Selecciona Edició
Connecta’t

El “parany ecològic” del confinament per a molts animals

Experts del CSIC adverteixen sobre la presència anòmala d’algunes espècies en espais urbans. WWF i SEO Birdlife creuen que aquesta adaptació serà temporal i tindrà un impacte limitat

Porcs senglars fotografiats en un barr d'Ajaccio, a Còrsega.
Porcs senglars fotografiats en un barr d'Ajaccio, a Còrsega. AFP

L'ulular del gamarús a diversos municipis del Maresme, a la primera línia de costa, ha cridat l'atenció d'Oriol Lapiedra durant aquestes setmanes de reclusió. Aquest biòleg del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) assegura que és inusual que aquesta rapaç nocturna abandoni els boscos de Collserola o de la serra del Litoral per niar en nuclis urbans. El confinament de la ciutadania arran de l'epidèmia del coronavirus ha derivat en una insòlita tranquil·litat per al món animal. Però aquesta pau no durarà sempre, avisa Lapiedra, i el risc per a aquestes aus és que s'acostumin a un entorn que tornarà a ser una amenaça.

El CREAF, institut de la Universitat Autònoma de Barcelona adscrit al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), adverteix que la reducció de la presència de persones en espais oberts serà per a “molts animals” un parany ecològic, “una falsa percepció que les ciutats són llocs adequats per viure”. Que la pandèmia de la covid-19 hagi coincidit amb l'època de reproducció de moltes espècies pot agreujar els possibles efectes negatius, segons el CREAF. “Si, per exemple, els ocells aprofiten el baix nivell de pertorbacions humanes per criar en zones on abans no ho feien, la reproducció podria fracassar una vegada l'activitat recuperi certa normalitat”. Un altre problema potencial, escriu el CREAF, el patiran els insectes efemeròpters, que confonen l'asfalt amb la superfície de l'aigua per pondre-hi els ous. Amb el retorn del trànsit rodat, pot ser que les seves poblacions disminueixin.

Lapiedra indica un altre perill vinculat a l'asfalt: aquest material conserva bé la calor, per la qual cosa les serps, que són de sang freda, poden aprofitar l'actual reducció del trànsit per aventurar-se amb massa confiança a les carreteres secundàries, de manera que quan es reprengui la circulació hi pot haver un augment dels atropellaments. El parany ecològic també es podria donar al món rural, assenyala aquest investigador del CREAF, amb mamífers “tremendament flexibles”, com el llop, que s'atreveix a apropar-se a zones urbanes. “Si tornem a sortir de casa en el moment del naixement de les ventrades, pot ser que hi hagi més topades i més conflictivitat”. Lapiedra subratlla que fins que no finalitzi el període de quarantena i els científics no puguin tornar a treballar sobre el terreny, no se sabrà amb exactitud què està passant.

Més risc als aeroports

Carme Rosell és directora de Minuartia, una consultoria especialitzada en gestió de biodiversitat urbana i en la contenció de conflictes amb la fauna. Una de les seves tasques és la prevenció d'accidents en infraestructures de transport. Rosell confirma que en aeroports com el del Prat (Barcelona) han hagut d'intensificar els treballs per espantar ocells, com les gavines o els cormorans. “Estan percebent que els aeroports ara són àmbits segurs per a aquestes aus. I en el cas del Prat, hi ha canals i pantans amb pesca abundant. Això obre la porta a problemes quan es reactivi la mobilitat, tant per a la seguretat dels avions com per a les aus”. Rosell corrobora que igualment s'està detectant més aclimatació dels senglars en àrees residencials, la qual cosa podria desembocar en futurs atropellaments en carreteres.

Organitzacions ecologistes com la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO Birdlife) i WWF destaquen que la reducció de la presència humana no serà prou llarga perquè suposi una alteració per a la fauna. “És una situació molt circumstancial i es retornarà a la normalitat. Els animals es tornaran a amagar”, diu Luis Suárez, coordinador de conservació de WWF Espanya. Suárez concedeix que pot haver-hi animals petits, com el conill, que expandeixin ràpidament el seu territori coincidint amb el període de cria, i que això desemboqui en un increment d'atropellaments. “Caldrà esperar un cicle reproductiu sencer, fins al juny o el juliol, per conèixer els efectes del confinament en la fauna”, conclou Suárez.

Beatriz Sánchez, responsable del programa de biodiversitat urbana de SEO Birdlife, remarca que els canvis en l'ecosistema requereixen molts anys. “Fins i tot si les restriccions s'allarguessin dos anys, és poc temps perquè canviïn els hàbits de les aus”. Sánchez afegeix que hi pot haver afectacions en ocells que hagin optat per criar en espais en els quals ara tenen una tranquil·litat esporàdica, “però serien fets puntuals”. “És probable que els canvis siguin efímers i la majoria de les conseqüències desapareguin quan l'activitat humana torni a nivells similars previs a la crisi”, apunta el mateix comunicat del CREAF.

“En biologia és molt difícil parlar d'absoluts. Que sigui un parany ecològic dependrà de cada espècie i del temps de reducció de l'activitat humana”, opina José Ignacio Aguirre, investigador del Grup de Seguiment de Biodiversitat de la Universitat Complutense de Madrid. Aquest equip fa més de dues dècades que analitza l'adaptació de la natura a les ciutats i al seu perímetre. Aguirre ressalta que cal esperar a poder comparar les dades de la situació present amb les del passat, però dubta que es produeixin impactes negatius. “Les espècies són molt dinàmiques, s'adapten ràpidament, i més si es tracta d'uns pocs mesos. Quan tornin els humans, es replegaran. Però mentre el confinament estigui sincronitzat amb el seu cicle biològic, la reproducció serà més elevada”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >