans o vacances a Barcelona vaig a fer bolos a diverses ciutats”, explica.

El 12 de març, Stegemann anava cap al Liceu per assajar la producció Lohengrin de Wagner. Una obra que s'havia d'estrenar el 19 de març. “Van suspendre l'assaig i aviat ens vam adonar que no ens veuríem en força setmanes. Vam recollir els nostres instruments i vam marxar a casa”, recorda. Les set funcions de Lohengrin es van suspendre abans de l'estrena. “Em vaig quedar a casa i em van començar a arribar les cancel·lacions d'altres concerts que tenia contractats a Alemanya i Suïssa. Cada dia que passava era una mala notícia. Era una sensació horrible, no podia dur a terme cap projecte”, lamenta. Com que és música d'orquestra se li van afegir nous problemes. “Tocar sola a casa és una cosa però, després, la realitat és que hem d'interpretar els 80 membres de l'orquestra. Hem gravat vídeos –cadascú a casa seva– per a la gent que treballa als hospitals, però és molt diferent. Res substitueix la música en directe”, destaca. L'oboista estava al seu pis inquieta, sense feina i amb tot el temps del món. “El meu cap donava voltes pensant que havia de fer alguna cosa i va ser llavors quan un company de l'orquestra em va dir que buscaven gent per al Banc dels Aliments”, recorda.

Ahir comptava el contingut de les caixes que arriben al magatzem de la Zona Franca i preparava comandes que se'n van a altres entitats. “Ara la gent més gran que feia el voluntariat ha hagut de marxar a casa perquè són personal de risc. Nosaltres som aquí per ajudar”, reivindica la música.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ