La Rambla, en procés de reinvenció

Walter Daniel San Joaquín és un dels personatges més populars de la Rambla de Barcelona. Treballa des del 2011 al passeig, encara que poca gent el coneix pel seu nom. És una de les estàtues humanes, la que es vesteix del Quixot, a la zona de Santa Mònica. San Joaquín ha vist com, de la nit al dia, la seva manera de viure desapareixia engolida per la pandèmia que ha segat de soca-rel també el turisme. Fermín Villar, president de l'entitat Amics de la Rambla, ha fet pública una carta on vaticina la mort turística, com a mínim aquest estiu, i anima els comerciants, empresaris i veïns a convertir el passeig en “la zona zero des d'on iniciar el canvi econòmic, social i cultural” de la ciutat. Villar assegura que té una fórmula per aconseguir aquest propòsit: “Sembla difícil de fàcil que és: cal tornar a adreçar-se al públic local”. Un canvi de rumb que no desagrada a l'Ajuntament de Barcelona, que encara ha d'analitzar com ha afectat la pandèmia a les seves arques públiques i que comença a fer públic que l'anhelada remodelació de la Rambla potser tornarà a la llista de coses pendents si la crisi social (o humanitària) es cronifica a la ciutat.

“Els meus companys i jo hem quedat absolutament fora de tot. No tenim ajuts socials, no és possible fer un ERTO, l'Institut de Cultura de l'Ajuntament no compta amb nosaltres. No hi ha res per a nosaltres", denuncia San Joaquín. La part més dèbil del passeig és el primer que s'ha vist arrasat per l'obligat confinament. La resta, també.

Villar adverteix que és el moment de fer un canvi de rumb perquè “la gent de Barcelona es pugui asseure en una terrassa de la Rambla”, aquells bars, fins ara, de paella precuinada i tancs de cervesa a 12 euros. El president d'Amics de la Rambla demana als comerços que s'adaptin al “públic local”. I llança un missatge a l'Ajuntament demanant d'aprofitar la situació per eliminar les parades dels antics ocellaires reconvertides ara en parades de records per a turistes i es col·loqui al seu lloc bancs per asseure-s’hi. Villar, en declaracions a EL PAÍS, manté que restaurants i comerços de la Rambla tenen ara l'oportunitat de millorar, “sobretot aquells que estaven indicats exclusivament a turistes i havia baixat els estàndards de qualitat”.

A més, el passeig té pendent una reforma que no acaba d'arrencar. El Consistori està redactant ara el projecte executiu que no s'aprovarà, com a mínim, fins al setembre, i les obres del qual, en les previsions més optimistes, no començaran fins al 2021. Unes obres que es faran per trams i que duraran sis anys. “La reforma ha de començar com més aviat millor. Fins que recuperem el turisme passaran com a mínim dos anys. No podem anar tot aquest temps passant penes i just quan vegem la llum que comencin a aixecar el passeig”, afirma el president d'Amics de la Rambla.

El regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, assegura que es manté “vigent” el seu compromís amb la Rambla i considera essencial que els barcelonins tornin a recuperar el passeig com a epicentre de la vida cultural i urbanística. “Les obres són només una part més del projecte i, ara com ara, encara hem de comprovar en quina situació financera queda l'Ajuntament després d'aquesta crisi. Hem de veure quins fons cal destinar perquè la ciutadania quedi afectada el mínim possible per la crisi que s'arrossega després de la pandèmia”, lamenta Rabassa.

Marcela Laspoumaderes és una de les artistes que dibuixa retrats i caricatures al pla de les Comèdies. “Feia molt de temps que passàvem per una ratxa molt dolenta. Barcelona havia col·lapsat i les milers de persones que hi havia diàriament a la Rambla feia impossible treballar. Crec que al final ja no era negoci per a ningú", explica la dibuixant, que està esperant tornar a sortir a la Rambla per retratar tothom que vulgui asseure's al costat del seu faristol, ja siguin turistes o barcelonins.