Selecciona Edició
Connecta’t
LA CRISI DEL CORONAVIRUS

El passaport immunològic de Quim Torra: del tot al no-res

La proposta del president d'identificar qui ha passat la covid-19 ha quedat diluïda després del rebuig social i científic

Quim Torra, el passat dia 24 al Parlament.
Quim Torra, el passat dia 24 al Parlament. EFE

Ni una setmana ha aguantat sobre la taula del Govern una de les mesures estrella del pla de desconfinament del president de la Generalitat, Quim Torra. Han estat suficients sis dies per fulminar la proposta d'implantar un passaport immunològic que obriria l'accés a determinats espais segons l'estat serològic. Aquest certificat, que identifica les persones que han passat la covid-19, s'ha diluït al mig del rebuig de la comunitat científica i dels mateixos socis de govern. L'esborrany del grup de treball, que coordina l'infectòleg Oriol Mitjà, contemplava el passaport serològic entre les 10 mesures clau per desescalar la tancada. Tanmateix, el document final del Govern, presentat ahir per Torra, només fa una menció a aquesta mesura per descartar-ne la viabilitat. Enmig, un polvorí.

Només era un esborrany, va justificar Mitjà. Un esbós de caràcter científic, no executiu, del grup de treball que estudiava l'estratègia del desconfinament. De fet, en el grup de treball no hi havia cap facultatiu dels hospitals catalans —ni caps de servei, ni adjunts, ni experts en especialitats capitals com Malalties Infeccioses, Salut Pública, Epidemiologia o Cures Intensives— i Mitjà havia enviat el document a professionals externs, aquesta vegada sí, noms rellevants de la sanitat catalana, perquè revisessin el document. El referent del Departament de Salut per al grup de treball tampoc no era, com s'esperaria, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, sinó el director general d'Investigació, Robert Fabregat.

Però abans que algun d'ells pogués si més no valorar-lo, el president ja havia fet seva la proposta i va entrar amb aquest esbós a la mà a la reunió de diumenge passat entre el Govern i els presidents autonòmics. Torra l'hi va exposar al president Pedro Sánchez. Un decàleg on el punt sis plantejava valorar la possibilitat d'implantar un certificat digital vinculat al carnet de vacunació i el punt vuit instava a estudiar l'ús d'un “passaport d'immunitat” per a la reobertura progressiva d'espais públics amb alt risc de transmissió. “No és res que no s'estigui plantejant a països com Alemanya o el Regne Unit”, va dir Torra en la roda de premsa posterior. “Seria temporal i varia segons l'estat immunològic, infecció i de risc”, va insistir.

L'esborrany esmicolava la proposta amb croquis i gràfics. Serviria per “recuperar interaccions socials” i accedir a espais amb alt risc de transmissió, com un concert. I funcionaria com un semàfor de colors: vermell si la persona té una PCR positiva o ha tingut algun contacte de risc directe i recent, verd si té anticossos positius i PCR negativa i groc si té PCR negativa des de fa menys de 30 dies i no ha tingut contactes de risc ni símptomes compatibles amb la malaltia. El document suggeria que la mesura “fos per imposició general, no electiva ni voluntària”.

Però el passaport serològic no va comptar, en cap moment, amb aval científic ni polític. Mitjà i Torra estaven sols amb una proposta que, d'altra banda, la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene, ja havia advertit que limitava llibertats segons l'estat serològic i discriminava per motius de salut. La majoria dels experts de la sanitat catalana a qui Mitjà va consultar el seu pla de desconfinament va declinar, amb més o menys mà esquerra, valorar el seu pla. ERC, socis del Govern, tampoc no es van pronunciar. I tot just 24 hores després de l'anunci les primeres declaracions de la consellera de Presidència Meritxell Budó companya de files de Torra a Junts per Catalunya, van ser per rebaixar l'ímpetu del president: “Encara no ho hem decidit”. L'endemà, Budó admetria també que “bona part de la població qüestiona la seva aplicació per raons tècniques i socials”.

Dimecres passat, tres dies després que Torra fes seu l'esborrany, el Govern publicava oficialment el document del grup de treball. El passaport immunològic havia caigut del decàleg de les primeres pàgines i se circumscrivia a un annex. Això sí, amb més cautela semàntica, eliminant la paraula passaport en favor de la de certificat, i destacant la falta de coneixement sobre la immunitat en aquest virus i els aspectes bioètics que seria precís revisar si es posés en marxa. Segons Mitjà, set d'aquells experts a qui se'ls va consultar van fer aportacions, però tots sota anonimat perquè el document no concreta cap nom. La consellera de Salut, Alba Vergés, per exemple, també ha evitat posicionar-se sobre el controvertit certificat.

Les veus en contra de la proposta no han cessat. Fins ahir: el Govern va publicar el seu pla final de desconfinament en el qual amb prou feines es recollia un apunt sobre el certificat d'immunitat, però per rebutjar-lo. “En el dia d'avui no es donen els elements d'oportunitat, accessibilitat i fiabilitat prou per implantar-lo a la població”. A diferència del primer esborrany i el document final del grup coordinat per Mitjà, aquest pla contempla un posicionament taxatiu respecte al certificat immunològic i fa seus, un per un, els arguments de la comunitat científica que justifiquen el seu rebuig: no hi ha evidències de quant duren els anticossos generats després de la infecció ni de quin és el seu nivell de protecció i aquest certificat també podria generar desigualtats segons l'estat serològic i encoratjar la sobreexposició al virus.

Precisament, el mateix dia que el Govern enterrava la proposta de Torra, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) rebutjava el passaport immunitari i advertia de la falta d'evidència sobre el risc de reinfeccions. Es desconeix si una persona curada es pot tornar a infectar. “Les persones que assumeixen que són immunes a una segona infecció perquè han rebut un resultat positiu poden ignorar els consells de salut pública. Per tant, l'ús dels esmentats certificats pot augmentar els riscos de transmissió contínua”, va concloure ahir en un informe científic.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >