Selecciona Edició
Connecta’t
JOSEP MARIA CAMPISTOL | DIRECTOR GENERAL DE L'HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA

“Hem estat molt tensionats, però el sistema sanitari no ha col·lapsat”

El director general de l'Hospital Clínic reconeix que calia començar a actuar abans, però que ara toca avançar amb el desconfinament i tornar a la normalitat

Josep Maria Campistol, a l'Hospital Clínic.
Josep Maria Campistol, a l'Hospital Clínic.

Josep Maria Campistol (Girona, 59 anys) no aplaudeix cada nit, ell forma part del sistema sanitari. “El que sí que faig és aprofitar cada oportunitat per agrair la feina dels professionals de l'hospital”. Set setmanes de muntanya russa per al director general de l'Hospital Clínic de Barcelona, que reconeix que calia haver començat a actuar abans, però que ara toca avançar amb el desconfinament i tornar a la normalitat. El Clínic ha atès 5.000 pacients infectats a urgències i més de 2.200 han necessitat ingrés (400 a l'UCI).

Pregunta. Va veure venir aquesta pandèmia o el va agafar desprevingut?

Resposta. Ens va agafar desprevinguts. Vam veure la situació de la Xina i segurament no vam valorar amb precisió el que estava passant. No havíem previst la seva magnitud.

P. En algun moment de la crisi sanitària ha temut el col·lapse del Clínic?

R. Crec que la nostra sanitat no s'ha col·lapsat. Hem estat molt tensionats i a prop del col·lapse, però gràcies a la feina de tots els hospitals i l'atenció primària, no hem arribat al col·lapse. Excepte, potser, en un hospital, el d'Igualada, que va tenir un pic molt important.

P. Ha tingut por del coronavirus?

R. En algun moment vaig tenir pànic per l'hospital i tot el que estàvem assumint pel que fa al personal. La por fonamental que vaig tenir va ser per la falta d'equips de protecció (EPI) per als nostres professionals. Era desesperant veure la immensa afluència de pacients infectats i que els nostres professionals estaven treballant infraprotegits.

P. Quina és la primera decisió que van prendre?

R. Crear el comitè de crisi presidit pel director mèdic, amb participació de diversos professionals. Allà es prenien les decisions, que després baixaven a un comitè operatiu i es comunicava a tot el personal.

P. Quina ha estat la decisió més difícil que han pres?

R. Segurament va ser definir el sostre terapèutic dels pacients. I aquesta decisió la va prendre el comitè d'ètica assistencial de l'hospital partint de les anàlisis científiques. Disposar d'aquest protocol de sostre terapèutic per als nostres pacients i poder graduar-los partint de les probabilitats de supervivència ha donat tranquil·litat i seguretat als professionals en prendre una decisió.

P. Els ha tocat escollir qui viu i qui mor?

R. En un hospital, cada dia, abans i després de la covid-19, es prenen aquestes decisions. Hi ha pacients a qui limitem l'esforç terapèutic sota criteri mèdic i amb consens familiar. En aquesta crisi, hem pres aquestes decisions, consensuades amb aquest protocol del comitè d'ètica.

P. En cap cas no s'ha pres aquesta decisió per falta de mitjans o llits d'UCI?

R. Almenys, al nostre hospital, puc garantir que no. I crec que el podem estendre a la majoria d'hospitals del nostre sistema sanitari. Que hem estat tensats? Sí. Hem intubat pacients de més de 80 anys? Sens dubte. No hem hagut de limitar l'esforç terapèutic per falta de mitjans.

P. L'OMS diu “test, test, test” contra la pandèmia. Les PCR són lentes i els tests serològics tenen una fiabilitat qüestionable. Com se'n surt, d'aquesta?

R. El repte és analitzar l'estatus immunològic dels sanitaris i de la població per poder desconfinar amb màxima seguretat.

P. Com s'hauria d'iniciar el confinament?

R. Hem de començar el desconfinament i cal fer-ho de manera programada, lògica, progressiva i fent un seguiment. Cal començar la desescalada perquè les conseqüències de la pandèmia seran molt negatives per a la societat i per als pacients no covid. No oblidem que el càncer, les patologies cardíaques i altres malalties han passat a un segon nivell i l'assignatura pendent és tornar progressivament a la normalitat i donar resposta a aquests pacients. Hem seguit operant, però no en la magnitud real.

P. El Clínic tindrà vacuna contra el coronavirus?

R. No la tindrà el Clínic, la tindrà la societat. El Clínic està treballant en vacunes. El doctor Felipe García, amb experiència en vacunes contra la sida, ha rebut finançament de la Generalitat.

P. Els catalans han de tenir un passaport d'immunitat?

R. Sé que és la proposta de l'investigador Oriol Mitjà, que ha assumit el Govern de la Generalitat. Ara Mitjà s'adona de la complexitat d'aquest passaport d'immunitat perquè cal testar 7,5 milions d'habitants, per la llei de protecció de dades i pel que pot suposar de discriminació. No sé si hem de tenir un passaport, però cal identificar la població de risc i els que estem immunitzats.

P. La consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha dit que en una Catalunya independent ho hi hauria “ni tants de morts ni infectats”. Hi està d'acord?

R. No entraré en política. La resposta del sistema sanitari català ha estat molt bona. No era un tema d'independència política en aquest moment. Crec que no ha estat una bona decisió centralitzar tota la presa de decisions. Fa molts anys la sanitat està transferida a les comunitats i cadascuna coneix segurament millor que des de Madrid quina és la situació. Crec que hauríem d'haver confiat més en els sistemes sanitaris de les autonomies de l'Estat espanyol per prendre les decisions. Hi hauria hagut menys morts en una Catalunya independent? Segurament no.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >