Selecciona Edició
Connecta’t

Menjar gràcies a Santa Anna

Més de 200 persones sense llar van cada dia a la parròquia per recollir una bossa d'aliments

Un home recull l'esmorzar de l'església de Santa Anna, a Barcelona.
Un home recull l'esmorzar de l'església de Santa Anna, a Barcelona.

La declaració de l'estat d'alarma va agafar més de 1.000 sensesostre que malviuen als carrers de Barcelona sense un lloc per protegir-se de la pandèmia. Alguns van claudicar i es van aixoplugar en albergs, uns altres (prop de 400) van acabar en un dels pavellons de la Fira de Barcelona gestionats per la Creu Roja i amb esmorzar, dinar i sopar a càrrec de l'Exèrcit espanyol. D'altres, uns 300, continuen malvivint als carrers de la ciutat. Ara, amb les avingudes desertes, la seva presència és molt més evident. La majoria de menjadors socials han tancat i l'única opció que els queda a molts és dirigir-se diàriament a la cèntrica parròquia de Santa Anna. Entre les reixes de la porta s'entreguen cada dia més de 200 esmorzars, dinars i sopars. Menjar fred per a uns veïns que, tal com assegura el rector, Peio Sánchez, “des del 16 de març no mengen cap plat calent”.

Són les 9.00 al carrer Santa Anna i alguns ja fa minuts que són a la cua. Respecten, més o menys, el metre i mig de distància entre un i altre. Alguns, pocs, porten mascareta. La cua arriba al Banc d'Espanya. El carrer ha perjudicat unes persones que venen puntuals i amb por de buscar caritat. Entre ells, converses trivials. Alguns guarden un petit transistor i informen la resta. D'altres adverteixen els seus companys que en les últimes setmanes han assassinat tres sensesostre a la ciutat.

“Hi ha persones que no han volgut anar als albergs per diversos motius. Alguns tenen por de concentrar-se en equipaments grans i acabar contagiats, d'altres tenen dependències i no volen estar controlats. Molts tenen problemes de salut mental, n'hi ha que tenen gossos i no volen estar sense les  mascotes. Finalment, les parelles que no volen que els separin en pavellons d'homes i dones”, destaca Sánchez.

Dotze joves voluntaris comencen a preparar els lliuraments. En una taula hi ha les bosses dels dinars i a l'altra les dels sopars. “Hi ha set voluntaris que ens hem confinat a la parròquia per així poder seguir oferint el servei sense tenir contacte amb la malaltia”, assegura el Manuel, d'uns 50 anys. Alguns de la resta de voluntaris també malvivien fa mesos al carrer. El rector obre unes bosses per ensenyar-ne el contingut. Una vegada a la setmana lliuren una bossa extra amb productes d'higiene. Hi ha una mascareta, sabons, pasta de dents… Per a les dones hi ha compreses. A la bossa del dinar, una pera, cigrons i un plat de pasta. A la del sopar, un entrepà i cereals. “Sempre s'ho mengen fred”, denuncia el rector. El religiós ja pensa què pot fer per millorar el servei. “Aquí al claustre de l'església estem preparant un menjador a l'aire lliure per a quan les institucions ens permetin servir àpats”, assenyala.

Diversos voluntaris repassen la cua amb unes carpetes. “La meitat dels nostres usuaris són habituals però n'hi ha molts de nous. Han desaparegut els joves extutelats, la majoria han anat a la Fira. Però ara venen famílies que es dedicaven a l'economia submergida i s'han quedat sense ni un cèntim”, denuncia Sánchez.

Segons els voluntaris, el 80% de les persones de la cua viuen al carrer. La resta estava al límit i el confinament i la falta de feina els ha portat a la indigència en qüestió de setmanes. “Tenim un grup de famílies que s'encarrega de portar menjar a altres famílies que malviuen en habitacions”, destaca Sánchez.

A la cua es produeix una acalorada discussió. Aviat apareix un cotxe dels Mossos d'Esquadra que coneix les hores de lliurament dels menjars. “Les baralles són habituals”, reconeix un voluntari que, en àrab, intenta intervenir en l'enfrontament. Darrere dels Mossos apareix un taxi. “Porto una donació d'un restaurant”, assenyala el taxista mentre descarrega batuts de xocolata i llaunes de conserva. Els voluntaris ho carreguen tot en carretons i ho porten a l'interior del temple, impactant pel seu aspecte de gran magatzem.

“A la cua només hi ha un 20% de dones. Tenen molta por de viure al carrer. Són més vulnerables. De vegades es prostitueixen a canvi d'un sostre on dormir”, lamenta el rector, que alerta que la crisi social pot convertir-se aviat en humanitària.

L'any passat es va instal·lar davant de la porta de l'església una rèplica de l'escultura Jesús Homeless, on la figura de Jesucrist està tapada amb una manta en un banc com a denúncia de la situació dels sensesostre. Avui les persones sense llar són les més desprotegides, sense un lloc on aixoplugar-se d'una pandèmia que obliga a quedar-se a casa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >