Selecciona Edició
Connecta’t

El gran confinament de Quim Torra

El president de la Generalitat intenta marcar territori amb la crisi, fins i tot si això suposa allunyar consellers i assessors

Quim Torra, durant la reunió amb els presidents autonòmics.
Quim Torra, durant la reunió amb els presidents autonòmics.

La casa dels Canonges, la residència oficial del president de la Generalitat annexa al Palau, és el lloc escollit per Quim Torra per dirigir la gestió de la crisi del coronavirus. És on va decidir recloure's poc abans de donar positiu pel virus el 16 de març i, una vegada curat, ha mantingut aquí el seu centre de comandament. Les fotografies que el mostren en les seves múltiples videoconferències amb els agents socials, entitats del tercer sector o el món de l'esport corresponen a aquest recinte, decorat amb tapissos del segle XVI. Es tracta d'imatges que transmeten certa solitud, no només atribuïble al distanciament social derivat de la pandèmia. A les diferències amb Esquerra, remarcades per la resposta a la covid-19, ara també s'hi suma l'escepticisme de diversos col·laboradors i consellers de Junts per Catalunya que, encara que li continuen sent lleials, se n'han anat allunyat. Torra va cada vegada més per lliure.

El president continua parlant amb els seus consellers i presideix les reunions setmanals del Govern, tot i que les de coordinació que es fan els dilluns, per exemple, s'han vist trastocades per les del Procicat, el comitè de la Generalitat que s'encarrega de fer el seguiment de la crisi sanitària. Malgrat aquesta imatge d'unitat, en diverses ocasions Torra ha optat per actuar unilateralment i imposar el seu parer, sorprenent els republicants i també els seus. El cas més paradigmàtic és l'encàrrec a l'infectòleg Oriol Mitjà perquè dibuixés les línies mestres del pla de desconfinament de Catalunya. A ERC, partit que gestiona el Departament de Salut, no posen en dubte la vàlua professional de Mitjà, però encara lamenten que Torra decidís imposar-lo per davant de l'equip de Salut Pública pel seu discurs ultracrític amb el Govern central.

“Lleialtat” és la paraula més repetida per diversos assessors consultats per aquest diari quan se'ls pregunta sobre la relació amb el president, cosa que no implica que es comparteixin i es defensin totes les decisions que pren. L'opció de Torra de marcar perfil propi en alguns aspectes ha implicat entrar en contradiccions internes, que aquesta vegada sí que han transcendit al terreny públic i perjudiquen qualsevol intent de visibilizar cohesió. I afegeixen soroll a la crisi de fons que viuen els dos socis del Govern, que estan a l'espera d'unes eleccions anticipades que ja ningú garanteix. I “lleialtat” és el que els republicans creuen que li va faltar a Torra quan no va dubtar a criticar la seva gestió de les residències de gent gran —Afers Socials també està encapçalada per ERC— i tots dos bàndols van voler fer seu el canvi en la tutela dels centres.

El pes de la comunicació aquests dies ha recaigut en la portaveu, Meritxell Budó, i en els titulars d'Interior, Miquel Buch, i de Salut, Alba Vergés. Torra apareix quan es busca marcar més les distàncies amb l'estratègia de l'Executiu del PSOE i Unides Podem, i en aquests moments també ha mostrat que va per lliure. L'anunci de lliurar mascaretes a tots els catalans a través de les farmàcies —que buscava avançar-se a un anunci similar que faria el Govern central, encara que només per als treballadors que fan servir el transport públic— es va fer sense tenir la logística clara. Budó va haver d'explicar la mesura més a fons i, hores després, rectificar.

Una cosa similar és el que ha passat amb l'anomenat passaport immunitari, que era una de les propostes de Mitjà i a la qual Torra, com a aposta personal, li va voler donar molt de vol. No només ERC va marcar distàncies, sinó que el mateix Buch va expressar les seves. En una entrevista a Ràdio Barcelona, el titular d'Interior va deixar clar els recels sobre aquesta eina per agilitar el retorn a la feina a bona part de la població. “Hi ha moltes propostes i aquesta n'és una. Hem de buscar com acomodem les recomanacions dels epidemiòlegs a la realitat social”, va subratllar.

El pla de desconfinament aprovat pel Govern no inclou el passaport immunològic com una iniciativa a engegar, tal com va deixar caure inicialment Torra. L'OMS, dissabte passat, va advertir en un informe de la falta de base científica sobre el risc de reinfeccions per la covid-19 i, per tant, expressava els seus dubtes sobre la utilitat d'aquestes eines. Aquell mateix dia, Torra hi insistia. “No és que es deixi de costat. S'ha optat per veure què passa, com es resol internacionalment, i llavors prendrem una decisió”, va defensar.

Un nou relat per al president vicari

La crisi de la pandèmia ha remarcat una tendència que des de fa mesos es viu al Palau de la Generalitat. El president català està parapetat en un nucli molt reduït de fidels, entre els quals hi ha el seu assessor de capçalera, l'experiodista del digital Vilaweb Pere Cardús; la seva cap de premsa, Anna Figuera; i el seu cap de gabinet, Joan Ramon Casals, l'exalcalde del municipi barceloní de Molins de Rei.

A aquest grup caldria sumar-hi alguns dels diputats independents de Junts per Catalunya, que sempre vetllen per emfatitzar el relat de la crisi creat per l'entorn del president. Un paper fonamental en aquesta estratègia el segueix Laura Borràs, la cap de files a Madrid. Torra ha deixat de ser el vicari de Carles Puigdemont, com ell mateix es va definir, per donar la imatge que és qui porta les regnes.

Una relevadora entrevista de l'exconseller de Salut i eurodiputat Toni Comín, fugit de la justícia espanyola, a Naciò Digital dona pistes sobre com l'entorn de Puigdemont, també a Bèlgica, vol projectar Torra. Preguntat sobre com valora la gestió del president, Comín va respondre: “És una de les grans sorpreses d'aquesta etapa. Se l'havia acusat que estava molt allunyat de la gestió i que només estava en la lògica de continuar el procés iniciat amb el referèndum de l'1 d'octubre, com si no estigués pendent de les carpetes ordinàries de les conselleries”. Per a l'exconseller, Torra “ha canviat la seva imatge rotundament”. “Hem descobert un president amb dues coses que ningú no hauria dit mai: focalitzat en la gestió i que ha estat capaç de guanyar-li un pols a l'Estat”. Comín deixa caure que la tasca de la seva successora a Salut, Alba Vergès, és justa. “Cal ser indulgents”, va dir.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >